Un espai on la criança i la creativitat van de bracet

“Porto des que va néixer el meu primer fill sense dibuixar per qüestions que tenen a veure amb el fet d’haver sigut mare, així que m’agradaria aprofitar aquest espai i aquests recursos per tornar-hi, per reprendre el que vaig deixar”, assegurava l’artista visual Ángela Palacios en el seu segon dia a Mater Art Community, la primera residència dirigida a mares i pares artistes amb infants de zero a tres anys que ha acollit la Fabra i Coats Fàbrica de Creació. Palacios, que en els últims anys s’ha decantat per la mediació cultural i l’acompanyament artístic a través del col·lectiu Larre, ho explicava mentre en Marcel, el seu fill petit, se li arrapava a la falda somiquejant, i en Pau, el fill gran, venia a buscar-lo per tornar plegats a l’espai de joc que, atesos per una educadora, compartien amb els fills d’altres creadores i que es trobava integrat a la sala de treball.

Mater Art Community és un projecte pioner impulsat pel col·lectiu artístic DUAE, resident a la Fabra i Coats, amb la col·laboració de Prohibit No Tocar i The Good Good. És la primera vegada que aquesta experiència es duu a terme a l’estat espanyol de manera totalment pública perquè els artistes puguin tenir espai i acompanyament per als seus fills de manera gratuïta. A més, ha comptat amb la participació de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) i de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB).

“La Silvia Campidelli i jo som artistes residents a la Fabra i Coats des de poc abans que naixessin els bessons Victoria i Noah, el febrer del 2017. Al guanyar la beca, el primer que vam fer va ser portar-los al nostre lloc de treball, perquè eren molt petits. Va ser com un acte revolucionari, però també natural, perquè no hi havia altra opció. La gent ens mirava de forma estranya, com si el nostre treball ja no fos tan professional pel fet de ser mares. Quan ets artista i mare sembla que hagis de deixar una mica el vessant d’artista. Sembla que no puguis ser mare i treballadora alhora”, assenyala Luna Coppola, membre de DUAE i de l’organització de Mater Art Community.

La seva experiència amb Campidelli com a mares i artistes; el manifest Yes, of course, we are mothers, que van impulsar en aquest sentit; els viatges per Europa amb els seus fills participant en residències artístiques, i la presa de contacte amb Mother House Studios de Londres, les va portar a idear la residència que ara han dut a terme com a programa pilot. “Aquest any, sent un pilot petit, no disposant de gaire pressupost i tenint en compte la situació de pandèmia, vam decidir no obrir convocatòria i escollir diferents perfils d’artistes amb fills que crèiem que podien encaixar en el nostre projecte”. Així, la Fabra i Coats va ser el punt de reunió durant unes setmanes d’Ángela Palacios (artista visual i mediadora cultural), Neus Solà (fotògrafa documental) i la parella formada per Ariadna Guiteras (performance, instal·lació i text) i Michael Lawton (pintura i escriptura). Tots, acompanyats dels seus fills.

“M’he proposat viure l’experiència. Pel que fa a la producció artística no tinc unes expectatives gaire ambicioses perquè són només dues setmanes de forma presencial que s’han de compaginar amb altres feines, però vull aprofitar l’oportunitat d’estar quatre artistes juntes en aquest espai, que això tampoc passa cada dia, amb pràctiques molt interessants i podent conversar tranquil·lament”, es proposava Palacios al principi de la residència.

Mater Art Community va dividir el seu calendari en una part virtual i una altra de presencial. La primera va arrencar el 25 d’octubre amb unes xerrades en línia que es van allargar fins al 10 de novembre i que també es van obrir a altres mares creadores de la xarxa de DUAE. Els artistes residents hi van poder debatre sobre art, maternitat i infància amb, entre d’altres, l’artista visual i doctor en filosofia Luis Guerra, que va parlar sobre les petites interrupcions, amb l’especialista en arts visuals i primera infància Louisa Penfold, que va fer-ho sobre com connectar l’art contemporani i el joc infantil, i amb l’assessora de disseny d’espais educatius Marta Gelabert, que va tractar la necessitat de comptar amb un espai creatiu propi després de la maternitat.

“Les sessions virtuals em van servir per inspirar-me. Cadascuna tenia alguna cosa en particular que va servir per connectar molt, com per exemple la que anava sobre el tema de crear i estar constantment interrompuda. Ara em passa constantment”, explica la fotògrafa Neus Solà. Participar en aquest programa pilot per a ella ha sigut una experiència “molt simbòlica”, ja que assegura que escollir la maternitat no va ser fàcil: “Principalment, per una por immensa a la pèrdua de llibertat i d’identitat i, també, per la dificultat de conciliació entre la meva professió i estil de vida, inestable i nòmada”.

Un repte, no una utopia

Solà té una filla, la Lea, de set mesos. “Tenir un espai per crear mentre puc veure jugar la meva filla al mateix espai, creat amb una intenció i amor molt gran, al costat d’altres nens i amb l’acompanyament d’una educadora professional, és una utopia. Però, ben mirat, per què? Que les mares no haguessin de renunciar a la seva vida o que poguessin seguir-la sense tanta renúncia hauria de ser un dret, i incloure un espai per als infants com aquest es podria traslladar a totes les professions i hauria de ser responsabilitat de les institucions i les empreses. També és una bona opció per minimitzar l’overbooking actual de les escoles bressol”, indica. La part presencial de la residència es va fer del 15 al 30 de novembre i va servir, segons Coppola, per demostrar que la seva proposta “no és un caprici, és una necessitat”.

Tant participants com organització coincideixen en el fet que la primera edició de Mater Art Community va ser intensa però massa curta. “Estem totes molt contentes, però de cara a l’any que ve volem canviar el temps de residència”, avança Coppola, que treballa perquè el programa es reprengui cada any fins a aconseguir que sigui una proposta fixa i continuada, com en el cas londinenc. “La meva idea era fer un assaig visual sobre el concepte de joc, però la veritat és que m’ha faltat temps per tot arreu. Arribar, instal·lar-me, organitzar-me, concentrar-me... Quan estava en mode productiu ja s’havia acabat el dia. Sé que això té a veure amb un tema de pressupost, però en tot cas el que m’ha permès és veure que el format funciona”, expressa Solà, per la seva banda.

“Realment no hem fet res de l’altre món. De vegades, hi ha infantofòbia latent en les persones que no se’n recorden que també han sigut nens. Creiem que els espais culturals i institucionals han de ser inclusius per a tots els públics perquè els infants són el futur. Si no els aproximes a l’art, als espais culturals, als espais públics, què faran aquestes generacions hipertecnologitzades? A més, Mater Art Community també és una manera de compartir amb altres mares dubtes, necessitats i pors, i també d’enfrontar-te al món laboral, ja que de vegades la maternitat i la paternitat, quan arriba, ens troba en aïllament, en una bombolla”, conclou Coppola.