Criatures 18/01/2014

Es fan grans tan de pressa! Com preservar la infància

Es confirma. Diversos estudis alerten que l'adolescència arribafins a dos anys abans que en generacions passades i se situa entre els 10 i els 11 anys

Esther Escolán
5 min
Es fan grans tan de pressa! Com preservar la infància

Sovint, pares i mares tenen la sensació que, des que ho són, el temps passa més de pressa. Es tracta d'un pensament generalitzat, però ara, gràcies a diversos estudis, sabem que no es tracta només de conjectures per part d'uns progenitors envaïts per la nostàlgia, sinó una realitat constatada per diversos experts. Un d'ells és l'Acadèmia Nord-americana de Pediatria (AAP), que ja alertava l'octubre del 2012 que l'adolescència s'ha avançat entre sis mesos i dos anys respecte a generacions passades. Concretament, l'AAP situa l'inici d'aquesta etapa al voltant dels 10,4 anys en infants de raça blanca i dels 9,4 anys en els de raça negra.

Un altre dels estudis que corroboren aquest fet, Infància i famílies. Valors i estils d'educació, va ser elaborat per investigadors de la Universitat de València a mitjans del 2010. La seva coordinadora i catedràtica de teoria de l'educació, Petra María Pérez, afirma que aquesta infància escurçada "té molt a veure amb l'avançament de la cultura urbana, ja que nens i nenes estan cada cop més exposats a situacions pròpies dels adults". Tanmateix, les parelles tenen cada cop menys fills "i la canalla no comparteix tantes estones amb els seus iguals (germans, cosins, amics o veïns), com passava abans", afegeix Pérez. Tot això provoca que vagin apropiant-se d'aquests rols d'adult, la qual cosa no significa que biològicament estiguin preparats per fer-ho.

Doble evolució

La psicomotricista educativa i terapèutica Meritxell Giralt també fa èmfasi en aquesta doble evolució: la biològica que experimentem com a espècie i una segona, de naturalesa social, "que desajusta l'evolució madurativa dels infants". El fet que els nois comencin l'institut amb 12 anys i es topin amb una nova realitat, desconeguda i desconcertant a parts iguals, és l'exemple perfecte. Aquests infants hauran d'assumir unes dinàmiques que de manera natural no adoptarien. "Quan un nen renuncia al seu jo natural de manera prematura i abans de trobar-se madurativament preparat, a causa d'unes exigències socials, és quan aquesta etapa, difícil per ella mateixa, es complica encara més", subratlla Giralt.

Altres elements, com la televisió i les xarxes socials, mostren als infants una realitat que ells assumeixen com a pròpia, condicionant els propis interessos i aspiracions.

Aquest fet també el constata el codirector de les formacions de pedagogia sistèmica a l'Institut Gestalt de Barcelona, Carles Parellada, que entre els factors que han afavorit aquesta adolescència precoç cita "l'extraordinari accés a la informació que tenen els infants a través de nombrosos canals, possiblement difícil de gestionar d'una manera ordenada, i la pressió que exerceixen els mitjans de comunicació, especialment la televisió, en la creació de necessitats i per fomentar estereotips que augmentin el nivell de consum".

La Núria Ramírez, mare de la Duna, de 13 anys, justifica que la influència mediàtica i social sigui tan determinant pel fet que "estan en un moment de la seva vida tan complicat i ple d'incertesa que aquests patrons els semblen la taula de salvació en la seva particular tempesta".

Què ha canviat?

A l'hora de determinar que l'infant ha encetat l'etapa adolescent hi ha patrons que no han variat gaire, com són la vivència de la seva sexualitat, el reclam de més independència o la manera de mostrar-se inconformista davant d'alguns costums familiars. Altres, com els seus nous interessos socials i de consum, responen a elements externs que afavoreixen la precocitat amb què, durant els últims anys, la infantesa arriba a la seva fi.

En aquest sentit, Josep Maria Thió, pare de l'Albert, de 14 anys, situa l'entrada del seu fill a l'adolescència fa dos anys, quan, a banda dels canvis d'humor i el reclam de moments d'intimitat típics d'aquesta etapa, "va començar a demanar roba de marques concretes i ja no volia portar certes peces de roba perquè deia que eren de «nen petit»". El mòbil també està entre els interessos estrella d'aquests nous adolescents. Thió recorda: "L'Albert va començar a reclamar-lo quan feia sisè de primària i, quan li dèiem que no hi havia cap necessitat que tingués mòbil en aquell moment, ell hi insistia afirmant que era l'únic de la classe que no en tenia. Vam decidir que quan comencés l'ESO en tornaríem a parlar i, evidentment, quan va començar l'ESO va arribar el mòbil!"

La Núria Ramírez, per la seva banda, recorda com va haver-hi dos aspectes, a banda de l'arribada de la menstruació, que van fer-li veure clarament que la Duna ja s'havia introduït de ple en l'adolescència. "Un va ser un canvi radical d'actitud cap a mi, passant de ser jo qui decidia la majoria dels seus actes a haver de negociar amb ella d'una manera realment estratègica els àpats o les hores de dormir. L'altra, és una excessiva preocupació pel seu físic, producte del culte al cos al qual la societat i els mitjans de comunicació gairebé ens obliguen", diu.

Pressions parentals

A banda de les influències socials i mediàtiques, els nous adolescents també han de conviure amb les expectatives que pares i mares dipositen sobre ells, que no sempre són conseqüents amb l'edat dels seus fills. "Passem de tractar-los com a nens petits a exigir-los molt i massa ràpid, i això els té trasbalsats", destaca Meritxell Giralt, que afegeix que aquest és un dels motius pels quals, actualment, la canalla no assoleix certs valors. Sobre aquest aspecte, Carles Parellada apunta: "Volem que els nostres fills es facin grans tan aviat com sigui possible, de manera que l'educació, sigui a casa o a l'escola, accelera els processos".

La Núria Ramírez estira aquest fil argumentant que aquesta precocitat en l'exigència a tots els nivells "és també conseqüència de l'evolució negativa de la societat cap a un món més seriós, més estressant, més quadriculat, amb limitacions en la diversió i la creativitat". Un altre element que possiblement ha fet madurar abans d'hora els infants és l'actual crisi econòmica i les conseqüències que se'n deriven, com és l'atur d'algun membre de la família, a banda de capítols que abans també es donaven, com un divorci dels pares o la mort d'un ésser estimat.

En aquest sentit, Petra María Pérez explica que els nens no tenen prou maduresa per entendre què és una crisi econòmica o què és l'atur, i aquest desconeixement els fa patir. Això no treu que els fem partícips de la realitat que els envolta; cal conscienciar-los dels problemes que hi ha al món, però no cal recrear-nos en les problemàtiques diàries. Tal com explica Pérez, "la infància és l'edat de la imaginació i del gaudi, i per això gairebé tothom en té un molt bon record". Recomana procurar la màxima felicitat als nous adolescents.

Cal preocupar-se?

Tot i que aquesta adolescència precoç comporta certs perills -vinculats a la sexualitat o al consum de drogues o alcohol- , els professionals de l'educació coincideixen que tampoc no cal fer-ne un gra massa. "Una crisi com l'adolescència no és la fi del món i els pares i les mares han de tenir en compte que, tot i que l'acompanyin, cosa que han de fer, qui està vivint aquest procés és el seu fill, no ells", apunta Txell Giralt. "Hem d'actuar com a reguladors externs, marcant límits clars, no imposant-los, fent servir la nostra autoritat amorosa, amb una actitud d'escolta i al mateix temps de claredat. I gestionant els nostres propis dubtes", conclou Carles Parellada.

stats