ESTHER ESCOLÁN

Menjar sa i en família

Menuari és una eina que permet planificar els menús familiars de manera fàcil i divertida, i que busca implicar grans i petits

Menuari és una eina per planificar els menús familiars de manera fàcil i divertida / MENUARI Zoom

El ritme frenètic del dia a dia sovint no ens deixa temps per reflexionar i planificar tasques quotidianes com els àpats familiars, dels quals depèn que la nostra dieta incorpori uns aliments sans i variats, una premissa clau -juntament amb l’exemple dels adults i amb la implicació de la canalla en les decisions de compra i en la preparació dels aliments- per inculcar la importància d’uns bons hàbits alimentaris als nostres fills. “Hi ha nombrosos estudis que relacionen directament el coneixement i la participació en la preparació dels àpats amb el seguiment d’uns hàbits més saludables”, apunta Elisabet Plans, coordinadora de Menuari. Precisament, aquesta mare va donar forma al projecte en adonar-se que, quan buscava una eina que li facilités la planificació dels menús familiars, cap la satisfeia. “Les plantilles en blanc només representaven una millora del disseny del meu full d’Excel i els planificadors online no em donaven la comoditat de tenir-ho penjat a la nevera ni permetien involucrar la família en el procés”.

Així és com neix Menuari, una eina que ajuda a planificar i seguir una dieta saludable segons les pautes de la dieta mediterrània i que està formada per una caixa que conté un llibre amb consells nutricionals i un receptari, una pissarra imantada per penjar a la nevera amb espai per organitzar els àpats de tota la setmana, un retolador de pissarra i 28 peces imantades que representen els diferents grups d’aliments. Cadascuna de les fitxes es col·loca a la pissarra, que també té un espai per planificar la compra.

NEGOCIAR, EL PRIMER PAS

Al pròleg del llibre que conté Menuari, a càrrec de Fundació Alícia, s’incideix que “no hem de creure que hi ha aliments bons o dolents, sinó que el problema és com gestionar la presència de cada aliment i controlar-ne la freqüència”. Atenent a la piràmide alimentària, tots hauríem d’ingerir cereals, patata, pasta, arròs, fruita, verdura, oli d’oliva i làctics cada dia. Ous, llegums, carns i peixos caldria consumir-los entre tres i quatre cops per setmana. “A dalt de tot de la piràmide hi ha els aliments que incorporen greixos, sal i sucres en excés, com la brioixeria industrial, patates xips, sucs de fruites industrials, etc., el consum dels quals hauria de ser ocasional”, diu Alba Adot, responsable de salut i hàbits alimentaris de Fundació Alícia. Uns productes que, “fruit de la falta de planificació, solen aparèixer sovint, sobretot a l’hora del berenar de la canalla, cosa que explica els índexs d’obesitat que hi ha actualment”.

No hi ha aliments bons i dolents. El problema és com gestionar la presència de cada aliment i controlar-ne la freqüència

“El primer que cal fer per evitar el consum d’aquest tipus de productes és fer una bona planificació, que evitarà que ens deixem portar per compres d’última hora, aquelles que entren pels ulls i no són fruit d’una decisió meditada”, incideix Adot. Si les famílies distribueixen els grups d’aliments que haurien d’estar presents a la dieta -pactant i cedint quins inclourem cada dia, en funció de les preferències de tots els membres- ja tindrem part de la batalla guanyada. I és que, tal com apunta Plans, “un menú pactat és més fàcilment acceptat i, per tant, crearà menys rebuig i conflictes a taula”.

FER PERSONES CRÍTIQUES

Un altre dels beneficis a llarg termini d’una eina com Menuari és l’educació nutricional dels més petits, que prevaldrà durant la seva vida adulta i que probablement inculquin en els seus propis fills el dia de demà. Una actitud que els farà crítics davant de l’allau d’informació -sovint contradictòria- que circula arreu en matèria d’alimentació i dels anuncis publicitaris que inciten al consum de tot tipus d’aliments. “Quan els nens són petits, pares i mares tenim ple control del que mengen, però a mesura que es van fent grans el perdem”, apunta Plans. Per això entén que “l’educació perquè siguin crítics amb els missatges que reben, aprenguin a gestionar la freqüència amb què cada aliment pot ser consumit, sàpiguen què vol dir cuidar-se i el record de les bones estones passades a taula és un dels millors aprenentatges que els podem transmetre”.