Criatures 14/05/2021

Menys lliçons i més disfrutar

La criança dels fills demana una visió global i menys exigent que permeti gaudir-ne

Raquel Font
5 min
Cal viure la maternitat i la paternitat des de la felicitat i amb menys exigències

10 pautes perquè el teu fill dormi tota la nit, ¿En què pensa el teu fill adolescent?, Consells per una alimentació sana des del dia que neixi, Ni crits ni plors a l’hora del bany, Descobreix el funcionament del cervell del teu fill... Tot això podrien ser títols de llibres que podríem trobar a les lleixes de moltes llibres que avui en dia dediquen seccions senceres a temes relacionats amb la criança, la maternitat, els tipus de famílies, l’alimentació infantil, les pautes per dormir, com comunicar-se amb els petits de la família i un llarg etcètera. Cada vegada es publiquen més llibres perquè cada vegada hi ha més públic que els llegeix. Però, ¿què busquem realment en aquests llibres els pares? ¿I per què ho fem?

“Som una generació que no està satisfeta amb com ens van educar”, diu Raquel Sala, educadora social, professora i fundadora d’Educadors Familiars. "Som la generació més formada de la història, els fills del baby boom dels 70, molts dels quals hem estudiat a la universitat i hem tingut accés al coneixement i a la reflexió, i en un moment donat tot plegat ens ha portat a reflexionar sobre la maternitat i la paternitat", explica. I una vegada hem reflexionat sobre els models de parentalitat que volem evitar reproduir, ens posem a llegir de forma forassenyada buscant referents que ens alliçonin sobre com ser els pares que ens hauria agradat tenir. Aquest fenomen, puntualitza Sala, es dona en uns contextos molt concrets que res tenen a veure amb entorns més vulnerables socialment o no tan formats.

Desorientats

El mestre, formador i assessor de famílies Ares González també pensa que les mares i pares d’avui en dia estem buscant noves referències: “En principi tots eduquem com ens han educat; el problema és que el que estem aplicant ja no ens funciona, ara que vivim en un moment en què tot va molt de pressa i que no tenim temps ni de disfrutar dels nostres fills”. Tots dos especialistes coincideixen que s’ha produït un canvi important en el fet que actualment som molt més respectuosos amb la infància que no ho eren els models familiars més autoritaris que vam experimentar com a fills, en què la comunicació violenta es tolerava amb tota normalitat. 

Ara bé, segons Ares González, ens hem passat de frenada i “hem arribat a un punt que hi ha un gran respecte pels infants però pel camí ens hem perdut els pares i les mares”, la qual cosa fa que ens sentim desorientats. És per això que acaba de publicar el llibre Educar sin GPS (Planeta), en què mira d'aplanar-nos el camí de la criança: “Els nens bàsicament el que necessiten és amor i estructura. L’amor té a veure amb la part més relacional i l’estructura amb els hàbits, les rutines i les normes que tenim a casa”. Explica que aquests dos aspectes acaben definint el que vindrà després, és a dir, amb quina seguretat els nostres fills podran afrontar la vida. 

Portada del llibre 'Educar sin GPS'

Com a pares és important aprendre a distingir què és important i què és secundari. Perquè moltes vegades anem recollint informació esbiaixada de diferents llocs i no sabem com aplicar-la a la nostra família. De fet, sovint trobem llibres que recomanen un seguit de pautes i altres que recomanen tot el contrari. A més a més, el fet de voler educar els nostres fills d’una manera diferent a com ens van educar a nosaltres però no saber exactament com fer-ho genera una certa insatisfacció i sobretot inseguretat, principalment en els pares primerencs.

González reconeix en molts dels pares amb qui coincideix a les formacions la síndrome de la mare perfecta, que consisteix en generar-se una pressió excessiva d’haver de complir unes expectatives i de fer-ho tot bé, sense que res se’ns escapi de les mans, la qual cosa ens fa viure la criança amb patiment i sense poder disfrutar-la. “Cadascú ha de fer el seu propi camí com a pare o com a mare”, assegura, tenint en compte que és un procés en què es tracta d’anar-ne aprenent i que ens equivocarem, com tothom, però la prioritat no és no equivocar-se sinó aprendre dels errors.

Aprendre amb brúixola

En el seu llibre Educar sin GPS, González regala una mena de brúixola per avançar en el camí de la criança. Parla dels sis aspectes que hauríem de tenir en compte per poder gaudir de la criança dels nostres fills: la nostra presència, les cures, l’autonomia, els límits, permetre’ls ser i el benestar familiar. Segons l’autor, la principal necessitat dels fills és la nostra presència, no només temps de qualitat sinó continuïtat. És l’única manera que tinguin unes referències clares i estables per evitar això que passa habitualment que van de la mare als avis, després a extraescolars, la cangur, i acaben amb el pare. I ho diu conscient que la qüestió de la conciliació no està ni de bon tros resolta. 

La paternitat o la maternitat demanen gaudir-ne i fugir de la recerca de la perfecció

Per a González també és important la manera com acompanyem els nostres fills i com ens ajustem a les seves necessitats sense perdre de vista les nostres, que això és el que ens proporciona el benestar familiar. “Ara que estem tan centrats en els infants, sovint ens oblidem d’aquesta part”, assegura. No cal que sempre mirem les pel·lícules de Disney sinó que és fonamental que els fills vegin que com a persones també tenim les nostres necessitats i que hem de reservar-nos un espai de la nostra vida. A més de la presència, segons l’expert, cal proporcionar-los una estructura que els doni estabilitat. Aquesta estructura té a veure amb els límits i els hàbits d’alimentació i de son. Remarca la gran quantitat d’infants i, fins i tot, d’adults, que pateixen problemes per dormir perquè no han tingut una estructura, i també el fet que vivim en un dels països amb més obesitat infantil. 

Finalment Ares González destaca la necessitat de fomentar l’autonomia dels infants amb la seguretat que nosaltres, com a pares, serem al seu costat independentment del que passi: “Seran responsables en el moment que els deixem la llibertat per decidir i responsabilitzar-se del que passa però amb la seguretat que els acompanyarem tant si va bé com si no”. Això vol dir, en part, permetre’ls ser i expressar-se amb tots els seus pensaments, emocions i moviments. González explica que nota una certa il·lusió infantil en alguns pares perquè els seus fills compleixin les seves necessitats. De fet, es troba amb pares que li confessen que no els surt el nen que ells voldrien. La seva resposta és que evidentment els fills són com són i que han de desenvolupar les seves necessitats, no les nostres, i anar aprenent pel camí. I a nosaltres, com a pares i mares, ens toca acompanyar-los. 

Fer de pares seguint la brúixola que portem a dins. 3 consells d’Ares González:
  • 1 Cal veure el got mig ple perquè el que ja tenim com a família (els hàbits, l’estructura...) és molt més del que ens falta.
  • 2 L’objectiu principal és disfrutar la criança, no patir-la. Cal agafar-s’ho amb calma, ser conscient que n’estem aprenent com pares.
  • 3 En algun moment de la nostra vida hem de parar per veure què volem per a casa nostra, quines normes, quins hàbits, com volem relacionar-nos... A vegades les coses no funcionen perquè no ens hem parat a pensar-hi.
stats