Gemma Díaz Ruiz: "És més efectiu fer preguntes que comencin amb 'com'"

Psicòloga clínica i mare del Biel, l'Alma i la Nora, de 12 anys el gran i 8 les petites. Publica La magia de los niños. Guia práctica para educar en la vida real (Desclée De Brouwer). A educaconhumor.com trobareu jocs per estimular les emocions i la psicomotricitat.

— M’agrada fer moltes preguntes al fill i les filles. Bones preguntes que els puguin mobilitzar cap a una acció concreta. Els pares tenim el mal costum de fer preguntes que comencen amb "per què", quan és molt més efectiu fer preguntes que comencin amb "com". A casa sempre dic que mai hem de buscar culpables, que allò que hem de buscar són solucions, i que és necessari observar com les nostres paraules obren o tanquen portes.

Què més feu a casa?

— Nosaltres tenim un petit espai on poder asserenar-se, una taula de la pau. En aquesta taula hi ha llibres, instruments, una pissarra on es poden fer gargots enfadats. Els meus fills saben que, quan estem nerviosos, si volem sentir-nos millor hem de procurar fer alguna cosa a favor nostre. Podem fer ioga, ballar, fer una excursió. La manera més eficaç de relaxar-los és fer el joc del silenci. Seiem a terra, tanquen els ulls i procurem activar el poder del que anomeno autoescoltar-se. Faig sonar un bol tibetà amb el seu so tan especial i quan algun dels nens ja no sent res aixeca la mà.

Si pots resoldre així les crisis familiars, et felicito. 

— Aquesta és una forma d’introduir la calma i la concentració. El més important és crear l’hàbit. Si els nens veuen que els adults, quan estem alterats, apliquem aquestes tècniques, ells les integren amb naturalitat. Cal conèixer les nostres sensacions, aconseguir més concentració, entrenar-nos per controlar els impulsos, assolir més benestar. Els fills algun cop inventen alguna tècnica nova. Em diuen: "Mira, mama, podem fer com un ocell aixecant les ales".

En el llibre parles de les obsessions infantils.

— Les obsessions són mecanismes de defensa, un refugi per recuperar l’equilibri. Poden ser fruit d’un ambient massa exigent, on el nen arriba a la conclusió que, faci el que faci, mai n'hi haurà prou. Els hàbits obsessius són un mecanisme per sentir menys culpa, vergonya, por o ràbia. Els nens no són tímids, ni agressius, ni obsessius, ni hiperactius. Únicament tenen comportaments i necessitats diferents. L’entorn pot suavitzar o estimular aquestes tendències. La timidesa ens pot permetre fer arribar un missatge molt potent de valoració i d’acceptació. En el cas de l’agressivitat, s’ha de combatre justament amb l’efecte contrari, l’amor i l’afecte. Sobretot cal comprendre que les actuacions agressives no signifiquen que el nen sigui dolent, sinó que són una expressió de lluita o de protecció i que el que és important és com fer que el nen agressiu se senti bé.

Com faries que una filla teva deixés de ser agressiva?

— Un dia a casa van fer una manualitat amb una capsa de llumins. Era un llitet amb una nina de paper que era la senyora Ràbia. A la senyora Ràbia li vam dir: "Gràcies per cuidar-me, gràcies per defensar-me dels que volen abusar, gràcies per protegir-me, però ara ja puc estar tranquil·la, ara no hi ha perill, ara ja pots descansar". I vam tancar la capsa. 

Així de senzill.

— A poc a poc, amb la nostra ajuda, els nens van aprenent a controlar les emocions. Però abans és necessari que n’aprenguem nosaltres.