Agustín Peralt: “No falta temps, sobren distraccions”

Els meus fills m’han sentit parlar del mètode FASE i un dia el petit em va preguntar si li podia servir. Estic convençut que sí, li vaig dir. El cas és que tots dos mantenen una intensa doble vida d’estudi i esport.

En què consisteix el mètode?

És un sistema integral d’organització personal que t’ofereix eines per marcar-te un objectiu i traslladar-lo a un pla diari, per mantenir un equilibri entre la vida personal i la professional. Són quatre etapes: focus, atenció, sistematització i energia.

Resumeix-les.

La primera és determinar els nostres objectius per evitar fer coses que ens puguin distreure. La segona és ser el màxim d’eficaç en qualsevol cosa que fem, ser capaços de concentrar-nos. La tercera consisteix a implantar en la nostra vida uns hàbits diaris o setmanals sostenibles, cosa que inclou rutines saludables com el descans, l’esport o l’alimentació. I la quarta consisteix a tenir l’energia suficient per mantenir un estat vital òptim en cada hora del dia.

I això pot ajudar els fills?

Esclar que sí. Els hem de fer veure que si s’organitzen podran tenir temps per a tot. Els meus fills fan waterpolo i això els suposa dues hores diàries d’entrenament. Arriben a casa a les onze i els caps de setmana competeixen. Estudien en un col·legi bilingüe molt exigent. No són els millors de la classe però aconsegueixen combinar estudis i esport. El problema no és que falti temps, sinó que sobren distraccions.

Madurar vol dir trobar la manera d’organitzar-se?

No sempre la maduresa va acompanyada automàticament d’una millora en la manera de fer les coses. El que sí que ens aporta l’experiència és capacitat per aprendre amb més eficàcia, i també aprenem a no deixar les coses per més endavant, perquè tenim més sentit de la responsabilitat. Però la clau són els hàbits, ser capaços d’assumir-los. Jo veig com els meus fills van a entrenar-se cada dia sense que els costi gaire. És un hàbit.

En què consisteix fer de pare?

Aconseguir que els fills tinguin cada cop més autonomia per prendre les seves decisions, fent-los saber quan no hi estem d’acord. Posar límits segons el nivell de responsabilitat que estan disposats a assumir. Però, sobretot, es tracta de preparar-los en dos aspectes fonamentals: la intel·ligència emocional i la capacitat per ser productius.

Hi ha cap mètode aplicable per fer de pare?

El millor és liderar des de l’exemple. Jo no puc pretendre inculcar-los hàbits sobre la lectura o el mòbil si a mi em veuen fer el contrari.

Quins errors veus cometre a altres pares?

Amenaces incomplertes, no dialogar, no acompanyar-los prou en la introducció de nous hàbits.

Aconsella’m un bon hàbit.

Que quan els fills estudiïn no tinguin el mòbil a prop.

I algun consell dels fills?

Sovint els parlo del múscul de la paciència. L’altre dia em vaig trobar amb un vol amb retard, vaig trucar a casa i el meu fill em va recordar que allò era bo per al múscul de la paciència.