Neus Nicolau

La disfonia infantil

Cada vegada és més preocupant la quantitat d’infants que presenten alteracions en la veu

La disfonia infantil / ISAAC BUJ Zoom

La disfonia infantil és un fenomen que es dona més del que pot semblar i que sol passar desapercebut. Segons alguns autors, la prevalença se situa entre el 6% i el 20% d’infants en edat escolar.

En els infants, aquesta alteració acostuma a ser temporal i sol estar associada a refredats, grips, a un abús vocal momentani o a canvis maduratius. Cal tenir en compte que en l’adolescència dels nens té lloc l’anomenada veu diplofònica, una veu que produeix galls fins que els plecs vocals se situen en la posició laríngia adulta.

Per això, quan els nostres fills presenten pèrdua de veu, ho associem a les causes esmentades anteriorment. S’ha de tenir en compte que si la pèrdua de veu, la ronquera o l'excés de buf en les emissions orals es manté més temps del que és habitual, s’ha de considerar disfonia de risc.

Què és la disfonia infantil?

La disfonia infantil és una alteració en totes o alguna de les qualitats de la veu: freqüència, intensitat, timbre i duració.

La pèrdua total de la veu es diu afonia.

Segons la seva etiologia, les disfonies infantils es poden classificar en:

  • Disfonies orgàniques: són aquelles degudes a causes neurològiques, cromosòmiques o estructurals. Poden ser congènites, des del naixement o adquirides. Són totes observables i diagnosticades si es donen en edats molt primerenques o si amb les teràpies realitzades no s’observen millores.
  • Disfonies funcionals: són aquelles que apareixen per un mal ús vocal o per un augment de la tensió en l’emissió oral (hiperfunció). Altres causes poden ser al·lèrgies, reflux gastroesofàgic o inhalació de corticoides.
  • Disfonies organicofuncionals o disfuncionals: són aquelles causades per la presència de nòduls en els plecs vocals provocats per un abús vocal, al·lèrgies o reflux. Es pot iniciar des del començament de la guarderia.

Com la puc detectar?

Totes les disfonies són detectables acústicament per l’adult o persona que l’escolti.

Les observacions a tenir en conte per considerar la disfonia un factor de risc i acudir al metge són:

  • Veu amb ronquera
  • Veu aèria: presència d’un excés d’aire en l’emissió oral
  • Pèrdua de veu al llarg del dia
  • Excés de tensió en les emissions (hiperfunció)
  • Augment del volum de veu
  • Fatiga vocal
  • Dolor
  • Sensació de cos estrany

Qui em pot ajudar?

Sempre que una persona detecti una disfonia infantil cal dirigir-se al metge especialitzat: l’otorrinolaringòleg, que farà un estudi dels plecs vocals amb una fibroscòpia o estroboscòpia.

Si el metge detecta que hi ha una disfonia funcional o disfuncional, derivarà el pacient al logopeda. Serà l’especialista que proporcionarà estratègies d’higiene vocal i, en cas necessari, realitzarà una reeducació vocal.

En edats primerenques és molt difícil evitar que els infants cridin o facin un abús vocal, sobretot en els moments en què la família no hi és. Per això cal informar totes les persones de l’entorn de l’infant sobre les pautes a seguir.

Hem de tenir en compte que són infants i que els agrada veure els resultats del seu esforç. Per això, una bona eina és l’elaboració conjunta d’una graella amb dues o tres pautes principals (beure aigua, estar ben assegut, no cridar...), amb la qual al llarg del dia es decidirà si ho ha fet o no. En cas afirmatiu, l’infant observarà un premi a la graella i un premi final quan s’ompli tota.

Neus Nicolau és logopeda de l’Institut Balear de Pediatria