Jocs sense caducitat i sense gènere
Són populars i han transcendit la societat que els va crear perquè connecten amb les necessitats de creixement de les persones. Jocs de tota la vida a reivindicar
Què tenen en comú el joc de bales amb el fet i amagar o amb la gallineta cega? “Són jocs que han transcendit la societat que els ha creat”, diu Imma Marín, fundadora de Marinva ( www.marinva.es ) i presidenta d’International Play Association a l’Estat. Marín afegeix que els jocs populars “connecten d’una manera natural i primitiva amb les necessitats de creixement i desenvolupament de l’ésser humà”. Així de senzill i de complex alhora. D’aquesta manera, la baldufa, el io-io, les xarranques o seguir el rei, entre d’altres, són jocs que compleixen aquestes característiques, però a més “es troben fins i tot a diferents cultures i es mantenen al llarg del temps”, diu Marín.
Un altre exemple de jocs transversals al món són els de falda. “ Los cinco lobitos o bé gateta moixoia o gateta paparoia són a totes les cultures des de temps immemorials”, comenta Marín. “Poden canviar-ne les cantarelles i les lletres, però sempre són jocs que impliquen que el cuidador i la criatura es mirin als ulls, es toquin, cantin i somriguin”, relata Marín. És a dir, “afecte en estat pur”, i d’aquí que compleixin la característica principal: són jocs essencials per al desenvolupament humà.
Ara l’editorial Beascoa ha publicat el llibre 40 juegos universales sin caducidad y sin género, escrit per Olga Rodríguez i Isabel Lorente amb il·lustracions de Maitana González. De manera gràfica i amb un pas a pas narratiu, expliquen com es juga a pedra, paper i tisora, al tres en ratlla, al penjat o a arrencar cebes, per dir-ne alguns dels 40. “L’ésser humà aprèn i experimenta la felicitat els primers anys de vida jugant”, escriuen les autores en el llibre. Així doncs, “per què no juguem quan som grans?”, es pregunten.
Sobre la importància del joc per a les criatures, Marín destaca “la capacitat de posar en marxa la curiositat, que és el motor de l’aprenentatge, i també la capacitat de meravellar-nos, que és la disparadora de l’emoció”. En aquest sentit, cal dir que la neurociència ha assenyalat que sense emoció no hi ha aprenentatge, i d’aquí que el joc sigui la pràctica de l’afirmació científica. Ara bé, més enllà de teories, per jugar val a dir que només fa falta l’ànim, mentre que els jocs i les joguines “són els instruments de l’activitat”, diu Marín.
LES CLAUS DEL JOC
L’ànim jugador ha d’actuar “en llibertat, viure en el present, tenir iniciativa, prendre decisions, arriscar-se, implicar-se amb passió, obrir la ment a la creativitat, abraçar la incertesa, conrear l’admiració i gaudir de la bellesa”, detalla la fundadora de Marinva. Dit amb altres paraules, l’actitud vital del joc transcendeix fins al punt que “ens forma, ens conforma i ens transforma com a persones”, opina Marín.
Quin és el joc més antic del món?
Segons Imma Marín, fundadora de Marinva i presidenta d’International Play Association (IPA) a l’Estat, és molt probable que el joc més antic sigui el dau, antigament les tabes, que consistien en uns ossos petits del genoll dels xais. A moltes excavacions prehistòriques se n’han trobat, i fins i tot de trucats, és a dir, preparats per fer trampes i guanyar.
Per la seva banda, Olga Rodríguez, coautora de 40 juegos universales, afirma que els jocs populars no corren perill de desaparició, però sí que canvien i sobretot es transformen d’una cultura a l’altra. Rodríguez explica que el llibre el van escriure després que les seves autores creessin el projecte i la web Me & Mine, dedicat a les joguines. “Som mares, també, i ens adonem de com són d’importants aquests jocs”, diu l’Olga, que afegeix que el joc preferit de la seva filla petita, de 4 anys, és l’un, dos, tres, pica paret. I el de la gran, de 10 anys, l’stop (també conegut per tutti frutti o nom, cognom, casa, animal). “Segons l’edat i l’evolució de cada criatura, els jocs preferits canvien”, diu.
JOCS DE TOTA LA VIDA
Mentrestant, l’Olga recorda que el seu joc preferit quan era petita eren les gomes de saltar. “Encara recordo el dia que els vaig sentir cantar a elles la cançó que recitàvem per saltar a les gomes; la primera pregunta que em vaig fer va ser: d’on l’han tret si jo no els hi he ensenyat?”, diu. Ho treuen del carrer, perquè els jocs populars s’ensenyen a casa, però també al pati de l’escola. De fet, hi ha escoles que fins i tot han creat projectes per ensenyar als alumnes jocs populars.
En aquest sentit, Imma Marín diu que “els jocs han passat de generació en generació, però no sempre de pares a fills. Sovint els hem après a la plaça, al carrer o al pati de l’escola. O han sigut els avis qui ens els han ensenyat. No van ser les nostres mares qui ens van ensenyar a jugar a gomes o a saltar a corda. En vam aprendre al pati del col·le, veient jugar les nenes més grans”. Ara bé, Marín assenyala que actualment hi ha cert perill que aquests jocs no es transmetin, i cal esforçar-s’hi. “És important facilitar als infants els recursos necessaris per enriquir el seu joc: temps, espais i jocs per jugar amb materials o sense”, conclou.
Alguns jocs sense caducitat ni gènere
Com es juga a l’stop?
És un joc de paper i llapis, que exigeix agilitat mental i manual per escriure ràpidament. Amb aquest joc es pot aconseguir ampliar vocabulari quan són petits sense deixar de divertir-se. L’objectiu del joc és completar una sèrie de categories de paraules a partir de la lletra amb què comencen. Poden ser categories de països, menjars, noms propis, esports, peces de roba, colors... El que es vulgui. Per començar a jugar-hi, dibuixeu un tauler en què cada columna correspongui a una categoria. La primera acostuma a reservar-se per a la lletra, que sempre s’ha d’escollir de forma aleatòria. Un cop s’ha fixat la lletra, caldrà completar totes les categories com més ràpid millor. El primer que completi totes les categories de la lletra dirà “Stop” i en aquest moment tota la resta hauran de deixar d’escriure.
Com es juga a la cursa d’ous?
Per jugar-hi cal una cullera i un ou per persona. La cursa consisteix en arribar el primer a la meta havent aguantat amb la boca una cullera, a la punta de la qual hi ha d’haver l’ou. Si l’ou cau, la persona queda eliminada o ha de tornar a començar des del punt de sortida. Els ous poden ser crus o cuits. Jugar amb ous crus fa el joc més emocionant, però també més perillós. També podeu jugar-hi amb pilotes de ping-pong.
Com es juga al tres en ratlla?
El tres en ratlla és la base de qualsevol joc d’estratègia. La seva lògica és molt simple i fins i tot els més petits poden entendre ràpidament que l’evolució del joc porta a una situació d’empat irresoluble. Per començar a jugar-hi fa falta paper, llapis i dos jugadors. El primer que cal fer és dibuixar un tauler compost per tres línies i tres columnes. Un jugador marcarà les X i l’altre les O, alternativament, amb l’objectiu d’aconseguir tres signes iguals en la mateixa línia.
Jocs extrets del llibre '40 Juegos universales sin caducidad y sin género' (Ed. Beascoa)