Un món interior per educar

Vivim en un món en què tot són presses i els canvis es produeixen a un ritme vertiginós. L’ordinador, el mòbil, la tauleta, l’anglès, la robòtica, l’esport, la música... Són només algunes de les múltiples activitats que omplen el dia a dia dels nanos, que, cada vegada més, creixen hiperconnectats, hiperformats, hiperestressats, hiperprotegits... Enmig d’aquesta voràgine els queda poc espai i poc temps per conèixer-se a ells mateixos, fer-se preguntes, estar en calma, donar sortida al seu món interior... Per això a mesura que van creixent es van allunyant i desconnectant del que veritablement són. Segons els experts, és important i del tot necessari donar-los eines des de ben petits per educar la seva vida interior perquè així puguin viure més connectats amb el que veritablement són.

Però ¿sabem exactament què vol dir i com aconseguir educar la interioritat? O quins beneficis té per als nens? O com es fa? Per a Marta Burguet, professora de la Universitat de Barcelona, especialista en estudis de pau i conflictes, educació en valors i relacions educatives, “educar la interioritat és aprendre a ser, educar el ser més genuí de cadascú”.

I no consisteix tant a aprendre sinó més aviat a desaprendre tot un seguit de comportaments i maneres de fer i de pensar que des de ben petits hem anat adquirint per sentir-nos acceptats, estimats i volguts per les persones que ens envolten. Uns comportaments que realment només adoptem, condicionats pel que pensin o diguin els altres, amb l’objectiu d’obtenir prestigi i perquè ens estimin, tot i que sovint no tenen a veure amb el que nosaltres realment som. “Com que no ens agradem com som o ens sembla que als altres no els agradarem, amb els anys ens anem cobrint de moltes capes i acabem desconnectant-nos i no sent el que som de veritat”, assegura Burguet, que ha sigut una de les coordinadores del llibre 'Aprender a ser. Por una pedagogía de la interioridad' (ed. Graó), que s’acaba de publicar.

BENEFICIS DE FER EL CLIC

Marta Burguet explica que hi ha gent que mai arriba a prendre consciència d’aquesta desconnexió però n’hi ha molta que sí i és aquest clic el que “t’obre la porta cap al treball de la interioritat”. Aquesta presa de consciència sempre es produeix en un moment d’aturada i en algunes persones pot anar lligada a una crisi, una malaltia, un accident, que els empeny a fer el clic.

Ara bé, “tot i les moltes coses que guanyes, decidir baixar del carro no és fàcil perquè deixes d’anar al mateix ritme que la majoria i també deixes al descobert vulnerabilitats i fragilitats”, afegeix la professora, que considera que els beneficis no només són per a un mateix sinó també per als del nostre voltant: “Si estem connectats, es desplega l’originalitat de cadascú, lluïm molt més, vivim amb més plenitud i més integrats”.

La interioritat a les aules

La professora de la UB Marta Burguet assegura que un dels grans beneficis de treballar la interioritat a les escoles és que els nanos estan més serens, més tranquils, i això fa que es rebaixi el nivell de conflictivitat i s’incrementi el grau de concentració. Tot això, a més, comporta millores no només en l’aprenentatge dels continguts instrumentals sinó també en l’aprenentatge de la convivència. Segons Burguet, cada vegada hi ha més escoles que fan un treball de la interioritat com a projecte educatiu transversal, i en aquest sentit destaca la importància que s’hi impliqui tot el claustre. Un exercici molt senzill de consciència corporal per fer amb els més petits tant a l’aula com a casa consisteix a fer-los estirar a terra i posar-los un peluix a la panxa perquè intentin fer-lo anar amunt i avall amb la seva pròpia respiració. Fixar-se en com es mou el peluix és un primer pas per connectar amb la respiració.

Luis López és doctor en psicopedagogia, expert en interioritat, espiritualitat i educació emocional. Està convençut que “hem deixat de mirar al nostre interior” i per això reivindica la necessitat d’educar la vida interior dels nens perquè “suposa múltiples beneficis, no només acadèmics sinó també laborals, socials, escolars, psicològics i de salut”.

A tall d’exemple. Només el 2% dels directors executius de les grans empreses ténen un coeficient d’intel·ligència elevat, perquè aquesta capacitat només prediu entre el 4% i el 10% de l’èxit professional. En canvi, la majoria d’aquests directius tenen una intel·ligència emocional i espiritual molt desenvolupada, perquè en depenen la major part de les accions que fan i les decisions que prenen. A més, hi ha estudis que demostren que les persones que resen o que mediten allarguen la seva vida entre 3 i 5 anys de mitjana. Tot això Luis López ho explica en el seu llibre 'Educar la interioridad' (Plataforma Actual), un manual per desenvolupar conductes i activitats per ajudar els més petits a treballar la seva interioritat, convidant-los a reflexionar i a prendre consciència d’ells mateixos.

UNA CABANA INTERIOR

Treballar la interioritat es pot fer des de molt aviat, perquè els nens vagin adquirint eines perquè les puguin utilitzar quan els calguin. Segons Luis López, per a un nen buscar en el seu interior és com construir una cabana on amagar-se, on refugiar-se i ser de veritat. I defineix la interioritat com una capacitat de l’ésser humà que permet desenvolupar la consciència d’un mateix i de l’entorn i donar sentit i significat a la pròpia existència.

Però, ¿com poden viatjar els nanos -i els adults- al seu interior? És cert que no és un camí senzill però tothom hi pot arribar. L’objectiu és parar per poder mirar, prestar atenció i fixar-se en les nostres sensacions, emocions i pensaments, com si fóssim testimonis, com si ho veiéssim en una pantalla, amb una certa distància. D’aquesta manera podem deixar d’identificar-nos amb aquests pensaments o emocions perquè no ens dominin i ens condicionin. Aquesta és precisament una de les competències que es treballen al Treva, un programa de relaxació i meditació a les escoles, que dirigeix López.

Cal tenir present, però, que per poder arribar a aquest punt de poder observar els pensaments i les emocions hi ha tot un aprenentatge que els nanos van fent de manera molt progressiva i que comença amb una feina de consciència corporal, a través de la respiració. Un segon pas pot ser un exercici de visualització d’alguna escena en què els nois i noies puguin connectar amb el que senten en aquell moment. Es tracta d’anar adquirint un hàbit per poder-lo aplicar després en altres contextos.

Relaxació i meditació

Luis López és el director del Treva (Tècniques de Relaxació Vivencial Aplicades a l’Aula), un programa pioner en el desenvolupament de la interioritat, que treballa tècniques psicocorporals com la relaxació i meditació. L’objectiu és donar resposta a la necessitat de calma i interioritat que hi ha als centres educatius i oferir recursos d’innovació pedagògica per a l’aprenentatge i el desenvolupament personal dels alumnes i els professors. Són 12 unitats didàctiques que ajuden a millorar el rendiment acadèmic dels alumnes a través del desenvolupament de l’atenció i la memòria, i a millorar el clima de l’aula, a més de reduir l’estrès dels mestres, desenvolupar la intel·ligència emocional i fomentar la interioritat. López assegura que d’interioritat en té tothom perquè tothom es pot mirar al seu interior. Però aquesta interioritat es pot desenvolupar de moltes maneres, no només a través de la meditació i la respiració, com creu molta gent. Es pot fer a través de l’autoconeixement, amb eines per calmar-se, autoobservar-se i fer-se preguntes, a través del desenvolupament emocional o de la capacitat de mirar el món exterior.