TRIBUNA OBERTA
Família 06/01/2018

El paradigma de la comunicació família-escola

Ara tenim més informació i més immediata però, ¿ens comuniquem o acumulem informació?

Edgar Gonzàlez
2 min
El paradigma de la comunicació família-escola

Tot i que podem pensar que la comunicació amb l’escola és un tema controlat, segueixen apareixent com bolets de tardor malentesos per falta de comunicació entre els mestres i les famílies. Malgrat els esforços per construir ponts de comunicació, agendes sobresaturades de notes, aplis que ens informen de les assistències i dels deures complerts i incomplerts, tot apunta a pensar que aquest és un terreny en què les relacions tenen una intenció institucional i protocol·lària.

També té un gran impacte la comunicació que té l’objectiu de fer màrqueting del producte educatiu que ofereix: “Poseu like i comenteu les fotografies de la llar d’infants dels nens”. O la sobreexposició a la informació a través dels grups de WhatsApp de pares. Abans, mares i pares es comunicaven a la sortida de l’escola o compartint impressions amb pares d’altres escoles els caps de setmana en les competicions esportives. Ara tenim més informació, més immediata, més recursos... però ¿ens comuniquem o acumulem informació?

D’entrada, ¿podem considerar que els objectius de la família i els de l’escola són els mateixos? Dependrà de cada cas i de cada circumstància, i per això el contacte família-escola i amb altres agents educatius és tan important i va més enllà del protocol. Tot l’ecosistema escolar ha d’anar en una mateixa direcció de cooperació -cadascú defensant el seu espai d’acció-, per intentar clarificar les expectatives entre família i escola per poder arribar a objectius realistes davant de cada situació. Potser més d’una vegada veurem que busquem el mateix, i quan no sigui així sempre podrem seure i parlar. Dir que serà una tasca fàcil i senzilla seria mentir. Comencem per mirar més enllà de nosaltres mateixos. Aixequem el cap i observem l’altre, i intentem ja no comprendre’l, sinó respectar-lo. Comencem per les petites coses.

M’agradaria, per acabar, reflexionar sobre les conseqüències del paradigma comunicatiu que estem utilitzant actualment entre la família i l’escola. L’impacte que té aquesta comunicació sobre la família s’hauria d’emmarcar en el coneixement tant de l’estructura com del moment vital en què es troben. Els èxits, els fracassos i les expectatives de la primera escolarització i el discurs que entre tots haurem sigut capaços de construir deixaran una empremta. La mirada, el llenguatge i la narrativa que fem servir influiran en aquest relat i en la construcció de la identitat que es fa a través seu. La manera peculiar de cada individu, família o col·lectiu de donar sentit a la seva realitat sorgeix en l’espai social a partir de les ideologies i dels models socials predominants (Sluzki, 1998; 2006).

Per tant, la feina que se’ns planteja és d’una gran complexitat, i la família, l’escola i els agents educatius implicats tenim i tindrem un gran pes en el desenvolupament de la pròpia història personal, social i cultural de l’infant, i de l’adolescent i de l’adult en què s’acabarà convertint.

stats