Gemma Ros: “Porta els nens al mercat”

Hem de treure ferro al tema del menjar i procurar no discutir, tot i que no és fàcil. Si un dia el nen no menja, no s’acaba el món. Els nens solen estar sobrealimentats. Mentre el teu fill tingui menjar a l’abast, pugui anar a la cuina i obrir la nevera, no pateixis, que desnodrit no hi estarà.

Però s’atiparan de magdalenes.

La millor manera que els nostres fills no mengin aliments que no són saludables és que aquests aliments no entrin a casa. Així no hi ha discussions. Però sovint el problema no són els nens, sinó els pares. Si tens la cuina plena de bosses de patates fregides perquè a tu t’agrada menjar-ne mentre mires un partit de futbol, ¿com vols que no en mengin?

Un bon consell.

Porta els nens al mercat. És important consumir més aliments d’origen vegetal, fruites, verdures, llegums, cereals integrals... I si pot ser, compra aliments de proximitat, perquè això implica beneficis mediambientals, econòmics i socials. Soc de l’època del Capità Enciam -“Els petits canvis són poderosos”-. Les decisions de cada dia són un granet de sorra per protegir el planeta.

Dona’m una pauta simple per menjar bé.

Tant a l’hora de dinar com de sopar, la meitat del plat han de ser verdures. Una quarta part han de ser hidrats de carboni -pasta, pa, arròs-, i l’altra quarta part ha de ser proteïna -carn, peix, llegums.

Tu menjaves de tot?

A mi els pares m’obligaven a menjar cigrons i em va costar anys tornar-ne a menjar. Mai hem d’obligar a menjar perquè l’únic que aconseguim és generar rebuig. I, al contrari, quan prohibeixes una cosa, la fas més desitjable. No m’agrada ser extremista. Hi ha dies que em ve de gust un croissant i no me n’estic.

M’agrada aquesta actitud.

A taula, el que és important és estar tranquil, relaxat. No discutir mai sobre el menjar. Potser no ens ho sembla, però al final els fills fan allò que veuen fer.

Què més t’ha funcionat?

Planificar els menús. És esgotador haver de pensar dia a dia què has de fer per dinar. Al final acabes improvisant amb el primer que trobes a la nevera. En canvi, saber què menjarem al llarg de la setmana i saber que ho tinc a la nevera és una sensació agradable.

Però això és possible?

Planificar és alliberador. A Catalunya a cada llar es llencen uns 76 quilos de menjar al cap de l’any. Això és molt, i si passa és per falta de planificació. Si sabem exactament què necessitem, només comprarem allò i estalviarem diners.

En què et fixes quan llegeixes una etiqueta?

En el sucre, els greixos saturats i la sal. És molt important que en la llista d’ingredients cap d’aquests tres estigui situat en els primers llocs de la llista.

Què passa si el meu fill no vol menjar fruita?

No passa res. La teva obligació és posar sobre la taula aliments saludables i deixar que sigui el nen que decideixi quin vol menjar.

Només això?

Tingues sempre a casa, en un lloc visible, una fruitera plena fins dalt de fruita ben maca i ben variada. És important que faci goig. Prova-ho.