La parella del meu germà no em fa el pes

Diguem-ho d’entrada: els germans poden sentir-se desplaçats o fins i tot poden tenir sentiments d’abandonament quan apareix la parella d’un d’ells. “És un procés normal, que fins i tot també senten els mateixos amics quan un d’ells inicia una relació de parella”, afirma la psicòloga i escriptora Maria Mercè Conangla, presidenta de la Fundació Àmbit Ecologia Emocional.

Quan afloren aquests sentiments, el que fan els germans és queixar-se, “i en reben les conseqüències les parelles”, diu Conangla. És l’estira-i-arronsa entre la generositat de deixar que el germà voli del niu i l’egoisme per voler que s’hi quedi. “Els germans, sobretot els petits, han d’entendre que començar una relació nova necessita temps, molt de temps”, continua Conangla. Certament, “les parelles no tenen tant de temps, i els germans, i també els pares i els amics, els hi han de donar”, perquè la parella, a la llarga, no serà cap rival, sinó un amic més que incorporaran.

Mentre té lloc tot aquest procés, pot passar que als germans les parelles no els facin el pes. “Malgrat això, els germans han d’entendre que la parella és una tria individual, i malament si s’hagués de consensuar amb tota la família”, diu Conangla. Per tant, “hi ha d’haver sempre respecte per la decisió del germà, i mai se li ha de plantejar res com una desaprovació, perquè llavors qualsevol crítica generarà desconfiança entre els germans”. Per tant, ni els germans ni els pares han d’opinar ni intervenir en una relació de dos.

Mentrestant, la psicòloga Estefania Carreño apunta a la bona o mala relació dels germans. “Si no s’avenen, a les parelles els trobaran mil i un defectes”. Per contra, si entre els germans hi ha una relació fraternal, “amb les parelles, els germans s’hi entendran, perquè segurament hauran escollit una persona que tingui maneres semblants de pensar a la dels germans”. Ara bé, també podria ser que la parella fos molt diferent en gustos i en visions del mon dels dos germans, llavors si hi ha una bona relació segur que hi haurà també permissivitat i empatia, i de la mateixa manera que s’és comprensiu amb el germà, també se serà comprensiu amb la parella del germà. Dit amb altres paraules, amb les parelles dels germans s’hi acaben establint relacions molt semblants a les que tenen els mateixos germans.

LLIBERTAT EN LA TRIA

Per la seva banda, el pedagog Xavier Ureta, el gran de cinc germans, recorda que quan els seus germans van tenir parella ell ja no vivia a casa dels pares. “Anava coneixent-les a les festes familiars, i mai no vam tenir cap problema, ni tampoc quan alguna vegada n’apareixia una de nova, perquè tothom hi era benvingut”, recorda. Aquesta situació, diu el pedagog, la van propiciar els pares: “Ens van educar en llibertat i ens va deixar triar també les vocacions”.

A l’hora d’abordar l’aparició de les parelles dels germans, Ureta s’agafa a dos valors bàsics, l’amor i la tolerància. “Així doncs, la manera d’entomar-ho dependrà molt de com s’hagin treballat aquests dos valors: una família en la qual no hi ha respecte entre els seus membres té molts números perquè la incorporació d’una persona nouvinguda sigui entesa com una intrusió”, afirma el pedagog.

Sobre la tolerància també, “si a sobre, la persona que arriba té una cultura, raça o identitat sexual diferent de l’acceptada pel nucli al qual s’ha d’integrar”, encara serà més difícil que hi hagi una acceptació.

Seguint el fil de les anècdotes, la Pepa (53 anys), la petita de tres germanes molt més grans que ella, recorda que les parelles de les seves germanes són les que jugaven amb ella quan eren a casa. “Em feien festes, jugaven a allò que els proposava. Em feien molt de cas”. Tant de cas, que fins i tot la Pepa guarda ben guardats “regals ben bons” que li van fer les parelles dels germans, “com ara capses de colors molt bons, que encara avui costen una fortuna”. I entre els regals, un de ben especial: “Recordo un dia que em van venir a buscar a l’institut, la meva germana gran i la seva parella, i em deien que havia de sortir de classe, que no em podia quedar a les últimes hores”. Espantada, la Pepa es va pensar que havia passat alguna cosa greu però va resultar que la germana gran i la parella li regalaven el que sempre havia desitjat, “anar a una marisqueria!”

A mesura que la Pepa es va fer gran i les germanes van tenir fills amb les parelles, la germana petita va establir una relació molt estreta amb els nebots. “Llavors era jo qui jugava amb els nens i fins i tot els cuidava, perquè em quedava a dormir a casa seva”.

Per acabar, la periodista Pilar Rahola, en una entrevista que li va fer el presentador Albert Om al programa El convidat, de TV3, va confessar que una parella que va tenir la seva filla tampoc no li feia el pes. Com a mare, pensava que era una parella no adequada per a la seva filla, i fins i tot preveia que li podria fer mal. Però, deia Rahola al programa de TV3, va preferir callar i deixar fer a la seva filla. No la volia perdre, i sabia que hauria passat perquè veia que la seva filla n’estava molt. Per això va preferir que la filla fes el seu propi camí, i que ella mateix s’adonés de l’error que havia tingut. “Per molt que pugés i pugés ella, a mi sempre em tindria a sota amb la xarxa, com m’hi va tenir quan tot va caure”, afirmava Rahola.

Un exemple de com fins i tot els pares poden optar per la prudència -i alhora respecte- per la decisió dels fills, respecte a les parelles que trien.

10 consells bàsics per gestionar la relació dels germans

Segons el pedagog Xavier Ureta , per educar els fills:

• Amb amor i des de l’amor
• Amb tolerància i des de la tolerància
• Fomenta l’equitat (en les coses que els fan diferents) i la igualtat (en allò que són iguals)
• Ensenya’ls a compartir
• Debateu les discrepàncies sense perdre l’alegria
• Doneu exemple de cordialitat quan tracteu amb altres adults amb qui els vostres fills saben que no congenieu gaire
• Parleu sempre bé de terceres persones davant dels fills. Si no ho podeu fer, recordeu aquella dita: “Ets amo dels teus silencis i esclau de les teves paraules”
• Davant l’arribada de la parella d’algun fill, mostreu-vos molt cordials i servicials. Recordeu allò que tant s’elogia dels pagesos (majoritàriament els nostres avantpassats propers): la capacitat d’acollida i bona rebuda
• Quan un altre membre de la família faci crítica de la persona nouvinguda, feu que us n’expliqui els motius sense que quedi res al pap. Desafieu-lo, positivament, que us expressi almenys cinc coses bones de la persona acabada d’arribar
• En cas que alguna parella trenqui, cal parlar-ne amb normalitat i animar tots els membres de la família a fer un acompanyament al germà o germana, posant l’amor fraternal per damunt de la simpatia o antipatia que es pogués sentir per l’altra persona. Amb tacte, és bo sospesar si cal parlar-ne poc o molt (i sempre en positiu), depenent de l’estat anímic del germà o la germana