Tribuna Oberta
Família 03/12/2020

Regals

Quin pot ser el millor regal per als infants amb autisme?

Gemma Vilanova
2 min
Les pinces de roba van resultar ser una joguina fantàstica

El bombardeig despietat d’ofertes amb motiu de l’anomenat Black Friday m’ha abocat a pensar en la planificació de regals nadalencs. M’angoixa, tot i que no tant com fa uns anys, quan a banda de mirar de complir les expectatives i il·lusions de tothom, m’obsessionava trobar el regal perfecte per a en Josep, el meu fill amb un trastorn autista.

El regal que li havíem de fer els seus pares i també el de tots els qui volien fer-n’hi un. Frases tan aparentment innocents com"Què li podria agradar a en Josep? Ja em donaràs alguna idea..." m’amaraven d’ansietat. I jo, voluntariosa, escodrinyava catàlegs de joguines, buscava webs especialitzades en autisme i confiava cegament en les propostes de grans entesos que no coneixien el meu fill. Tot per trobar aquell regal que li cridés l’atenció, encara que només fos durant l’instant posterior a desembolicar-lo. Una tasca titànica, per molt increïble que us pugui semblar.

Els interessos d’en Josep són molt restringits, tant, que gairebé semblen inexistents. Amb el pas dels anys, i a força de decepcions, vaig acabar més preocupada pels sentiments ferits de la persona que feia el regal que per l’aparent indiferència d’en Josep davant del present. Em preguntava si realment calia continuar regalant-li coses. Però una veueta dins meu em deia que sí. I de sobte, un dia, vaig fer el clic. Em vaig adonar que si en Josep no era un nen convencional, els seus regals tampoc havien de ser-ho.

Què era el que atreia a en Josep? El que feia que se li il·luminés la cara? Aquells petits objectes que li provocaven gust i gaudi? Els tenia davant dels meus ulls i no me n’adonava: pinces d’estendre la roba, pinzells de rebosteria, taps de plàstic de colors... objectes avorridament quotidians per a nosaltres però que a ulls d’en Josep adquirien propietats extraordinàries. Els observava, els llepava, els desmuntava, els llançava, els recollia, els feia desaparèixer, i mai, mai no se’n cansava. Aquell any el seu regal seria una selecció d’aquests objectes tan preuats per ell, tots encabits dins una gran caixa de cartró, embolicada amb paper de colors ben llampants.

El gran dia va arribar i el regal l’esperava damunt la taula. S’hi va acostar amb apatia, per obligació, res de nou. Però de cop i volta tot va canviar. Hauríeu d’haver vist la seva cara de sorpresa, el seu somriure contingut en destapar el regal, la meva emoció en adonar-me que aquest cop, després de molts intents fallits, l’havíem encertat.

Avui, amb el correu encara col·lapsat de promocions del Black Friday, he tornat a pensar en els regals, en el seu significat, i se m’ha acudit buscar la definició d’aquest mot al diccionari. "Regal: m. Gust donat als sentits". He somrigut per dins i per fora. Aquesta és la primera accepció que hi apareix i penso que no pot ser més encertada. Com és que no l’havia buscat abans? M’hauria obert un món de possibilitats quan més perduda estava.

Gemma Vilanova és autora del llibre '1 fill inesperat i 1 sofà. La vida amb en #josepvalent' (Símbol Editors)

stats