UNICEF, Comitè Balears

Unicef proposa més protecció a la frontera sud espanyola

Espanya ha rebut més de 65.300 arribades de migrants el 2018

Unicef proposa més protecció a la frontera sud espanyola / UNICEF/TRILLO, MANUEL Zoom

Espanya s’ha convertit en la primera porta a Europa de persones migrants, amb més de 65.300 arribades el 2018. D’aquestes, 6.063 són nins no acompanyats que han arribat per mar. Durant els darrers dos anys, l’ingrés de nins i nines migrants no acompanyats per la frontera sud espanyola s’ha incrementat més d’un 150%. Segons dades del Ministeri d’Interior s’ha duplicat el nombre de nins inscrits en el Registre de Menors Estrangers No Acompanyats, que arribà als 13.012 a final del 2018.

Unicef Comitè Espanyol ha presentat l’informe 'Els drets de nins i nines migrants no acompanyats a la frontera sud espanyola', resultat de la recerca que ha duit a terme a Melilla, Ceuta i Andalusia per conèixer de primera mà la situació dels nins migrants no acompanyats. Així, l’informe mostra els principals reptes, bretxes i necessitats del sistema de protecció amb la finalitat d’identificar les respostes adequades als compromisos assumits per Espanya, així com aportar propostes i recomanacions que contribueixin a la cerca de solucions.

Javier Martos, director executiu d’Unicef Comitè Espanyol, alerta que “molts dels nins que hem conegut tenen un alt grau de frustració i la salut mental d’alguns cada vegada està més afectada. És creixent el nombre de nins que, diàriament, abandonen els centres sols o de la mà de màfies de traficants. Segons diuen alguns d’ells, ho fan perquè ningú no els diu si aconseguiran els papers abans de complir 18 anys, perquè no aguanten continuar vivint amuntegats, perquè tenen familiars en altres llocs o perquè es passen els dies sense fer res, sense estudiar. Hi ha nines víctimes de tràfic que surten dels centres sense haver estat identificades com a víctimes”.

Molts dels nins tenen un alt grau de frustració i la salut mental d’alguns cada vegada està més afectada

L’informe constata una situació paradoxal, sobretot en els centres més saturats: els nins o nines que entren en el sistema de protecció, en lloc de trobar-se en un entorn protector, on es garanteixen els seus drets, comencen una etapa on acaben sent cada vegada més vulnerables. Una cadena de retards, falta de recursos, procediments inadequats, decisions descoordinades i escassa supervisió acaba perjudicant les seves oportunitats i condicions de vida en el futur.

Sobre aquesta base, Unicef fa una crida a tots els partits polítics per contribuir a l’adopció d’un pla d’acció que tingui suport polític i pressupostari a escala estatal i autonòmica a llarg termini. Proposa que aquest pla garanteixi una protecció efectiva i integral, així com la plena integració social dels nins i nines migrants no acompanyats, d’acord amb els compromisos internacionals.