Per què grans i petits necessitem ser abraçats?
MARC SERRANO I ÒSSUL

Abraçades de franc! El poder del tacte

Per què grans i petits necessitem ser abraçats? / GETTY

Per què ens agrada abraçar i ser abraçats? Per què ho necessitem grans i petits? Doncs perquè és la manera més sincera de comunicar l’estima que sentim per algú

“Una abraçada!” Abans de posar-se a escriure, el periodista comprova l’ortografia de Tinky Winky, el cèlebre teletubbie porpra. I és que el reportatge va d’abraçar, de ser abraçat, d’abraçar-se -de tocar-se: de les carícies, de les moixaines, dels petons-, del contacte físic entre pares i fills com a paradigma de la comunicació no verbal, del tacte com a quasi llenguatge entre els uns i els altres. O sense el quasi. Abraçades. Que ens agraden tant que fins i tot n’enviem per telèfon, per mail, per WhatsApp...

Per què abracem? Per què tenim ganes d’abraçar o de ser abraçats? “L’abraçada és una forma de comunicació; és la manera més sincera, potser, d’expressar els sentiments a algú. I en el cas de pares i fills, quan a vegades no trobes la paraula, o a vegades no saps què dir, una abraçada demostra allò que sents”, explica Maria Lluïsa Ferrerós, psicòloga amb mètode propi, especialitzada en neuropsicologia i psicologia forense, directora del centre Applicados i de la Unitat de Psicologia Familiar de la clínica Diagonal, autora d’una desena de llibres, entre els quals hi ha, justament, Abrázame, mamá.

L’acostament personal viu molt de l’acostament emocional, n’és com una traducció directa”, afirma Ferrerós, i teoritza: “Hi ha tres nivells de comunicació (el verbal, el dels fets i el de la pell). El verbal és el que ens confon absolutament perquè, normalment, diem coses molt complicades que, a vegades, els nens no les entenen, i moltes vegades diem una cosa i en fem una altra. Un altre nivell de comunicació són els fets, que és el que et mostra per on van les coses, i que normalment és més real. I després hi ha aquest component de l’acostament de l’espai; de la comunicació de pell, de ser a prop, de les carícies, de les pessigolles”. I, diguis el que diguis als fills, “com més distància física hi poses, més llunyania emocional hi ha”. L’experta recomana menys paraules, més fets i més abraçades: “L’única manera que tens de comunicació perquè el nen entengui que tu l’estimes són els fets i aquesta proximitat”. Mentre hi hagi abraçada hi ha esperança: “Encara que facin mala cara, si es deixen abraçar és que encara els tens”.

ABRAÇADES I AUTOESTIMA

Un nen més abraçat, Maria Lluïsa, tindrà més autoestima i més autoconfiança? “Les abraçades el que fan és reforçar la seguretat, l’aferrament i el vincle emocional del nen, que és una cosa necessària amb què tu, després, construeixes la teva autoestima, que és l’autoimatge personal i l’estimació de tu mateix. I això seria com un pas previ, serien com els fonaments perquè, si tu t’has sentit estimat, desitjat, comprès, etc. (que això és, una mica, el que et tradueixen les abraçades), doncs sobre això pots construir una bona imatge de tu mateix. Però el nen -remarca- no tindrà més autoestima perquè tu l’abracis més. El nen se sentirà més segur i se sentirà més estimat. Després, l’autoestima és una construcció que fa el nen a través de tot el que rep de nosaltres”. I això li arriba, en bona part, a través del contacte físic: “Les abraçades serveixen, sobretot (òbviament, han de ser de veritat; si no, no valen), per sentir que ets estimat, volgut”.

Amb les abraçades et sents protegit, segur, estimat, i per això els nens petits busquen aquest contacte físic

Com descriuries el poder de l’abraçada? “És com la cosa més sincera -respon Ferrerós- perquè, en això, és molt difícil mentir”. Crea connexió: “Tu estàs en sintonia amb aquella persona; és com si sintonitzessis la mateixa freqüència. Et sents protegit, segur, estimat, i per això els nens petits busquen aquest contacte físic”. Com més abraçats, més independents? “Sí que és veritat que els nanos que han estat molt abraçats de petits i que no han hagut de plorar per reclamar que algú els fes cas, cap als tres anys són molt independents i no solen tenir gaires pors perquè estan plens d’amor, de seguretat; s’han criat segurs, tenen aquest vincle d’aferrament segur que els permet investigar i descobrir el món amb aquest punt de seguretat”. I remet als estudis de John Bowlby i, abans, de Melanie Klein.

Júlia Prunés és infermera especialitzada en pediatria i educació emocional, escriptora de contes i formadora, conferenciant i creadora del programa d’entrenament de l’empatia Empâtik. “Hi ha estudis -apunta- que relacionen les abraçades amb l’alliberament d’endorfines, que rebaixen l’estrès o redueixen el dolor; amb l’oxitocina, implicada en el vincle i l’amor; fins i tot, en la producció de l’hormona del creixement, que en infants està vinculada al creixement i en els adults alenteix l’envelliment. És clar que les abraçades són beneficioses per a la salut física, emocional, mental i social”.

"Les abraçades són beneficioses per a la salut física, emocional, mental i social"

Júlia Prunés - Infermera i formadora

Són necessàries: “El contacte físic és fonamental. Estudis científics realitzats amb infants orfes de la Segona Guerra Mundial ho van demostrar: els menors de dos anys que no rebien contacte físic emmalaltien”. I, a banda d’amor en abstracte, comuniquen coses concretes: “Hi ha abraçades tendres que ens diuen «T’estimo», abraçades d’orgull i reconeixement; n’hi ha que ens transmeten força i seguretat, d’altres que ens aporten protecció... La llista és infinita”, conclou.