Antonio Beltrán Pueyo

“Que un fill no carregui les teves pors”

Expert en desenvolupament personal i pare del Roberto, de 21 anys. Viu entre Castelló i València. Presenta ‘El método del algodón de azúcar. 7 pasos para lograr la felicidad de una vez por todas’ (Ed. Zenith). www.olosconsejeros.es

Antonio Beltrán Pueyo és expert en desenvolupament personal / MANOLO GARCIA Zoom

La felicitat no es busca ni es troba, es practica. Es tracta d’una acció contínua que consisteix en la consciència de l’ara i l’aquí, però lliurada al gest preciós de l’acció recta, honesta i respectuosa, envers nosaltres i els altres.

Fer el que toca fer, vens a dir.

Fes-te una pregunta: deixaries que algú governés la teva vida a canvi de la promesa d’obtenir tot el que desitges? Doncs exactament això és el que fem quan invertim tota la nostra energia i temps en empreses banals que ens allunyen de descobrir qui som realment.

Sovint els pares ens sentim esgotats. ¿Podem convertir aquest cansament en felicitat?

Les emocions atresoren missatges que ens conviden a mirar el món des de diferents perspectives. Quan hi ha tensió en una família pot ser el senyal que indica l’entrada en una nova fase en què hi ha alguna cosa nova que cal aprendre a administrar. La frustració és un senyal que indica que necessitem alimentar la vida familiar amb nous escenaris, amb noves causes per les quals lluitar junts.

El teu fill ja és gran, què t’enorgulleix haver-li ensenyat?

Quan va tocar, vam aprendre a parlar-nos amb serenitat, honestedat i respecte mutu, sent capaços de comunicar a l’altre els nostres sentiments, pensaments i necessitats. En cada moment de dificultat vam aprendre a proposar possibles maneres de continuar la nostra relació.

Com descriuries la vostra relació avui?

Som capaços de transmetre de manera sincera què hi ha en el nostre interior. Hem fet moltes coses junts al llarg de la vida, però la millor de totes ha sigut parlar de les nostres pors, passions i desitjos. Malgrat que ens separen 32 anys, anem junts a festivals de música electrònica, viatgem junts a Madrid i quedem contínuament per dinar o sopar. Compartim il·lusions professionals. Busquem sempre la manera d’ajudar-nos mútuament.

¿Pots resumir la manera com l’has volgut educar?

Des que era petit el meu repte ha sigut que aprengués a construir des de l’adversitat la font de la seva llibertat personal. I em sento molt orgullós de com se n’ha sortit fins ara.

Què et sembla especialment delicat de la paternitat?

No fer carregar als fills les teves pors.

Explica’m alguna conversa recent amb el teu fill que t’hagi impressionat.

No fa gaires dies em va dir que s’estava preparant per quan faltés una de les persones que més estima, el seu avi Julián. Esperem que encara falti per a aquest moment, però ell volia preparar la seva vida per gaudir-la al màxim al costat del seu avi. Volia alimentar la seva relació i benestar mutu.

Quina és la feina d’un pare amb un fill de 21 anys?

Estimar-lo. Creure en ell. Confiar en la seva potencialitat. Però, sobretot, es tracta de viure amb la màxima expressió personal el present. Mira, la cultura xinesa té una paraula preciosa, wu-wei, que vol dir una cosa similar a fer sense fer. Potser fer de pare és una mica això. Es tracta de viure lliurats al present, sabent que el que hagi de venir ja vindrà.