Família 12/11/2016

Un petit intrús al llit

Les relacions de parella es ressenten del naixement d’una criatura i la comunicació és essencial per capgirar dinàmiques que afecten la convivència, especialment per la falta de desig sexual de la dona

Xavier Tedó
5 min
Un petit intrús
 Al llit

El naixement d’una criatura suposa una adaptació a tots els nivells per als pares. Els horaris, les rutines i les activitats canvien per respondre a les necessitats del nadó. L’arribada d’aquest petit intrús també comporta transformacions psicològiques i emocionals per als pares, que en el cas de les dones es veuen agreujades per canvis físics i hormonals després del part. Aquest gir de 180 graus fa que la vida de parella se’n ressenti. La quarantena és només l’inici d’un període de reajustament que deixa el sexe arraconat.

La terapeuta de parella Marina Castro assenyala que hi ha quatre moments crítics en una parella, i el primer any de vida del nadó és quan hi ha més separacions: “Els altres tres es produeixen quan la parella comença a conviure, pels problemes que això comporta, quan els fills marxen de casa i durant la jubilació”. Totes les parelles del món, però, passen una etapa complicada: “Si la relació era molt bona, passa a ser bona, si era bona passa a regular i si era regular passa a dolenta, es baixa una categoria”. Castro considera que tot plegat obeeix a la pèrdua de temps individual i de parella fruit del cansament i la responsabilitat que implica tenir fills: “Molta gent pensa que ja no són parella, però han de dedicar-se deu minuts al dia per parlar i divertir-se, perquè n’hi ha que al cap de sis mesos se separen. La relació es pot deteriorar molt ràpidament”.

La psicòloga Elena Crespi afirma que no és el cansament el que malmet una relació: “És un canvi de prioritats, perquè si la mare s’ha de llevar a les cinc del matí per donar-li el pit o per anar a treballar ho fa, i el món del sexe passa a l’últim calaix de l’escriptori, més avall del segon pla”. Moltes dones no s’acaben de sentir còmodes amb el seu cos després del part i necessiten temps per recuperar l’autoestima. Aquest procés d’acceptació requereix temps i pot incidir en la falta de desig sexual, perquè com que no es veuen atractives això fa que la seva libido disminueixi. Crespi creu que els canvis corporals que experimenta la dona juguen un paper important en el distanciament sexual: “És un factor rellevant perquè el cos de la dona ja no és com abans i triga un temps a reajustar-se. És un impacte important per a ella, i més en un context social en què has de ser fantàstica”. Castro, en canvi, ho atribueix més a una qüestió merament hormonal: “Els canvis hormonals amb l’alletament fan baixar el desig sexual, que no és primordial en aquell moment. El desig es pot matar del tot si els dos membres de la parella desconnecten l’un de l’altre. Per contra, hem d’augmentar la qualitat del temps perquè en tenim menys, dedicar-nos aquests deu minuts al dia fa despertar el desig”.

EVITAR MALENTESOS

Després del període d’abstinència, la majoria d’homes volen reprendre les relacions sexuals, però fer-ho d’una manera forçada abans d’hora pot ser contraproduent. No cal córrer. Però cal parlar-ne. Castro revela que bona part de les parelles que arriben a la seva consulta ho fan per aquest tema: “Molts homes em diuen que busquen sexe per connectar amb la seva parella, per demostrar-li que encara li agrada, que l’estima, i la negativa d’ella a tenir-hi relacions sexuals la viuen com un rebuig personal, amb la sensació que ja no volen estar amb ells, que només els importen les criatures”. La versió de les dones és totalment oposada. “Elles creuen que només volen sexe, ho perceben diferent, no entenen que l’home busca connexió amb el sexe, i aquesta falta de comunicació provoca grans malentesos”. L’home se sent abandonat, traït per qui fa poc era la seva còmplice, immers en un inabastable desert afectiu. El pare fa una regressió i es converteix en un nen ferit. La dona, esgotada perquè porta, generalment, el pes de la criança, se sent sola i decebuda amb el seu company perquè espera trobar un adult al seu costat i en canvi s’hi troba un nen ferit que no la comprèn.

Crespi recomana no anar amb presses: “S’ha de tenir empatia amb la dona, normalment està molt alterada, cal paciència i molta comunicació. Si ella fuig entrem en dinàmiques perilloses, mals rotllos, malentesos, el silenci no és un bon acompanyant”. El temps d’espera depèn de cada dona, segons la sexòloga, tot i que existeixen patrons comuns que es repeteixen: “És completament variable, n’hi ha que després de parir ja en tenen ganes i si la sexualitat era important traurem recursos perquè ho segueixi sent, però és cert que bona part de les parelles no mantenen relacions els primers mesos”. En línies generals, les parelles recuperen l’activitat sexual entre els tres i els cinc mesos, quan l’infant ja no és tan dependent i la dona ja s’ha habituat a la seva nova vida i s’ha relaxat. “A partir del primer trimestre i cap al mig any la dona es va recuperant i un cop al mes o cada dos mesos tenen sexualitat compartida perquè volen, no perquè toca”, explica.

Castro afegeix un factor que té un pes clau a l’hora del retrobament íntim de la parella: “La lactància és un inhibidor del desig, però si cuides el temps amb la parella amb estones d’erotisme, en mig any es poden tornar a tenir relacions, i si no més endavant perquè, encara que no en tinguis ganes, t’hi acabes posant perquè és com si et planten una crep de xocolata davant teu, te la menjaràs encara que no tinguis gana”, exemplifica.

TORNAR A GAUDIR DEL SEXE

La clau per a aquest retorn als plaers carnals és, segons la terapeuta especialitzada en aquest àmbit, recuperar la relació de parella prèvia al naixement de la criatura: “Que xerrin i es mirin als ulls, que no parlin dels nens, que es dediquin deu minuts de carícies encara que després s’adormin perquè estan rebentats”. En aquest sentit, Castro deixa clar que una flor no fa estiu: “Un cap de setmana romàntic no ho arregla. Deu minuts de conversa, de jocs eròtics, sortir un dia al cinema, un cop al mes a sopar, agafar-se un dia cada tres mesos i un cap de setmana a l’any posa les bases perquè tot torni al seu lloc”. Una feina que no és fàcil: “El manteniment diari és el que costa. No tenim una cultura de cuidar la relació, i en lloc de reparar optem per canviar”.

Crespi anota que per retrobar-se cal “fer-ho a poc a poc i amb bona lletra, cuidar l’esfera íntima per passar de l’erotisme a la sexualitat preguntant-li a la dona què desitja”. “Hem d’evitar caure en la monotonia”, afegeix.

Recursos

La bibliografia sobre el tema és molt àmplia. Amor con ojeras és un dels últims llibres que s’han publicat sobre la vida en parella després del naixement d’un fill. Un antimanual escrit amb humor i tendresa per la psicòloga Mamen Jiménez, que triomfa a la Madresfera amb els seus consells sobre sexe per a pares que s’estrenen. El llibre il·lustrat recull consells per millorar la comunicació, augmentar el desig, sobreviure en parella o revifar l’espurna. Un altre dels llibres de capçalera és El buen amor en la pareja, del psicòleg català Joan Garriga, que parla d’aquelles qüestions que habitualment fan que les coses funcionin, i dels ingredients que faciliten o dificulten construir una bona relació i mantenir-la.

stats