El gran aplec de l’esport escolar català

Els Jocs Esportius Escolars de Catalunya (JEEC) són un programa de promoció esportiva previst pel Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya que organitzen els 45 consells esportius de Catalunya, corresponents, com a mínim, a un per comarca. Cada any hi participen més de 200.000 infants i joves, d’edats compreses entre els sis i els divuit anys, i en totes les disciplines esportives, tant d’esports d’equip com individuals.

Els esports que acumulen més esportistes són el cros, el futbol 7 i el futbol sala, el bàsquet, l’atletisme, la pràctica poliesportiva -pensada per a categories inferiors, d’entre 6 i 9 anys-, la natació, el patinatge artístic i els escacs. N’hi ha de més minoritaris, com l’esquí nòrdic, el futbol platja, l’esgrima, el golf, el rugbi, el tir amb arc o la vela. Però s’hi inclouen gairebé totes les pràctiques esportives que us pugueu imaginar, fins a una norantena.

Les competicions dels consells esportius tenen per missió posar “l’esport a l’abast de tots els nens i nenes i joves del territori, adaptant-se a la realitat de cada comarca”, explica Sònia Rallo, llicenciada en ciències de l’activitat física i de l’esport per l’INEFC de Barcelona i secretària tècnica del Consell Esportiu Occidental Sabadell. Rallo defensa un model d’esport escolar en què “tots els esportistes tenen les mateixes oportunitats, independentment de les seves característiques físiques o condicions”. És el que reivindiquen com un “esport amb valors”, que els distingeix de l’esport federat, perquè el mateix reglament “el reflecteix i s’adapta per primar aquest caràcter educatiu”. Per posar un exemple, els partits d’esports d’equip es reparteixen en quatre parts, en què és obligatori que tots els jugadors inscrits a l’acta juguin, com a mínim, una part “i ningú es quedi a la banqueta”.

Doble puntuació

Però el reglament no és l’única cosa diferent. El sistema de puntuació en valors incorpora una valoració del comportament de jugadors, entrenadors i públic (molt sovint, familiars envalentits) que pot acabar alterant el resultat. Aquest sistema encara no està “unificat” al conjunt del país i és cada Consell qui desenvolupa “el seu propi sistema”, tot i que es du a terme sota directrius comunes proposades per la UCEC. En el cas de Sabadell, fan servir el programa Jugar net és guanyar, en què “l’àrbitre és el tutor de joc que avalua”. Així, independentment del resultat, el tutor de joc afegeix dos punts quan hi ha bona actitud dels esportistes, del personal tècnic i del públic, sense faltes i fomentant la participació del conjunt de l’equip; i en resta un quan s’hi produeixen protestes o reiteració de faltes. Si el comportament és inadmissible i ha generat expulsions, increpacions a l’àrbitre o s’ha faltat al respecte a l’altre equip, es pot traslladar al Comitè de Competició, que és qui decidirà la sanció. El final del partit es resol amb “una mitjana; per tant, el bon comportament és determinant”, explica Rallo. Altres consells esportius, com el del Baix Llobregat, estructuren les seves competicions amb doble classificació: la dels resultats i la de l’actitud.

Calendari escolar

Els tornejos dels Jocs Esportius es desenvolupen al llarg del curs escolar i tenen diverses fases, local, territorial i nacional. És una de les principals activitats organitzades per la Unió de Consells Esportius de Catalunya, una associació esportiva sense ànim de lucre que es va fundar l’any 1994 i que és l’organisme que aglutina, coordina i representa de manera unitària tots els consells esportius de Catalunya.