Criatures  /  Infància 03/12/2021

Baby Led Weaning (BLW): opinió d’una logopeda

Està preparat un nadó de 6 mesos per menjar sòlids? Quin és el desenvolupament dels òrgans orofacials?

3 min
La metodologia BLW té uns prerequisits per poder iniciar-la, com que el nadó tingui control cefàlic.

El Baby Led Weaning és una metodologia d’alimentació complementària en nadons que ha anat agafant força al llarg dels anys i cada vegada són més els pediatres que ho recomanen. Primer de tot, cal dir que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana la lactància materna exclusiva fins als 6 mesos i, amb altres aliments complementaris, fins als 2 anys o més.

El BLW el va iniciar el 2008 una infermera especialitzada en pediatria i comare al Regne Unit i es va anar estenent per Nova Zelanda i el Canadà. A l’estat espanyol fa 4 anys que es va coneixent més i oferint més informació.

Però quins són els objectius d’aquesta metodologia? Val la pena seguir-la? I el més important: serà útil i segura per al meu fill o filla?

L’objectiu principal és que el nadó dirigeix la seva pròpia alimentació. Decideix com i què menja i el ritme al qual menja. Així descobreixen els conceptes de gana i sacietat.

D’altra banda, existeixen altres objectius secundaris, com pot ser augmentar l’autodeterminació, la propiocepció dels òrgans orofacials i una major experiència oral que augmenta la sensibilitat gràcies a la introducció d’un gran nombre de textures des de ben petits.

Ara bé, aquesta metodologia té uns prerequisits per poder iniciar-la. No qualsevol nadó, quan fa els 6 mesos, ja pot començar a menjar d’aquesta manera. El mateix BLW específica que es pot començar amb aquest tipus d’alimentació complementària quan el nadó tingui control cefàlic, s’aguanti assegut amb el mínim suport i tingui la intenció d’emportar-se les coses a la boca. Com a logopeda, crec que cal afegir-hi que s’hagi retirat la protrusió lingual inicial en la succió i que s’hagin iniciat els moviments de mastegada (moviments verticals de la mandíbula) que permeten aixafar l’aliment abans de ser deglutit. Si quan el nin o la nina fa els 6 mesos presenta tots aquests ítems, es pot començar el BLW. En cas contrari, s’ha d’esperar.

El BLW no consisteix a introduir aliments sòlids de qualsevol manera, sinó que han de ser d’una mida i forma específica perquè el nadó els pugui agafar amb les mans (finger foods). Com la seva pinça manual encara és immadura, els trossos han de ser més grans i a poc a poc anar-los reduint. Aquí és on apareix el perill d’ennuegament. Els nadons presenten una laringe –i, per tant, un esòfag– més elevada que els adults. Quan es van fent grans, va descendint fins a l’adolescència, quan té la mateixa fisonomia que la dels adults. Aquest fet provoca que tinguin menys possibilitats de crear una falsa via (espai que provocaria el pas de l’aliment a la part aèria i no a l’esòfag) i menys possibilitats d’ennuegament. Però el problema no és aquest, sinó la mida i consistència dels aliments juntament amb el nivell de mastegada del nadó. Els aliments s’han de cuinar molt de temps, de tal manera que l’adult pugui rompre’ls pitjant-los amb dos dits. Han de tenir una mida justa per poder-los agafar i que amb dos o tres moviments verticals de la mandíbula quedin aixafats i els puguin deglutir amb seguretat.

És recomanable que es realitzi un o dos cursos específics sobre el BLW per garantir aquesta seguretat i evitar situacions alarmants, com també alguna formació de RCP per a infants.

Alimentació mixta

A consulta hi ha famílies que em demanen: com veus tu això del BLW? És perillós? La meva resposta sempre és la mateixa: quan surten metodologies noves, cal tenir-ne un coneixement previ i complir tots els requisits que recomanen per tal de tenir la seguretat de fer-ho bé. Tot i així, s’han donat nombrosos casos d’ennuegament amb el BLW; per tant, de cada vegada s’ofereix i s’opta per una alimentació complementària mixta. És a dir, sense deixar de banda les farinetes, però oferint també aliments sòlids. Així es garanteix una bona assimilació dels nutrients i una menor probabilitat de situacions alarmants, ja que el nombre de vegades que s’ofereix l’aliment sòlid és menor. També cal dir que els qui millor coneixem el nostre fill o filla som els pares. Si observam que el seu sistema orofacial està madurant, es pot anar passant a un BLW pur o a l’inrevés: si començam pel pur i veim que el nadó tus molt o rebutja l’aliment, es pot passar a una alimentació mixta.

Com a logopeda, recoman el BLW sempre que es tinguin en compte els requisits i mai es deixi tot sol el nadó menjant. És important esperar si no hi ha control cefàlic o sedestació funcional. Si aquests aspectes persisteixen més enllà dels 10 mesos, cal visitar un fisioterapeuta. Si existeixen ennuegaments constants amb sòlids, fins i tot amb líquids, és convenient que un logopeda faci una valoració funcional del sistema deglutori i un otorrinolaringòleg faci una valoració de la mecànica de deglució.

Neus Nicolau és logopeda de l’Institut Balear de Pediatria

stats