Criar un infant a... la Xina (5)

El país on als avis se'ls 'obliga' a fer de cangurs

L'escola a la Xina no té patis ni jocs i els deures són infinits

Escola de la Xina.

PequínGuo-guo, un diminutiu familiar que es podria traduir com a pometa, començarà el col·legi el proper curs. Tindrà sis anys, que és quan comença l’educació obligatòria i gratuïta a la Xina. La vida de Guo-guo i de la seva família canviarà dràsticament. Serà l’inici d’una llarga cursa plena d’obstacles que es viu com un objectiu familiar. Els seus pares, que viuen a Pequín entre el quart i el cinquè anell de circumval·lació, l'equivalent al Prat de Llobregat si parléssim de Barcelona, hauran de deixar el modern apartament amb ascensor on viuen i que els van ajudar a comprar els avis paterns. Es traslladaran més al centre de la ciutat, entre el segon i tercer anell, que és on es troben les millors escoles públiques de Pequín, les que ofereixen més possibilitats per entrar a la Universitat.

Previsorament, la mare de Guo-guo, que va créixer en un barri tradicional de hutongs, no va canviar el seu empadronament quan es va casar i ara pot tornar sense problemes i optar a una plaça escolar. Això sí, hauran de llogar un pis més petit i antic. Ho pagaran posant de lloguer el seu, però com que serà més car perquè és més cèntric, necessitaran, una vegada més, ajuda de la família. Viuran a prop dels avis materns, que seran els encarregats de portar la nena a l'escola, recollir-la a la tarda i ajudar-la a fer deures.

A la Xina, els avis, que es jubilen als 55 anys, són la peça indispensable en la cura dels nets: no hi ha cangurs. A la porta de les escoles el més habitual és veure com els avis s'amunteguen esperant els nens per donar-los el berenar i portar les seves feixugues motxilles. El seu ajut no és puntual, es pot dir que és extensiu, fins que es facin grans, i es considera una obligació.

Jiang, l'àvia de Guo-guo, s'ho pren amb una barreja de resignació i alegria. El seu marit s'ha jubilat aquest any, i la llibertat actual l'aprofiten per viatjar per la Xina, ja que a partir de l'any que ve, assegura, hauran d'estar pendents cada dia de la neta. Ni tan sols es planteja no fer-ho, és el mateix que va fer la mare i afirma que és el sistema xinès. L'entrada de Guo-guo a l'escola obliga a remodelar la vida de tota la família. Aquest cas pot semblar extrem perquè és Pequín, la capital, on hi ha les millors institucions acadèmiques i la competència és més gran. Però a petita o gran escala passa a tot el país. Tota la família es compromet en l'educació i és capaç de fer grans sacrificis per pagar activitats complementàries i classes extres. Una dita popular resumeix la situació: “el màxim desafiament és criar un fill”.

A la Xina hi ha 9 anys d’educació obligatòria i gratuïta. Es divideix en dues etapes: escola primària dels 6 als 12 anys i el primer cicle d'escola secundària, dels 12 als 15. En finalitzar l'escola obligatòria hi ha un examen i els estudiants poden optar per fer estudis semblants a una formació professional o preparar-se per a la universitat. En el segon cas, cursen el segon cicle d'educació secundària, dels 15 als 18 anys. En acabar, cal examinar-se en el temut Gaokao, un examen semblant a la selectivitat, per entrar a la universitat.

Fins als 15 anys, els pares només paguen la roba escolar, bàsicament els diferents xandalls d'esports i el menjar. Tots els nens dinen a l'escola, no hi ha opció d'anar a casa. Si el col·legi és gran, els alumnes van al menjador per torns, però també és habitual, sobretot amb els petits, que mengin a l'aula, sobre el pupitre. A les zones rurals hi ha subvencions per al menjar, però a les ciutats no es considera necessari, és barat. Abans dels 6 anys hi ha escoles bressol i preescolar, però n’hi ha molt poques, de públiques. El govern ha promès construir escoles bressol com una de les mesures per incentivar la natalitat.

Una escola sense pati ni jocs i amb molts deures

La diferència principal amb l'educació catalana és que l'entrada a l'escola representa la fi dels jocs i el principi de l'estudi intensiu. No hi ha hora del pati, només es fa servir per fer gimnàstica. Després de dinar es pot fer una petita passejada per estirar les cames i fer una migdiada sobre el pupitre.

Els alumnes tenen molts deures i els ocupen pràcticament tot el temps després de l'escola. La cosineta de la Guo-guo, d'11 anys, ha de deixar acabats els deures el divendres per al dilluns, ja que durant el cap de setmana les classes extres de matemàtiques, anglès, piano i ping-pong no li deixen temps. Tampoc per sortir amb els amics. El seu joc és a l'ordinador.

Zuo, de dotze anys, es queixa que ha de fer molts deures cada dia i se’n va a dormir a les 11 de la nit. Els caps de setmana no té temps lliure. Aquests exemples són un patró; els pares carreguen els nens amb moltes classes de reforç per millorar la seva nota. La majoria fa classes extres de matemàtiques i anglès els caps de setmana. Quan preguntes pel lleure, la resposta d'una professora és la següent: “Si no vols aprendre, tens lleure”.

Els apunts

Col·legis públics, però no iguals

Les escoles són públiques, tant en un poble, com a Pequín. I són igual de públics al cinquè anell que al segon. El que canvia és la qualitat de l'ensenyament i les instal·lacions. A les escoles antigues és on hi havia els bons mestres que han format les següents generacions i han tingut finançament, per això es consideren millors. En canvi, a les noves zones urbanes, els col·legis i el personal són més precaris.

Aquesta corresponsal, que ha viscut al costat de l'Escola 55 de Pequín, pot assegurar que les instal·lacions són les d'un col·legi d'elit: amb uns grans camps d'esports i fins i tot pista de gel al soterrani, a més de minigolf a la teulada.

Calendari

El curs escolar comença l’1 de setembre i es divideix en dos semestres. El primer va de setembre a gener, depenent de quan cau la festa de l'Any Nou Xinès que es calcula segons el calendari lunar i oscil·la entre finals de gener i finals de febrer. Les vacances de l'Any Nou xinès, o d'hivern, duren quatre setmanes. El segon semestre va de febrer a mitjans de juliol. Les vacances d'estiu duren de mitjana un mes i mig. També se celebren les festes nacionals com ara la de l'1 de maig, la festa del Qing Ming, la de les Barques Drac, la lluna de Mitja Tardor… La particularitat xinesa és que, si les festes cauen en una mena de pont i s'allarguen, com per exemple el que es coneix com a Setmana Daurada de l'1 d'octubre, la Festa Nacional, després es recuperen els dies obrint els col·legis dissabte i diumenge.

Horaris

La jornada escolar sol començar a les 7.30 i acaba a les 16.00, encara que hi ha oscil·lacions depenent del centre i l'edat de l'alumne. Algunes escoles opten per obrir a les 7 del matí i permetre mitja hora de lectura o esport abans de començar les classes. Els alumnes de secundària poden sortir a les 17h o 17:30h. Les classes duren uns 45 minuts. Les escoles acostumen a ser molt grans i l'horari de menjador s'organitza per torns: 11:30h – 12:30h – 13h. Els més petits són els primers a dinar.

stats