Família 09/09/2017

El meu primer concert

Quan és el moment idoni per portar la canalla de concert? Doncs, en realitat, des que són un fetus! La música és tot un estímul i és important que tinguin l’oportunitat de prendre-hi contacte tan aviat com sigui possible

Elisenda Soriguera
6 min
Qui s’ho passa millor, pares o fills? El meu primer concert  De la rumba  fins al ‘heavy’

La música és un art amb uns efectes poderosos: hi ha cançons que ens traslladen a la infància, discos que són el bàlsam infal·lible per alegrar-nos un mal dia o concerts que ens quedaran eternament gravats a la retina. De ben petits comencem a gestar una banda sonora personal i intransferible. I un element important en aquest procés iniciàtic és el de descobrir i enamorar-se de la música a través de la vivència del directe.

En els últims anys els esdeveniments musicals destinats al públic infantil han proliferat amb una molt bona acollida de públic. Però ¿quan és un bon moment per portar per primera vegada els petits de concert? Hi ha una edat per estrenar-se? Com ha de ser aquest debut? Intentem resoldre aquests dubtes perquè la primera experiència amb la música en directe marqui l’inici d’una llarga i emocionant relació vital.

DE CONCERT DES DE LA PANXA

Anna Roig Dolz és músic i fundadora del projecte Creixendo, des d’on ofereix cursos i tallers d’estimulació musical i sensorial tant per a dones embarassades com per a pares i mares amb nadons (fins els 36 mesos), com per a infants (a partir d’aquests 3 anys). Roig considera que es pot iniciar aquest vincle amb la música a partir del moment en què l’aparell auditiu està format, al voltant de les 20 setmanes de gestació: “És molt positiu iniciar el contacte amb la música i assistir a concerts, ja sigui dins o fora del ventre matern. En el primer cas, la vivència es produirà a través de les sensacions de la mare i, en el segon, en primera persona. Cal beneficiar-nos i aprofitar-nos del fet que la música és l’única de totes les arts que pot acompanyar la vida ja des d’abans de néixer”.

Aquest contacte sonor en l’etapa primerenca aporta beneficis tant a la mare com al futur nadó: “Si la mare acosta el nadó a la música, l’estarà ajudant a afavorir el desenvolupament del cervell, ja que s’actua sobre la seva estructura neuronal just en el moment en què és més modelable. A més, a través de la música estarem enfortint el vincle maternofilial, aportarem benestar a la mare i concentració i memòria al nadó. La música ajuda a produir endorfines, que és la substància del benestar, i a reduir el cortisol, l’hormona de l’estrès, quan aquesta música que escoltem ens agrada”, afirma Roig.

Anar a concerts, a les embarassades, els dona un valor afegit: “Els beneficis es multiplicaran. Tota la informació sonora que arribi al fetus serà emmagatzemada i recordada un cop ja hagi nascut. Aquest record i reconeixement aportarà seguretat, benestar i confiança al nadó. Aquesta és la base sobre la qual es fonamenta el projecte Creixendo. Partim del fet que els primers sons que escolta el nadó són els intrauterins (el batec del cor de la mare, els sorolls respiratoris i intestinals, i la veu) i, juntament amb el material sonor que li puguem oferir, estarem ajudant el futur nadó a descobrir el món, a gaudir-lo a través de la vivència musical, però no només mitjançant el sentit de l’oïda sinó també de la vista i el tacte”.

Qui s’ho passa millor, pares o fills?

Sovint sembla que realment qui s’ho passa millor són els adults en lloc dels nens, i que els concerts infantils siguin l’excusa perquè els pares puguin seguir gaudint del seu hobby, i així arrosseguin els petits de la casa. “Et puc assegurar que la cosa està repartida. Dependrà del concert, però jo crec sincerament que al Petits Camaleons s’ho passen igual de bé pares i fills. T’ho dic perquè en algun concert d’alguna vella glòria com Lax’n’Busto, he vist pares que s’ho passaven molt bé, però alhora estic fart de veure pares que volen marxar cap a casa i els nens no els deixen... Senyal que s’ho estan passant bé”, afirma Puig.

Pel que fa als concerts de nadons, el format és clau per a aquest primer contacte: “Els nadons són un públic exigent, sincer, passional, que viu amb gran intensitat. És el moment en el qual tenim més desenvolupada la capacitat d’escolta i la sensibilitat; així doncs, cal que sigui una experiència artística en tots sentits: musical, visual, sonora... I els hem d’oferir música de qualitat, ja que aquesta riquesa serà la base per poder-se comunicar amb el món a través del llenguatge musical i afectiu. És un error pensar que, perquè són petits, qualsevol cosa ja serveix”.

PRIMERS ESPECTACLES

Un cop passada aquesta etapa iniciàtica, és fàcil trobar programació familiar en sales de concerts, teatres i auditoris d’arreu del país. Un cop més, és indispensable que els condicionants siguin els adequats: “S’ha de marcar una durada molt concreta, que difereix segons les franges d’edat, però que a grans trets no se’n pot anar més enllà dels 45 minuts, perquè la capacitat d’atenció dels més petits és limitada. També cal fer-los formar part de l’espectacle, implicar-los constantment, ja sigui cantant, ballant, responent a jocs o fent-los pujar a l’escenari”, explica Jordi Novell, coordinador del cicle Bornet de Cançons que comissaria el Grup Enderrock des del 2016 a El Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona.

Des del punt de vista tècnic, en la producció de l’esdeveniment també es prenen les mesures adequades: es redueix el nombre de decibels o s’abaixa l’alçada de l’escenari. Pel que fa a la tria artística, en el cas concret del Bornet busquen espectacles musicalment interessants, “que comuniquin valors i sobretot que siguin familiars; és a dir, que els pares, els avis o els acompanyants dels més menuts puguin sentir-se còmodes dins l’espectacle”, comenta Novell. Per al que queda del 2017 hi ha previst el concert 40 Anys de la Bressola el 8 d’octubre, el 5 de novembre Mainasons i el 3 de desembre Xiula.

ANAR DE FESTIVAL

Els alumnes avançats poden fer un pas més i anar a algun dels festivals que se celebren durant tot l’any arreu del país, com el Minipop de Tarragona, l’Acustiqueta de Figueres, l’Anòlia Xics d’Igualada, el Festivalot de Girona o El Dia Minimúsica de Barcelona. Una de les cites de tardor és el Petits Camaleons, el festival de música per a nens i nenes que acull des del 2012 l’Auditori de Sant Cugat del Vallès, i que enguany se celebrarà el cap de setmana del 30 de setembre i 1 d’octubre: “La millor edat iniciàtica per anar de festival està cap als 4 o 5 anys, quan ja són conscients del que estan veient”, comenta Albert Puig, director artístic de la cita camaleònica.

En aquest cas, la seva fórmula és clara: “Fem les sessions de 30 minuts. Més enllà és difícil mantenir l’atenció dels nanos, perquè no estan sonant les cançons més conegudes, que són les que poden arribar a conèixer, i perquè el seu grau de concentració en una sola cosa és curt en el temps”, explica. La proximitat també és imprescindible: “Els concerts per a nanos amb 10.000 persones on han d’estar al coll, molt lluny, sentint-ho malament i veient-ho des d’una pantalla de vídeo... no són ideals per iniciar-se. Nosaltres reservem la part del davant perquè puguin veure-hi i viure el concert de prop”, explica Puig. A més, també controlen el volum: “No tenen l’oïda desenvolupada i si fem una pluja de decibels els podríem fer mal”.

Un dels trets diferencials del Petits Camaleons és que el cartell el comparteixen propostes dedicades específicament al públic familiar amb d’altres bandes populars de l’escena catalana, que canvien el seu públic, habitualment adult, per un dia: “Només els demanem dues premisses, que intentin tocar les cançons més conegudes, perquè no és un públic especialitzat en el seu repertori, i també que evitin cançons que tinguin alguna referència a la droga, a la violència... Al marge d’això, el que volem es que vegin els grups tal com són”. Així, enguany hi actuaran des de Txarango, Manel, Blaumut o Joan Miquel Oliver fins a l’espectacle Heavy per a Xics, el grup The Penguins o els Xiula.

De la rumba fins al ‘heavy’

Les propostes musicals pensades per als més petits no tenen limitacions estilístiques. Trobem projectes de rumba com el de Landry el Rumbero o Carlitos Miñarro, grups de ska com els exitosos The Penguins, cantants de pop com les tradicionals Macedònia o propostes de rock dur, com la de Heavy per a Xics. Cal sumar-hi les propostes d’animació infantil (com Xiula, la Companyia Roger Canals, La Tresca i la Verdesca o Mainasons), o ambiciosos projectes com el que encapçala Toni Xuclà, De poetes, cançonetes, on les musicacions de poetes catalans són les protagonistes de l’espectacle infantil. “Cal dir que triomfen a nivell de públic les propostes que s’han treballat a l’escola o a través de xarxes socials, com la Dàmaris Gelabert”, apunta Novell.

stats