Criatures 12/02/2021

Com triar escola en temps de pandèmia

Els mesos previs a inscriure els fills a escola no estan mai exempts de dubtes. Enguany cal sumar-hi les inquietuds sorgides arran de la pandèmia de covid-19. Repassem com fan front a la situació pares i centres educatius

3 min
Consells i recomanacions per triar escola

El moment de triar escola per als nostres fills és un moment que com a pares i mares té un pes notable. Al voltant nostre conviuen diversos centres, amb projectes i metodologia diferents que compliquen l’elecció de la que serà una segona llar per als nostres nens durant almenys nou anys. Un entorn on cal que se sentin segurs i respectats, on teixiran les seves primeres relacions socials i adquiriran coneixements, però també competències i valors. I on, en definitiva, aniran formant el seu caràcter. És allà on probablement assoliran les primeres fites i toparan amb les primeres frustracions, entendran el significat de la paraula esforç, aprendran a treballar en equip, es dotaran de recursos per assumir reptes... En definitiva, un treball que cal que escoles i famílies facin de bracet des del primer moment. I és que uns i altres tenen molt a veure amb el desenvolupament de les criatures des del moment que posen els peus el centre per primer cop, la majoria amb tres anys, i fins que el deixen enrere. Un període evidentment clau que requereix una elecció meditada, cosa que implica disposar del màxim d’informació possible i que desperta inquietuds en els pares que ho afronten. Un moment al qual enguany cal sumar-hi les pors pròpies d’una pandèmia que aviat farà un any que campa al voltant nostre. El covid-19 comporta una sèrie de limitacions durant el període de preinscripció de la canalla a escola i durant un dels moments clau de la campanya, el de portes obertes.

TARANNÀ I VALORS DE L’ESCOLA

Anna Bonet i Andrés Gutiérrez són els pares de la Maria, de dos anys. Com tants altres progenitors, es troben en la cruïlla de triar escola per a la seva filla, un moment, reconeixen, que els fa posar “nerviosos, perquè és una tria que marcarà els propers anys de la nena”. Tots dos afirmen que no els agradaria, per exemple, “no aconseguir plaça a l’escola triada i anar a parar a una altra amb la qual no compartim la mateixa visió de l’educació”. Per convèncer-los, apunten, “el que és cabdal, a banda de la metodologia, és que a l’escola li ensenyin els valors necessaris per viure en societat i perquè la Maria sigui una persona com cal, en línia amb el que intentem inculcar-li a casa”.

Podcasts que acosten l’escola

Tot i les restriccions que imposa el context, hi ha centres que, lluny d’aturar-se, han ideat noves fórmules per acostar-se a les famílies. És el cas dels Jesuïtes de Gràcia (Col·legi Kostka), que al desembre van llançar el canal de podcast Akosta’t al Kostka per donar a conèixer l’escola i el seu projecte. Anna Segura, directora del centre, explica que “la proximitat, allò que sempre ens ha caracteritzat, es veia amenaçada per les restriccions”. Volien relatar el projecte i disposaven “dels continguts, l’experiència, el dinamisme i les persones, però calia un format diferent”. L’equació semblava clara: “Si les famílies no podien accedir a l’escola, per què no entràvem nosaltres a casa seva? Tots ens hem acostumat a escollir quan i què volem mirar (sèries, programació a la carta, diaris online...) i els podcasts permetien justament això, escollir el moment, el lloc fins i tot el contingut”. Els podcasts, disponibles a Spotify i Ivoox, s’agrupen en 10 capítols que tracten des de l’educació mediambiental fins a la cultura innovadora que hi ha darrere la seva metodologia, passant per la llar d’infants, la pedagogia ignasiana, l’acompanyament o el paper de la música en el projecte. L’elecció dels temes, diu Segura, “va sorgir del diàleg i consens de l’equip directiu, però això no vol dir que, si ajuda les famílies, no els ampliem amb contingut proposat pels alumnes”. Una iniciativa que ha estat molt ben rebuda per les famílies.

Altres factors importants són “la proximitat al domicili, que l’escola tingui bones instal·lacions on pugui córrer, jugar i desenvolupar les capacitats psicomotrius i, si optem per la pública, veure quins centres adscrits hi ha per fer l’ESO”. Un dels temes que els preocupa més és, precisament, que la Maria, que va néixer al desembre, hagi d’incorporar-se a l’institut quan encara no hagi fet els 12 anys: “Tenim dubtes i, tot i que encara no hem començat a fer entrevistes amb les escoles ni n’hem pogut anar a conèixer cap a causa de les restriccions, a priori preferiríem no haver-la de canviar”. Els 12 anys els sembla “una edat complicada per afegir canvis als propis de l’adolescència, per la qual cosa és un factor important, però no decisiu, a l’hora de triar entre pública i concertada”.

REDISSENY DE LES PORTES OBERTES

Els pares de la Maria també han volgut buscar referències: “Ho hem preguntat a mares i pares de nens una mica més grans i ens han donat pistes no per fer la tria, però sí per descartar o deixar com a última opció algun centre”. Tots aquests factors han inclinat la balança cap a les finalistes, tres públiques i tres concertades que esperen poder visitar aviat. “Els propers dies farem dues entrevistes virtuals i, si ens agrada el que expliquen, concertarem una visita presencial”, expliquen.

Els Tastets

Una altra escola que enguany ha decidit anticipar-se i posar a l’abast de les famílies un nou format de portes obertes és Decroly. La iniciativa, anomenada Tastets, permet que s’inscriguin a una de les set visites disponibles, que es portaran a terme fins al març. Tot en grups de màxim sis persones i en horari de tarda. La directora, Anna Lafuente, apunta que “al marge de poder conciliar millor la logística familiar amb la cita al centre, amb els Tastets podem personalitzar més les visites, ja que quan arriben les famílies fem una petita sessió inicial amb la presentació del projecte i després fem un passeig per l’escola en què cada família està acompanyada per una persona de l’equip directiu o pel tutor actual del curs per al qual sol·liciten plaça”. El que pretenen, subratlla, “és que surtin coneixent l’essència de la nostra escola”. Lafuente és conscient que “amb una sola tarda no n’hi ha prou per conèixer una escola, però acompanyant les famílies individualment podem explicar molt bé el projecte i elles tenen la llibertat i l’espai per preguntar tot el que els inquieta”.

Unes portes obertes que, tot i el context, Salut ha autoritzat a fer sempre que es compleixin certes mesures preventives com la cita prèvia; la presa de temperatura i la neteja de les mans amb gel hidroalcohòlic abans d’entrar; la mascareta en tot moment; que els grups no superin les 10 persones acompanyades de tres mestres; reunions en espais exteriors o amb les finestres obertes; distància de seguretat d’1,5 metres si no són persones de la mateixa bombolla familiar; no utilitzar els lavabos si no és imprescindible i no intercanviar cap tipus de documentació en paper. Tot i la necessitat de redissenyar el format de portes obertes, es tracta d’una notícia que les escoles han celebrat, i més després del daltabaix que va suposar l’any passat, en ple mes de març, que es decretés el confinament domiciliari a nivell estatal.

Aspectes rellevants a l’hora de fer la tria

Tot i que els projectes educatius de centre són diferents i responen a la singularitat de cada escola, la pedagoga i mestra Àngels Mayor considera els següents punts genèrics com a imprescindibles:

  • L’alumne com a protagonista del seu procés d’aprenentatge
  • L’escola com a comunitat, amb una comunicació fluïda entre alumnes, docents i famílies
  • Formació de ciutadans responsables, crítics i compromesos
  • Construir el coneixement fomentant la curiositat per aprendre i la creativitat, així com afavorint la sensibilitat en l’expressió artística i la música
  • Metodologies que promoguin l’autonomia, afavoreixin l’aprenentatge cooperatiu i desenvolupin les intel·ligències múltiples i els talents de cadascú
  • Atenció a la diversitat
  • L’alumne vinculat a la vida i l’organització escolar (assemblees, etc.) per promoure també l’emprenedoria i ajudar a prendre decisions
  • Sortides i colònies que afavoreixin la convivència i complementin els continguts curriculars
  • Escola sostenible i verda, que vetlli per la defensa del medi ambient
  • Noves tecnologies com a eines d’accés a l’aprenentatge des d’una perspectiva crítica i responsable


stats