Tot jugant aprenen a viure

¿Qui no recorda haver jugat mai al veig-veig per haver d’endevinar els objectes que ens envoltaven? Era una manera de passar llargues hores d’estiu. ¿O al pedra-paper-tisora? Un recurs per fer passar estones llargues, o senzillament per destriar qui començava fent una activitat. Amb l’edat adulta, aquests jocs poden semblar una criaturada, però actualment noves evidències científiques, lligades amb la neuropsicologia, corroboren una vegada més el que s’ha sostingut durant temps: tots els jocs són un motor d’aprenentatge de primer ordre. Malgrat això, investigadors com Silvia Álava, doctora en psicologia i coordinadora del llibre El arte de educar jugando (JdeJ Editores), sostenen que “als adults se’ls oblida que les criatures aprenen jugant, i que aconseguiran adquirir habilitats de tot tipus, com el raonament abstracte, la planificació, l’atenció, l’organització i també habilitats emocionals”. Com més juguin, més persones seran.

A la ciutat de Girona, Laura Mercadé, mare de l’Ona (6 anys) i de la Jana (4), explica que el lloc on es trobin els pares amb les filles farà que juguin a uns jocs o a uns altres. Al carrer, a saltar corda, a fet i amagar, al de l’aranya peluda (una filera formada per persones que s’ha d’intentar traspassar) o al joc del mocador, per exemple. Si són a casa, l’Ona i la Jana es construeixen cabanes i amb els objectes quotidians que trobin pintaran o faran memos, jocs de memorització. “I de tots, el preferit és pintar”, diu la mare, que explica que a casa tenen preparades unes taules de dibuix amb diferents materials, perquè puguin aplicar tècniques com la pintura de dit, llapis de colors, retoladors. La diferència d’edat entre l’una i l’altra els porta a dibuixar mons diferents. La petita, les amigues, la família, cases, arbres, mar i animals. La gran, personatges de fantasia, fades, sirenes, princeses, dracs. “A més de pintar, en el que també coincideixen totes dues és en la passió per retallar amb tisores, i després fer-ne servir els retalls per construir collages com gossos, gats, unicorns, ossos”. Els pares fomenten aquests jocs, com també els puzles o jocs de construcció de tot tipus, perquè tots dos han acordat no cedir amb els jocs de pantalla. “Sí que mirem junts pel·lícules, en cap de setmana, però no cedim als jocs dels mòbils ni de cap altra pantalla”, explica la mare, la Laura.

Sigui com sigui, hi ha tants jocs que la doctora en psicologia Silvia Álava afirma que cada un es pot fer servir per aprendre habilitats de tot tipus. I seran efectius en un percentatge alt de possibilitats, “perquè amb el joc van lligades les emocions agradables, és a dir la manera com s’aprèn tot millor”. De fet, tant és així que Álava nega amb rotunditat la relació entre passar-ho malament i l’aprenentatge. “No hi ha cap base científica en aquest raonament, de manera que el que s’aprèn jugant, de forma agradable, es reté i es reprodueix també millor”, afirma.

Així doncs, l’alegria i també la curiositat que implica jugar és la font de coneixement i d’habilitats com l’autonomia personal, la seguretat, la confiança, l’autoestima (perquè sabran quins són els seus punts forts i quins els febles). Per continuar, la doctora en psicologia també remarca la importància dels jocs entre iguals, amb altres companys, perquè és una via per adquirir habilitats socials. “Poden aprendre a negociar, a cedir, a respectar els altres des que són petits, perquè s’han de posar d’acord en mil i una qüestions relacionades amb el torn de joc, les normes i altres qüestions”. Quan apareguin els punts de vista contraris, “les criatures poden aprendre que un dia cedeixen uns i després, uns altres”, diu Álava.

A mesura que es fan grans, l’objectiu dels jocs “pot ser evitar el desplaçament digital”, fet que no vol dir “prohibir el joc tecnològic”, diu la doctora en psicologia. La proposta és negociar temps, un horari, perquè no hi predominin els jocs de les pantalles. “Per als adolescents, els jocs de taula i els de construcció també són dues propostes bones, i també els jocs verbals”, afirma l’especialista. Entre aquests últims, un dels més entretinguts és el joc que proposa fer servir una lletra de l’abecedari per buscar amb rapidesa verbal el nom d’una ciutat, d’un país, d’una beguda, d’un menjar. Quan la lletra està esgotada, es canvia per una altra, i així de forma constant. “El joc pot tenir una persona encarregada d’anar escrivint les solucions i comptant el temps, i per tant, hi poden haver guanyadors i perdedors”. La idea és practicar la fluïdesa semàntica, la fonològica, entre altres habilitats.

Juguem, pensem i creixem

Un altre joc verbal, per a adolescents, i també per als petits, és el dels contraris, i consisteix que un jugador diu una paraula i el del costat ha de dir la contrària, o una altra relacionada. Per exemple: un jugador diu “taula”, el del costat dirà “cadira” i l’altre, “sofà”, i el de més enllà “finestra”. “La finalitat del joc és el control de la inhibició, és a dir el control de les respostes impulsives o automàtiques, per aconseguir generar respostes intervingudes per l’atenció i el raonament”.

Per acabar, els jocs tenen la capacitat de millorar l’autoestima personal. “Quan som petits, l’autoestima es construeix sobre la imatge que la resta té de nosaltres, principalment els progenitors i també els professors”, diu la doctora en psicologia. Per ser conscients de la imatge que projectem dels fills (o també dels alumnes), Silvia Álava proposa un joc senzill, que consisteix en escriure en papers (que poden adquirir les formes que es vulguin, quadrats, rodons, en forma de cors o d’estrelles) el que destaquen els pares dels fills o que ells mateixos ho escriguin, també, tal com es veuen a ells mateixos. Per exemple, “els pares poden escriure en un paper que el fill li ha fet una abraçada quan no l'hi havia demanat”. I el fill pot escriure en un paper que aquell dia ha ajudat un company de classe amb una activitat. “Aquests papers es van col·locant dins d’un pot que tinguem a casa, i es poden extreure per parlar-ne, d’aquell valor o fet positiu que els pares han escrit dels fills o el que ells mateixos han escrit”. Aquest joc és l’anomenat pot de les essències, i es pot practicar en qualsevol moment.