Mireia Mata i Solsona: “Si podem entendre que el gènere es construeix, el podrem desconstruir”

¿De quin 'know-how' dota les nostres institucions el fet de ser pioners en matèria d’igualtat sexual i de gènere a nivell europeu? Com es trasllada tota aquesta riquesa al pla educatiu?

El primer programa de govern LGBTI es va crear l’any 2005. El programa i els plans posteriors tenien l’objectiu fonamental de situar les polítiques de diversitat sexual i de gènere en tots els programes del govern amb una mirada transversal i interseccional. Tota aquesta feina de transversalització (totes les polítiques públiques hi estan implicades: treball, educació, salut, cooperació, cultura, universitats...) es la base de la llei 11/2014. Quan es va aprovar la llei, promoguda per les entitats LGBTI, van basar el seu contingut en el pla interdepartamental que la Generalitat feia anys que desenvolupava. Totes les lleis posteriors que s’han aprovat a nivell espanyol han sigut una còpia de la llei catalana. A nivell europeu hi ha directrius de com han de ser les polítiques públiques LGBTI, però cap llei com la 11/2014, amb la seva visió transversal. Aquesta riquesa en el pla educatiu es concreta en la creació del projecte de convivència l’any 2008, en què un eix a desenvolupar és la coeducació. També la llei d’educació de Catalunya, del 2009, té com un dels principis rectors la coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva entre dones i homes. Les entitats també hi tenen un paper fonamental com a promotores de programes i projectes que es desenvolupen a les escoles, a les entitats de lleure educatiu i a les activitats esportives i culturals, etc. S’ha fet molta feina, però encara queda molt camí per recórrer. Canviar creences, actituds i valors de la societat amb implicació d’escoles, famílies i persones és una feina de llarg recorregut.

¿En quins aspectes fan especial èmfasi les polítiques educatives?

En els d’entendre i gestionar la diversitat sexual i de gènere com un element que millora i enriqueix la diversitat de la ciutadania. La diversitat (tots els tipus de diversitat) enriqueix les comunitats.

Quins mites cal erradicar de manera més urgent?

Que totes les persones som heterosexuals. Que la diversitat sexual és una desviació, que és fruit d’un fracàs en les relacions heterosexuals. Que els homes i les dones naixem programats amb unes característiques que ens fan ser diferents pel sexe i que no hi podem fer res. Que només existeixen homes i dones i que no hi ha cap altra manera de poder expressar-se com a persona. Que els fills de dones lesbianes i de pares gais estan mancats de la figura paterna o materna. Que els infants trans ho són perquè rebutgen la figura del pare o de la mare. Que la transsexualitat és una malaltia. Que les persones transsexuals es dediquen al sexe. Tot el que té a veure amb el gènere masculí i femení. Si podem entendre que el gènere es construeix el podrem desconstruir. Aquesta és la gran oportunitat; podem fer homes i dones lliures d’estereotips sexistes.

En aquest sentit, per què cal no fer servir la discriminació positiva com a mètode sinó una que ressalti valors com la inclusió, la igualtat i la diversitat, en el si de les escoles?

Perquè la diversitat és una riquesa i no una amenaça. Quan som petits aprenem a partir de les coses diferents, som investigadors per naturalesa (Piaget sempre ho ressalta en els seus textos pedagògics.) Som les persones adultes les que anem coartant aquesta capacitat. Els infants que tenen companys o companyes trans no tenen cap problema. És per això que és important el treball amb les famílies.

Qui cal que lideri aquest tipus d’iniciatives en el si de l’escola?

En el consell escolar de cada centre hi ha d’haver la persona referent de coeducació, la que lideri i vetlli perquè s’inclogui la diversitat en tots els àmbits de la vida escolar (currículum, materials escolars, activitats a l’aula, al pati, formació del professorat i a l’ideari educatiu del centre), i ha de ser tota la comunitat educativa qui es faci seva la defensa dels valors de la coeducació i el respecte per la diversitat sexual i d’expressió de gènere.

¿I la diversitat de famílies? L’esquema pare-mare-fill(s) ja no és l’únic, i sembla que els infants ho entenen més bé que els adults...

Exactament... Els infants no tenen cap problema. Són els adults els que poden fer-ne un problema o posar en valor la diversitat familiar. Cal treballar amb les famílies i amb la societat. Els mitjans de comunicació tenen un paper molt important a fer a l’hora de donar aquesta visibilitat en positiu.

¿De quines eines cal dotar les escoles per gestionar amb garanties un possible conflicte sorgit arran d’una situació de LGTBIfòbia?

Cal donar formació a totes les persones que intervenen en la comunitat educativa amb una mirada de diversitat sexual i de gènere. Quan som coneixedors d’una situació de discriminació a través de la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI fem una intervenció de formació i de recursos per atendre la situació plantejada i per incloure la mirada de la diversitat en el projecte educatiu. També hem publicat la guia per a les universitats per incloure la diversitat als currículums i als estudis universitaris (per a la formació dels futurs professors i professores)

¿Hi ha dades estadístiques sobre el nombre de conflictes d’aquest tipus?

Hi ha dades dels casos que ens arriben, i segur que n’hi ha molts més, també dels que es resolen de manera positiva. Els conflictes moltes vegades es donen per expressió de gènere no normatiu (nens que fan coses de nenes, nenes que fan coses de nens...) i no tant per ser gais o lesbianes o trans. En tot cas, i com a dada objectiva derivada de la nostra gestió administrativa, a Catalunya hi ha avui més d’un centenar d’infants que han sol·licitat i disposen d’una targeta sanitària que els identifica amb el seu nom sentit i, per tant, que han fet un procés de transició.