TRINITAT GILBERT

Jocs sense caducitat i sense gènere

Són populars i han transcendit la societat que els va crear perquè connecten amb les necessitats de creixement de les persones. Jocs de tota la vida a reivindicar

Jocs de tota la vida a reivindicar / GETTY Zoom

Què tenen en comú el joc de bales amb el fet i amagar o amb la gallineta cega? “Són jocs que han transcendit la societat que els ha creat”, diu Imma Marín, fundadora de Marinva ( www.marinva.es ) i presidenta d’International Play Association a l’Estat. Marín afegeix que els jocs populars “connecten d’una manera natural i primitiva amb les necessitats de creixement i desenvolupament de l’ésser humà”. Així de senzill i de complex alhora. D’aquesta manera, la baldufa, el io-io, les xarranques o seguir el rei, entre d’altres, són jocs que compleixen aquestes característiques, però a més “es troben fins i tot a diferents cultures i es mantenen al llarg del temps”, diu Marín.

Un altre exemple de jocs transversals al món són els de falda. Los cinco lobitos o bé gateta moixoia o gateta paparoia són a totes les cultures des de temps immemorials”, comenta Marín. “Poden canviar-ne les cantarelles i les lletres, però sempre són jocs que impliquen que el cuidador i la criatura es mirin als ulls, es toquin, cantin i somriguin”, relata Marín. És a dir, “afecte en estat pur”, i d’aquí que compleixin la característica principal: són jocs essencials per al desenvolupament humà.

Ara l’editorial Beascoa ha publicat el llibre 40 juegos universales sin caducidad y sin género, escrit per Olga Rodríguez i Isabel Lorente amb il·lustracions de Maitana González. De manera gràfica i amb un pas a pas narratiu, expliquen com es juga a pedra, paper i tisora, al tres en ratlla, al penjat o a arrencar cebes, per dir-ne alguns dels 40. “L’ésser humà aprèn i experimenta la felicitat els primers anys de vida jugant”, escriuen les autores en el llibre. Així doncs, “per què no juguem quan som grans?”, es pregunten.

El joc estimula la capacitat de posar en marxa la curiositat, que és el motor de l’aprenentatge, i també la capacitat de meravellar-nos, que és la disparadora de l’emoció

Sobre la importància del joc per a les criatures, Marín destaca “la capacitat de posar en marxa la curiositat, que és el motor de l’aprenentatge, i també la capacitat de meravellar-nos, que és la disparadora de l’emoció”. En aquest sentit, cal dir que la neurociència ha assenyalat que sense emoció no hi ha aprenentatge, i d’aquí que el joc sigui la pràctica de l’afirmació científica. Ara bé, més enllà de teories, per jugar val a dir que només fa falta l’ànim, mentre que els jocs i les joguines “són els instruments de l’activitat”, diu Marín.

LES CLAUS DEL JOC

L’ànim jugador ha d’actuar “en llibertat, viure en el present, tenir iniciativa, prendre decisions, arriscar-se, implicar-se amb passió, obrir la ment a la creativitat, abraçar la incertesa, conrear l’admiració i gaudir de la bellesa”, detalla la fundadora de Marinva. Dit amb altres paraules, l’actitud vital del joc transcendeix fins al punt que “ens forma, ens conforma i ens transforma com a persones”, opina Marín.

Per la seva banda, Olga Rodríguez, coautora de 40 juegos universales, afirma que els jocs populars no corren perill de desaparició, però sí que canvien i sobretot es transformen d’una cultura a l’altra. Rodríguez explica que el llibre el van escriure després que les seves autores creessin el projecte i la web Me & Mine, dedicat a les joguines. “Som mares, també, i ens adonem de com són d’importants aquests jocs”, diu l’Olga, que afegeix que el joc preferit de la seva filla petita, de 4 anys, és l’un, dos, tres, pica paret. I el de la gran, de 10 anys, l’stop (també conegut per tutti frutti o nom, cognom, casa, animal). “Segons l’edat i l’evolució de cada criatura, els jocs preferits canvien”, diu.

JOCS DE TOTA LA VIDA

Mentrestant, l’Olga recorda que el seu joc preferit quan era petita eren les gomes de saltar. “Encara recordo el dia que els vaig sentir cantar a elles la cançó que recitàvem per saltar a les gomes; la primera pregunta que em vaig fer va ser: d’on l’han tret si jo no els hi he ensenyat?”, diu. Ho treuen del carrer, perquè els jocs populars s’ensenyen a casa, però també al pati de l’escola. De fet, hi ha escoles que fins i tot han creat projectes per ensenyar als alumnes jocs populars.

Els jocs populars s’ensenyen a casa, però també al pati de l’escola

En aquest sentit, Imma Marín diu que “els jocs han passat de generació en generació, però no sempre de pares a fills. Sovint els hem après a la plaça, al carrer o al pati de l’escola. O han sigut els avis qui ens els han ensenyat. No van ser les nostres mares qui ens van ensenyar a jugar a gomes o a saltar a corda. En vam aprendre al pati del col·le, veient jugar les nenes més grans”. Ara bé, Marín assenyala que actualment hi ha cert perill que aquests jocs no es transmetin, i cal esforçar-s’hi. “És important facilitar als infants els recursos necessaris per enriquir el seu joc: temps, espais i jocs per jugar amb materials o sense”, conclou.