Família 09/03/2019

Gestionem la convivència entre germans

Els pares juguen un paper decisiu a l’hora d’establir els fonaments perquè hi hagi una bona relació

Olga Vallejo
7 min
GESTIONEM LA CONVIVÈNCIA ENTRE GERMANS  Alguns llibres sobre  el vincle entre germans Solucions  a problemes concrets

Sovint es té la idea equivocada que els llaços de sang i viure a la mateixa casa, per si sols, ho fan tot. Però el fet de compartir cognoms no és suficient perquè funcioni bé la relació; no escollim els pares ni els germans i pot ser que ens hagin tocat germans completament diferents pel que fa a gustos i dinàmiques: “Els pares tenen molt a fer per promoure una bona convivència, partint de la idea que entre germans hi ha d’haver un respecte absolut. Això és innegociable, però no implica que hagin de ser amics”, assegura la psicopedagoga Maria Helena Tolosa. També recomana que els pares evitin les comparacions. “És possible que un fill no compleixi les expectatives de l’imaginari dels pares i un altre sí. Els fills poden percebre els matisos de les mirades i de les aprovacions, és una cosa que els adults han de cuidar perquè fàcilment pot ser font de conflictes i enveges entre germans”, puntualitza.

La Paula (13) i l’Oriol (9) sempre han tingut una bona relació de germans. “És cert que quan va néixer el nen a ella li va costar d’acceptar, però un cop superat tot ha rutllat”, explica la Sílvia (44), la mare. I el pare, l’Albert (47), afegeix: “Ara que ella comença a ser adolescent reclama més el seu espai. Hi ha dies que s’enfada perquè no la deixa estudiar tranquil·la, però encara, de tant en tant, algun divendres dormen a la mateixa habitació -sempre han estat en habitacions separades-, i ells sols ho munten tot”. Cada dia comparteixen l’esmorzar i sopen també amb els pares, un parell de dies tornen caminant junts de l’escola a casa, els caps de setmana miren alguna pel·lícula, són aficionats a l’esport, sobretot al futbol, comparteixen música i aficions… “Congenien. Cada cop es noten més els quatre anys de diferència: ella ja és una noia, té mòbil, i ell és molt nen. Tot i així, es fan costat i es protegeixen l’un a l’altre”, comenta la mare.

Alguns llibres sobre el vincle entre germans

'Germans' de Rocío Bonilla (Ed. Bromera, 2018). Pots llegir-lo començant per qualsevol de les dues portades que té. Tria si vols conèixer la història explicada pel germà petit o per la germana gran.

'Tu i jo. El conte més bonic del món' d’Elisenda Roca i Guridi (Combel Editorial, 2015). Dubtes, sentiments i emocions que es generen amb l’arribada d’un germà.

'Cuando no estás aquí' de María Hergueta (Ediciones El Jinete Azul, 2012). Què passa quan el protagonista està sense la germana? Sorgeixen un munt d’oportunitats i, alhora, perd altres experiències.

Sovint posem el focus en l’escola, però la casa familiar és la primera comunitat i l’espai de convivència on hem d’ensenyar-los què és el respecte, la tolerància i la diversitat. I tenir germans pot ser una gran font d’aprenentatge sobre aquests aspectes.

ARRIBA EL CONFLICTE

És inevitable que els germans discuteixin en algun moment. Per tant, els pares han de dedicar-los temps per donar-los eines i que siguin capaços de trobar solucions resolent els seus conflictes d’una manera civilitzada. Les normes de convivència a casa han de ser clares, han de conèixer quins són els límits i les conseqüències si els sobrepassen. “Quan des de petits saben que és totalment inadmissible que s’insultin o es peguin, arriben a l’adolescència sabent com s’han de comportar”, apunta Tolosa. La mare de la Paula i l’Oriol explica que si hi ha un conflicte intenten que ho solucionin sols, encara que sovint acaben intervenint-hi: “Els demanem que ens expliquin què ha passat, hi sol haver dues versions i mediem, esclar”, explica la Sílvia.

Estrella Ferreira, psicòloga infantojuvenil i professora universitària, recomana que en la mesura que es pugui els pares no hi intervinguin, “que ho observin tot per si han d’intervenir quan la discussió puja de to i sàpiguen què ha passat”. “Llavors cada un ha d’explicar la seva versió i se’ls ha de demanar què poden fer per solucionar-ho o si ho poden enfocar d’una altra manera, intentant donar-los eines perquè negociïn entre ells”.

MINIMITZEM LES DIFICULTATS

L’Ignasi (49) i la Montse (44), que tenen cinc fills -David (20), Cristina (18), Laia (13), Jaume (9) i Andreu (8)-, reconeixen que no és fàcil la gestió de la canalla. “El tracte personalitzat ajuda a superar les dificultats o almenys les minimitza. La teoria és fàcil, fer-ho ja és més complicat. Ens trobem amb les obligacions diàries d’escoles i feines, les diferents necessitats o l’humor de cadascun de nosaltres”, diu el pare. Tolosa recorda que per aconseguir una bona convivència els pares han d’entendre que la igualtat entre germans passa pel respecte a la diferència: “Quan aconsegueixes que cada fill tingui les seves necessitats cobertes, les criatures deixen de comparar-se, es minimitzen les rivalitats i les baralles”. Per això s’han de propiciar espais individuals dels fills amb cadascun dels progenitors, perquè sentin aquest reconeixement exclusiu.

Les relacions entre els germans han anat variant al llarg dels anys, però en general tenen llums i ombres. Els dos petits s’avenen molt, tot i que últimament discuteixin més; la de 13 anys congenia sobretot amb el petit, que és més intel·lectual, com ella, i els dos grans, que tenen molt bona relació amb els petits, han trobat un punt d’equilibri entre ells, es comuniquen però fan bastant la seva, i així redueixen els conflictes”, explica la mare. Els grans ja són capaços de resoldre per si sols les disputes que puguin sorgir, i amb els petits encara cal la intervenció dels pares, que fan de mediadors. Les psicòlogues insisteixen que s’exigeixin responsabilitats en funció de l’edat dels fills, no de la posició que ocupen -grans, mitjans o petits-. L’Ignasi creu que l’important és no badar, estar sempre atents a l’evolució dels fills, sense angoixar-se, veure què necessiten, no tenir por de deixar-los ser autònoms a mesura que creixen, ser conscients del dinamisme de les seves etapes i intentar ser un bon exemple. “Potser el més difícil és que aprenguin a controlar les emocions, que gestionin els seus espais i siguin respectuosos amb la resta de membres de la família”, conclou el pare.

Solucions a problemes concrets

La psicòloga infantojuvenil Estrella Ferreira ens dona eines per fer front a diferents situacions.

Competència. Evitem fomentar la competència entre germans, no els comparem. Busquem els interessos propis i potenciem els que no són compartits. Focalitzem la competició en el terreny de cadascun d’ells i si els agrada el mateix, en la mesura del possible intentem que es generi la competició en el seu cercle social, que no es traslladi a casa, perquè llavors és quan el malestar repercuteix en els pares i altres germans.

Gelosia. Si és perquè un germà té més competències que els altres i es comparen amb ell o ella, els pares han de buscar les potencialitats de la criatura que s’infravalora, recordar-li les seves competències, buscar en què destaca i empoderar-la donant-li raons perquè se senti més forta. Si és perquè algun germà rep més atenció dels pares o l’entorn, independentment del motiu -per malaltia, perquè és més petit o perquè té dificultats d’aprenentatge, entre d’altres-, correspon a la família canviar la situació. Dedicar temps en exclusivitat al fill que rep menys atenció afavoreix aquest canvi. La dedicació s’ha de mantenir encara que es visqui un episodi de gelosia, que en realitat apareix per cridar l’atenció perquè percep que no l’atenen prou.

Edats molt diferents. Respectem horaris i necessitats, oci inclòs, de petits i grans. És important no obligar els grans a fer de cangurs. Poden donar un cop de mà, però no han de ser una figura de suport constant i incondicional. Alhora fem veure als grans que molt del que se’ls demana no és fruit de l’arribada de germans, sinó que s’estan fent grans i això suposa més deures i també més responsabilitats.

Dependència excessiva. Observem qui és dependent de l’altre. Al més dependent li hem de donar eines perquè no ho sigui tant. Fomentem les amistats i activitats separades per generar espais independents.

stats