L’educació no sexista, base per prevenir assetjaments sexuals

Promoure l’educació no sexista és un aspecte clau, segons diverses investigadores en gènere, per prevenir tant els casos d’assetjament sexual com els de violència de gènere. "Hi ha la creença errònia que vivim en una societat igualitària. La realitat, però, és que ens envolten nombrosos exemples de violència i d’assetjament sexual, majoritàriament envers les dones", lamenta Milagros Sáinz, directora del grup de recerca Gènere i TIC de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Per tal que l’educació no sexista no es quedi en un miratge, tal com passa actualment, tant Sáinz com Lídia Arroyo —investigadora, també, del grup Gènere i TIC de la UOC— deixen clar que l’han d’impulsar tots els agents socials i des d’edats primerenques. "S’hi han d’implicar els centres d’educació formals, tant d’educació primària i secundària com les universitats, però, també, els mitjans de comunicació i els centres de treball", especifiquen. En cas que es produeixin pràctiques d’abús de poder, les expertes creuen que s’haurien d’establir "sancions de tot tipus".

Quines són, però, les bases d’una educació no sexista? Les dues investigadores donen quatre pautes per educar els infants en igualtat i lliures de violència masclista:

1. Promoure des del naixement l’interès i l’estímul de les diferents capacitats adequades a cada etapa de creixement d’una manera igualitària en els nens i les nenes. Des del primer any de vida, reben missatges i joguines diferents segons el sexe, cosa que fa que des de la primera infància vagin desenvolupant capacitats, gustos i interessos diferenciats segons el gènere. Tot i que cada vegada hi ha més implicació de les famílies i de la comunitat educativa per no reproduir rols sexistes, sovint a les nenes se les estimula en un grau més alt perquè desenvolupin l’empatia i la cura a partir de joguines com ara les nines o les cuinetes, i se les sanciona si mostren comportaments no adequats en una nena. Pel que fa als nens, se’ls premien els comportaments d’acció i les joguines que estimulen les capacitats cognitivoespacials, com els jocs de construcció i els interessos tradicionalment masculins com els cotxes. «Aquesta primera socialització de gènere sovint es trasllada a una tria d’estudis segregada segons el gènere, en què els nois trien estudis vinculats a l’enginyeria i les matemàtiques, i les noies, estudis humanístics o de salut», puntualitzen les investigadores. Les dades de l’estudi 'Retos de la persistencia de roles y estereotipos de género en la elección de estudios superiores desde una perspectiva longitudinal' de la UOC ho corroboren: amb 15 anys, el 25% dels nois s’inclina per estudiar enginyeria informàtica, per només el 9% de les noies. En l’estudi, finançat pel ministeri d’Economia i Competitivitat, hi van participar més de 1.500 alumnes de secundària, d’entre 14 i 19 anys, de 6 instituts de Madrid i 4 de Barcelona, als quals es va fer un seguiment durant sis cursos acadèmics. A banda de les dades, la recerca, pionera a Espanya, conclou que les noies tendeixen a infravalorar la seva competència en matèries habitualment vinculades als homes, com la tecnologia i les matemàtiques, tot i que tinguin millors qualificacions, i, en canvi, els nens les sobrevaloren tot i tenir notes més baixes que les noies.
2. Treballar l’educació emocional per prevenir la violència de gènere. "S’ha de treballar perquè tant els nens com les nenes creixin amb una bona autoestima i amb seguretat en si mateixos, amb la finalitat que puguin construir relacions en llibertat i evitar la dependència emocional», afirmen les investigadores. Tant els nens com les nenes han de saber identificar quins són els seus desitjos i els seus interessos i ser capaços de defensar-los amb assertivitat. Per a la prevenció de la violència de gènere s’ha de treballar per tal que els nois puguin desenvolupar l’empatia, perquè, així, no permetin agressions ni comportaments sexistes i discriminatoris envers les dones. En les noies, en canvi, cal treballar principalment la identificació i l’expressió del seu propi desig, sense que estigui construït des de la mirada masculina.
3. Millorar l’aplicació dels protocols antiabusos als centres educatius des d’una perspectiva de gènere. Els protocols antiabusos haurien d’identificar els indicis d’un clima que promou la violència de gènere i l’abús sexual i actuar-hi des del començament perquè no derivi en accions sexistes. Segons el departament d’Ensenyament, del juliol del 2016 al juliol del 2017 el 'Protocol de prevenció, detecció, notificació, derivació i coordinació de les situacions de maltractament infantil i adolescent en l’àmbit educatiu' es va activar 14 vegades. Tant si es transmeten d’adults a infants o entre iguals, és important, segons les investigadores, que la comunitat educativa sencera es responsabilitzi de les accions i els missatges que s’envien als nens i les nenes, en què sovint es normalitzen comportaments de micromasclisme.
4. Mostrar models i exemples igualitaris tant en els continguts educatius com en els mitjans de comunicació. Tot i que cada vegada més en els llibres de text o en els programes televisius hi ha seccions que tenen l’objectiu de fer visibles les desigualtats o d’educar en igualtat, si els materials s’analitzen d’una manera transversal encara es detecten molts continguts que reprodueixen rols estereotipats de gènere. "Des del plantejament d’un problema de matemàtiques o des d’un programa infantil, hem de fer visible que tant les dones com els homes són capaços de desenvolupar tota mena de capacitats i professions; per exemple, homes que tenen cura de la gent gran o dones que treballen d’astronauta", conclouen.