Infància 12/05/2018

Extraescolars: beneficis, límits i propostes poc habituals

Les activitats no lectives són oportunitats educatives per aprendre i gaudir. Només cal trobar l’opció que millor encaixa amb els interessos dels nens

Olga Vallejo
5 min
Pautes per fer  una bona tria  Temps lectiu i no lectiu connectats  EXTRAESCOLARS: BENEFICIS, LÍMITS I PROPOSTES  POC HABITUALS

Falta poc perquè acabi el curs escolar. S’acosta el moment de fer balanç, tant de la formació reglada com de les activitats extraescolars, que representen un gruix important en la formació dels nostres fills. Des de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRP) defensen que les oportunitats educatives més enllà del temps lectiu són decisives en la formació i l’itinerari vital i professional de les persones.

El Pau (7) fa anglès, robòtica i patinatge. Al marge de l’anglès -els pares creuen que és important que l’aprengui-, tenen en compte que al nen li agradi i gaudeixi amb el que tria. Està demostrat que si al cervell li sembla inútil el que fa, es resisteix a aprendre i ho oblida ràpidament. “El Pau encara no té definit un esport preferit, per això ha provat algunes disciplines. S’ho passa bé patinant”, comenta la Teo, la seva mare. Pensen que a més dels beneficis de la pràctica esportiva en si mateixa, l’esport li aporta altres valors que sent fill únic costaria més que adquirís. A més, des que és petit es disfressa pràcticament cada dia, és molt teatrer. Asseguren que no es tracta tant de lluitar per lluitar sinó del joc que representa. Les disfresses de pirates, cavallers i espadatxins són les seves preferides. Combinant l’esport i l’interès per la interpretació han buscat classes d’esgrima, encara que de moment no l’hi apuntaran. “Vivim a Molins i les classes són a Barcelona. Si ho tinguéssim més a prop hi aniria, potser més endavant”, explica la Teo.

L’ANGLÈS ÉS L’ESTRELLA

L’anglès és l’activitat extraescolar estrella. Hi ha estudis - 'Barcelona age factor project',del Grup de Recerca en Adquisició Llengües de la UB- que demostren que amb les mateixes hores de classe, els alumnes que als 11 anys comencen a aprendre anglès com a llengua estrangera obtenen millors resultats que els que s’hi inicien sent més petits. Però malgrat les evidències, la majoria de famílies consideren important que els fills entrin en contacte amb l’anglès com més aviat millor, fins al punt que l’anglès té una oferta variada i diferenciada de la formació més acadèmica de l’escola o escoles d’idiomes. “És habitual fer activitats -plàstiques o artístiques- amb l’anglès com a llengua vehicular. Aquest és el seu valor afegit”, comenta Froilán Salgado, responsable d’activitats extraescolars de Fundesplai, que entre altres coses ofereixen extraescolars a mida a les escoles.

Pautes per fer una bona tria

Què ha de tenir en compte la família quan tria les extraescolars?

  • S’han d’adequar als ideals de vida de la família.
  • Han de despertar habilitats de l’alumne que li poden ser favorables o necessàries.
  • Cal que sigui una activitat afí a l’infant i que li cridi l’atenció.
  • L’alumne ha de gaudir fent-la.
  • S’ha de trobar l’equilibri entre activitats reglades, no reglades i temps lliure.

A més de l’anglès hi ha infinitat d’opcions però no totes tenen el mateix poder de tracció. DadàBarcelona organitza 'workshops', experiències i càpsules a través del món de l’art per a infants i adolescents. En els seus inicis es van plantejar fer extraescolars però no ho van tirar endavant. “S’hi apuntava molt poca gent i ens vam adonar que les famílies aposten per l’anglès, algun esport i la piscina. El que és artístic, més enllà d’activitats puntuals i aïllades, costa fer-ho quotidià”, assegura Ester Rovira, dissenyadora i fundadora de DadàBarcelona. Aquí no hi ha una tradició artística ni el bagatge d’altres països com França o Anglaterra, on l’art és una assignatura present, curricular i molt important. L’Ester reivindica la necessitat de treballar amb els nens a través del món de l’art: “A través de l’art poden sortir del clixé, això els dona criteri i si tenen criteri poden ser lliures”, assegura. Com a mare valora que els seus fills facin extraescolars però també que els quedi temps lliure perquè s’avorreixin i tinguin el seu món propi.

LA IMPORTÀNCIA DE LES EXTRAESCOLARS

Ningú posa en dubte el seu valor. Ofereixen la possibilitat de conèixer gent diversa, fent activitats en un ambient diferenciat -encara que es faci a la mateixa escola-, relacionant-se amb edats similars però no només amb els companys habituals de classe. Per a Froilán Salgado, el fet de participar lliurement d’activitats que els agraden i gaudeixen complementa la personalitat, aporta valors i ajuda en l’educació integral de l’infant. En la mateixa línia, Pilar Gargallo, mestra i presidenta de la FMRP, afirma que no només educa l’escola, sinó que les criatures aprenen en tots els espais de la seva vida quotidiana. Afegeix que les extraescolars potencien talents i en reconeixen de nous. “Poden enriquir intel·ligències múltiples que no estiguin prou cobertes amb la formació reglada”, apunta.

Aquí també hi ha modes: la robòtica té molt d’èxit; en l’àmbit esportiu les disciplines minoritàries -esgrima, escalada, natació sincronitzada o halterofília- guanyen presència; al vessant d’arts escèniques el circ, la màgia i el cinema comencen a ser habituals, així com activitats relacionades amb les emocions - mindfulness, ioga o educació emocional-, i també tenen el seu públic les mediàtiques, com la cuina. Les associacions de famílies tendeixen a demanar activitats familiars -d’expressió o percussió- perquè hi participin infants i adults en horari de tarda a l’escola. Una altra de les novetats són els tallers puntuals, d’un o dos mesos, amb temàtiques que potser no tenen prou demanda per a tot un curs però que serveixen com a tast i espai de motivació per consolidar l’activitat més endavant. Salgado reconeix que hi ha molta oferta i a vegades resulta complicat encabir algunes demandes.

ACTIVITATS VS. TEMPS LLIURE

L’Oriol (9) i la Berta (8) fan extraescolars -piscina- des que van a la guarderia. “Ens sembla bàsic que nedin bé. Ara que ja en saben prou estan fent càbales amb quina extraescolar substituirà la natació el curs vinent. Sobretot la Berta les faria totes però no els sobra tant temps”, explica la Bet, la seva mare. També fan extraescolars a l’escola al migdia -bàsquet ell i coral ella- i fora de l’escola -anglès els dos, taekwondo ell i ball ella-. El criteri per triar les activitats és que els agradin als nanos, tenint en compte que l’anglès és innegociable. Els dimecres, que acaben la jornada lectiva abans, a l’Oriol li agradaria fer esgrima però és el dia que dinen junts i de moment es permeten el luxe d’estar a casa. “Crec que ja van prou plens, cada tarda fan alguna activitat excepte el divendres i ara hi ha els partits de bàsquet”, argumenta la Bet. Alguna vegada han fet tallers de robòtica i quan eren més petits feien equitació els dissabtes; de fet la Berta vol tornar-hi, però de moment els pares opten perquè tingui més temps lliure.

Els professionals destaquen la importància de trobar l’equilibri entre extraescolars i temps lliure per no sobrecarregar les criatures. Quan el cervell té temps lliure crea noves connexions, consolida el que ha après durant el dia i estimula la creativitat. “L’estrès és una reacció natural de supervivència. Si sentim que estem en perill el cos reacciona per fugir, lluitar o amagar-se. Aquestes no són les millors condicions per aprendre, per tant si fer massa activitats implica un estrès sostingut, el cervell no està predisposat a aprendre i desapareix l’efecte beneficiós que suposa fer una activitat que en principi et dona plaer”, alerta Anna Forés, professora de la Facultat d’Educació de la UB.

Temps lectiu i no lectiu connectats

El gener del 2018 la FMRP, la Fundació Jaume Bofill i la Diputació de Barcelona van llançar el projecte 'Educació360. Educació a temps complet'. L’objectiu és que tothom tingui més i millors oportunitats educatives en tots els temps i espais de la seva vida, i connectar l’educació i els aprenentatges entre el temps lectiu i el no lectiu. Han començat amb 11 proves pilot promovent experiències d’educació a temps complet per generar equitat, menys segregació i més oportunitats.

stats