Un fenomen innovador en la història de la literatura

Fem un repàs a les fites de les publicacions de llibres sobre maternitat i paternitat en la història de la literatura catalana i universal, segons Montserrat Palau, professora de la Universitat Rovira i Virgili:

·A partir dels segles XVII i XVIII apareixen tractats en l'àmbit internacional sobre com ha de ser una bona mare i una bona esposa. Són tractats d'urbanitat, de comportament, escrits habitualment per capellans i metges.

·Al segle XIX apareixen més títols similars. En català, a l'època de la República, se'n comencen a traduir. I també a produir. Llucieta Canyà escriu el llibre L'etern femení .

·Durant el franquisme, amb la forta repressió contra les dones, es publiquen llibres sobre puericultura, però mai sobre com s'arriba a l'embaràs.

·El 1947, en ple franquisme, la segona part del llibre de la Llucieta Canyà és L'etern masculí . La novetat és que al llibre es relata la nit de noces. En l'homònim femení era una part ignorada.

·Amb la democràcia, arriben amb més força teories feministes internacionals, com el feminisme de la diferència. Un referent va ser Maria Mercè Marçal amb el poemari La germana, l'estrangera , en què parlava de l'embaràs, de la filla que ella estava engendrant. Carme Riera publica també Temps d'espera , un dietari sobre l'embaràs. Apareix una generació de dones que valoren el seu cos i també la maternitat. Marçal i Riera van obrir el camí.

·Com a fites cabdals, a partir dels anys 90 del segle XX, hi ha el llibre Criatura i companyia , de Carles Capdevila (La Campana). La novetat és que està escrit per un home. És un nou canvi generacional, la dels homes actius, presents en l'educació dels fills. Un exemple de la modernitat.

·La literatura per a dones, sobre la maternitat i l'educació, l'escriuen les mateixes dones. Apareixen títols constants a finals del segle XX i principis del segle XXI. És innovador perquè fins llavors el 98% de títols adreçats a les dones els escrivien els homes.