Criatures 14/12/2021

Art inclusiu més enllà de l’escola

Obre a Sabadell Arteneu, un centre adreçat a infants i joves amb necessitats educatives especials

3 min
L'art és el fil conductor d'aquesta extraescolar per a infants amb necessitats educatives especials

El Cesc (nom fictici) té vuit anys i els dimecres, al sortir d’escola, va a classe de plàstica. Avui estampa fulles i experimenta amb esponges i colors. Segueix les indicacions i propostes de la tallerista que els ajuda en la seva elaboració. Se’l veu atent, i el treball li queda preciós. La història no tindria res d’especial si no fos que és la primera vegada que el Cesc fa una activitat extraescolar. Fa poques setmanes que ha començat, però els seus pares veuen que hi ve content i tenen la confiança que està atès com necessita. “El Cesc és transparent, si no hi estigués a gust, no voldria ni entrar”, explica la seva mare, la Carme. Està diagnosticat amb un TEA i a l’escola compta amb un suport educatiu, però no s’havien atrevit mai a provar les activitats de lleure. El seu pare reconeix que sempre havien tingut “la sensació” que els monitors no estan “prou preparats” i els feia “por” que no sabessin actuar davant d’una situació conflictiva. 

Al veure que a Sabadell obria l’Arteneu, un centre adreçat a infants i joves amb necessitats educatives especials, van voler provar-ho. “És un respir familiar que em semblava impossible d’aconseguir”, diu la mare. Fins ara havien ocupat les tardes amb teràpies per ajudar-lo a millorar en el seu dia a dia i ara, per primera vegada, pot gaudir d’una activitat com la plàstica i la dansa adaptada al seu potencial. I això és el que valoren més.

Una de les claus de l’èxit són, precisament, les ràtios baixes. Els grups són com a molt de cinc infants i això, segons un dels professors d’art del centre, Oriol Garriga, permet “reduir la tensió” i donar “espai per entendre les capacitats que van sortint”. Fa només tres setmanes que està en marxa, però Garriga ha tingut experiència en escoles ordinàries i veu que el que necessiten aquests infants és utilitzar l’art com a eina d’expressió, per potenciar la interacció amb els companys. Garriga explica que encara “s’estan coneixent”, però admet que el format de l’Arteneu li dona “més temps d’atenció” i no té la sensació que “la gent se t’escapa”, com a l’escola. 

Donant sortida a una necessitat no coberta

L’Arteneu, ubicat a la Casa Taulé, té poques setmanes de vida. És una iniciativa de l’Eloi Moya i l’Anna Fernàndez, que van comprovar, per experiència pròpia, que els infants amb necessitats educatives especials podien ser atesos terapèuticament parlant, però no podien gaudir del lleure com ho feien els altres. Per això, han decidit dedicar part del seu temps a solucionar la manca d’oferta d’extraescolars per a aquest col·lectiu. Fernández veu que durant l’etapa d'atenció en els CDIAP (centres de desenvolupament infantil i atenció precoç) tot està “ben cobert”, però a mesura que la criatura creix es fa més difícil. Apuntar aquests infants a activitats ordinàries suposa, segons Fernández, confiar en “la bona voluntat i sensibilitat” del monitor, i creu que moltes vegades els infants ho acaben deixant perquè “se senten lluny i no ho gaudeixen”. 

Amb l’Arteneu han volgut aportar el seu granet de sorra. Han apostat pels grups petits, per professionals formats en TDAH, TEA i FIL (funcionalment intel·lectual límit) i per l’art com a fil conductor. “L’art és una disciplina amb poques normes i fàcil de treballar amb obertura de mires”, resol Fernández. Volen que l’Arteneu sigui l’espai on els infants puguin “gaudir de les seves passions”. El projecte, diu Moya, és “viu” i l’aniran adaptant a les demandes que els puguin fer els pares, però, de moment, se centren en fer-lo créixer “a poc a poc”, convençuts que pot ser un punt més de suport a les famílies.

Més enllà del suport mèdic

Moya i Fernández han impulsat l’Arteneu amb el suport de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, on treballen amb més de 700 infants i joves amb TEA i més de 2.000 diagnosticats amb TDAH i FIL. La doctora Montserrat Pàmies, cap de Salut Mental Infantil i Juvenil, defensa que els beneficis d’expressar-se a través de l’art són molt grans en un entorn que coneix “les seves limitacions, però sobretot les seves possibilitats”. “No ens podem quedar només amb el treball de l’hospital, necessitem la implicació de les famílies, les escoles i el lleure per millorar la seva qualitat de vida”, conclou Pàmies. 

stats