Marina Miquel

'L'infant de zero a tres anys'

Els primers anys de vida són fonamentals per a un desenvolupament òptim d'una criatura

'L'infant de zero a tres anys' / ISAAC BUJ Zoom

Els primers anys de vida són fonamentals per a un desenvolupament òptim. Aquest és un procés continu amb una seqüència d’etapes igual per a tots els infants, encara que el ritme de desenvolupament varia d’un a l’altre. Per aquest motiu, s’han d’utilitzar els períodes crítics de les primeres etapes de vida per a l’aprenentatge de diverses habilitats, si no la seva adquisició posterior pot ser molt més difícil.

A continuació, s’exposen les pautes que indiquen l’evolució dels infants d’entre 0 i 3 anys agrupats en tres aspectes de desenvolupament.

Fins als 12 mesos

Desenvolupament psicomotriu i autonomia personal

S’asseu i s’aixeca amb suport.

Gateja.

Descobreix objectes amagats.

Posa i treu objectes d’un recipient.

Fa les primeres passes amb ajuda.

Es posa la cullera a la boca.

Col·labora en jocs d’imitació.

Obeeix ordres senzilles amb gestos.

Desenvolupa relacions amb l’entorn.

Abraça i fa petons a adults i infants.

Respon quan se’l crida pel seu nom.

Desenvolupala comunicació.

Emet paraules amb significat.

Fins als 24 mesos

Desenvolupament psicomotriu i autonomia personal

Aguanta la tassa amb les dues mans.

Comença a menjar amb la cullera.

Reconeix estris d’higiene personal.

Reconeix parts del cos.

Recull objectes sense caure.

Es reconeix en les fotografies.

Desenvolupament de les relacions amb l’entorn físic i social

Reconeix espais del seu entorn.

Juga amb altres infants.

Comparteix objectes amb altres infants quan se li demana.

Reconeix alguns elements propis de l’estació de l’any en què es troba (roba, sabates, etc.).

Habitualment participa en les activitats que se li proposen.

Comença a reproduir accions reals amb joguines.

Desenvolupament de la comunicació i el llenguatge

Utilitza una o dues paraules significatives per designar objectes o persones.

Gaudeix en sentir música i imita gestos i ritmes.

Comença a entendre i a acceptar ordres verbals (recollir, asseure’s, etc.).

Comença a ajuntar paraules aïllades per construir les primeres "frases".

Atribueix funcions als objectes més familiars i comença a anomenar-los.

Imita sons d’animals i objectes coneguts (onomatopeies).

Fins als 36 mesos

Desenvolupament psicomotriu i autonomia personal

Realitza activitats d’enroscar, encaixar i enfilar.

És capaç de córrer amb cert control.

Demana anar al vàter quan cal.

Pot copiar un cercle, una línia vertical i una d’horitzontal.

Menja tot tipus d’aliments de manera autònoma.

Identifica conceptes espacials (damunt, davall, enfora, dins, etc.).

Identifica conceptes temporals (de dia, de nit).

Desenvolupament de les relacions amb l’entorn físic i social

Comença a mostrar preferències per alguns dels seus companys.

Mostra afecte pels infants més petits i per animals domèstics.

Va coneixent les normes i els hàbits de comportament social dels grups dels quals forma part.

Col·labora en l’ordre de les seves coses a casa i a la llar d’infants quan cal.

Comença a identificar i a distingir diferents gustos.

Comença a identificar olors.

Identifica llocs que visita freqüentment dins el seu entorn.

Desenvolupament de la comunicació i el llenguatge

Coneix i diu el seu sexe.

Utilitza el gerundi, plurals i articles.

Articula correctament els sons: [b], [j], [k], [l], [m], [n], [p], [t].

És capaç de comunicar-se a través dels gestos i la mímica, a més de fer-ho amb al llenguatge oral.

Parla d’ell mateix en primera persona, utilitzant el "jo" i "me".

Utilitza el llenguatge oral per explicar el que fa, el que vol, el que li passa, etc.

Signes d’alerta

Per a cada grup d’edat s’han aportat uns senyals d’alerta, amb la recomanació que si se’n presenta un o més d’un en un infant es faci una consulta a l’especialista de manera preventiva.

Els signes d’alerta que s’han de tenir en compte quan l’infant té un any són:

Encara no s’aguanta assegut sense suport.

No pot subjectar objectes.

No somriu a les persones conegudes.

No s’interessa per allò que l’envolta.

No emet cap so per cridar l’atenció.

No plora ni protesta davant l’absència de les persones properes.

Als dos anys, és necessari vetllar per si:

No camina sol.

No assenyala les parts del cos.

Mai s’apropa ni mostra interès per jugar amb altres nins i nines.

No reconeix els diferents espais familiars (cuina, bany, etc.).

No imita accions ni sons coneguts.

No respon al seu nom.

I finalment, quan l’infant té tres anys, és necessari observar si:

No fa les seves necessitats a l’orinal o al vàter.

- No comprèn ordres senzilles.

- No identifica imatges.

- Roman aïllat.

- No mostra curiositat per les coses.

- Utilitza paraules aïllades.

- No imita traços senzills.

Per concloure, hem de comentar que no es tracta de sobreestimular els infants, sinó de facilitar-los la quantitat i la qualitat d’estímuls necessaris a cada moment per tal que el desenvolupament pugui avançar d’acord amb el seu ritme neuroevolutiu.

Marina Miquel és logopeda de Creix