Família 22/02/2020

“El mòbil és meu i no pots mirar què hi faig”

El dret a la intimitat és l’argument de molts joves perquè els familiars no els mirin el mòbil. Ara els pedagogs diuen que l’educació i la protecció estan per sobre de tot

Trinitat Gilbert
5 min
Els pares han de controlar l'ús que els fills fan del mòbil?

Revisar el mòbil dels adolescents, l’ús que en fan o les converses que mantenen a través de les xarxes socials crea dubtes i recels entre les famílies. El debat se centra especialment entre el dret a la intimitat dels joves (per tant, no mirar-los el mòbil) i la intervenció pedagògica (supervisar-los-hi) i saber-ne l’ús que en fan.

“La resposta és difícil -afirma el pedagog Xavier Ureta-, perquè no es pot aplicar la mateixa actuació educativa per a un nen o una nena de 12 anys que per a un adolescent d’entre 16 i 18 anys”. Malgrat això, tant els uns com els altres tenen dret a la seva intimitat. Però “en el tema de les xarxes tots són igualment vulnerables i, per tant, els pares han de vigilar per advertir-los dels perills”, diu el pedagog, que manifesta que les seves respostes són fruit de l’experiència i de la tradició pedagògica, “i no rotundament acadèmiques”.

Ureta indica un altre concepte que les famílies han de valorar quan els assaltin incerteses sobre si mirar o no el mòbil dels adolescents. “El mòbil ha de ser un estri de la família que utilitzen els fills, com ho pot ser el televisor, l’ordinador o la resta d’elements familiars que es comparteixen i sobre els quals sol haver-hi normes d’ús”. Dit amb altres paraules: no és un estri de propietat exclusiva del jove, “un concepte que s’ha estès de manera poc educativa en la nostra societat”. En el cas dels menors “el propietari del mòbil són els pares”, i són ells els que han de poder tenir-ne informació quan se sospita d’un mal ús o d’una amenaça. “L’educació i la protecció estan per sobre d’altres consideracions d’ordre material”, afirma el pedagog Xavier Ureta.

Controlar el mòbil: necessitat o control?

Alba Castellví, que fa xerrades a famílies sobre l'ús de les pantalles i també assessora personalment pares i mares sobre com evitar-ne els usos abusius, alerta que a les edats més primerenques cal controlar l'ús que els joves fan del mòbil pels següents motius:

  • Estan aprenent a fer-ne ús, i aquest aprenentatge s'ha de fer acompanyat per poder-lo fer bé. Si els pares no fan aquest acompanyament, l'adolescent fa un ús del mòbil sovint desmesurat i moltes vegades problemàtic.
  • Els pares han de controlar el moment en què es pot fer servir i el moment en què no. Hi ha d'haver limitacions que tinguin a veure amb la salut i amb la convivència domèstica. A les hores dels àpats no hi ha d'haver els mòbils a prop. Abans d'anar a dormir s'han de dipositar els mòbils en un espai pensat per a aquesta funció. Només d'aquesta manera es garanteix una bona comunicació durant les estones compartides dels àpats i un descans suficient i de qualitat.
  • Els pares han de saber quines aplicacions tenen instal·lades els seus fills. A les primeres edats de l'adolescència han d'autoritzar aquestes aplicacions.
  • La millor manera d'educar sobre el bon ús dels mòbils és que els adults en facin un bon ús. Els fills aprendran a posar-se límits en la mesura que vegin que nosaltres també ens en sabem posar.
  • Durant les edats més joves, els pares han de disposar de les contrasenyes o bé posar condicions d'ús que impliquin que els fills ensenyin els continguts del mòbil periòdicament. Hem de tenir en compte que els pares són els responsables de l'ús d'aquest aparell. Com a tals, cal que controlin que no serveixi per a finalitats nocives per als mateixos fills o per a altres persones.
  • A l'adolescència més tardana, el control es pot relaxar, però cal haver treballat fins llavors per generar la confiança suficient i per haver-los format en la prudència, la mesura i el sentit crític. Si això no s'ha fet, almenys cal controlar el temps que hi dediquen posant normes a casa, com ara que no es facin servir els aparells durant els àpats, a la nit o durant les converses.

Per la seva banda, la psicòloga Estefania Carreño assenyala que el mòbil cal controlar-lo, sí, però com qualsevol altra acció educativa que fan els pares amb els fills, que requereix una guia en els inicis. “Amb el mòbil o qualsevol xarxa social hem de guiar-los, perquè no saben l’abast de les seves interaccions amb els altres i han d’aprendre a relacionar-se darrere d’una pantalla, cosa que no han fet fins llavors”, diu Carreño. En aquests inicis és important remarcar-los que “tot el que passa a internet s’hi queda” i que “les aplicacions que duren uns segons, com per exemple Snapchat, no són tan segures com els pot semblar, perquè se’n fan captures de pantalla i se’n guarden les imatges”, afegeix la psicòloga. Tot plegat és el que cal que les famílies expliquin, vigilin i guiïn, cosa que no vol dir “controlar els fills excessivament”.

AMB NATURALITAT

La psicòloga creu que l’acció educativa que requereix el mòbil seria semblant a la d’altres aspectes que requereixen la supervisió dels pares. “¿O és que els controlem en excés quan els deixem pujar sols als tobogans del parc però continuem estant al seu costat?”, es pregunta. Per això, “amb el mòbil cal actuar amb naturalitat, sense que se sentin fiscalitzats”. (“Jo sé tot el que fas” seria una frase fiscalitzadora.) “Senzillament fem com quan eren petits i els portàvem al parc: som allà, primer els agafem de la mà, després ens quedem a prop i després els mirem de lluny”, opina Carreño.

Què cal recordar sobre el mòbil dels joves?

El pedagog Xavier Ureta posa sobre la taula alguns aspectes a tenir en compte

  • És una eina que ha sufragat la família. Per aquest motiu, bàsicament ha de ser una eina de comunicació amb la família.
  • És obligació de la família educar en un ús responsable del mòbil. Per tant, ha d’advertir de manera clara i directa en quins casos se n’ha de fer ús i en quins no.
  • Cal fer-los entendre que les restriccions que es puguin aplicar venen motivades pels riscos que provenen de possibles addiccions o de grups malfactors que són a les xarxes amb intencions insanes.
  • Com que és una eina familiar, no és antipedagògic explicar que el mòbil ha d’estar a l’abast dels responsables familiars en qualsevol moment i que es reserven el dret de revisar-ne els continguts i l’ús que se n’ha fet mentre no s’arribi a la majoria d’edat legal.
  • Quan per part del menor es detecti algun tipus d’activitat que li pugui suposar un risc personal, de manera educativa, però rigorosa, la família li haurà de fer entendre que ha d’abandonar segons quins comportaments (exhibir fotografies, compartir dades personals, addiccions, etc.) en segons quines pàgines o xarxes.
stats