Així fa de mare
Criatures  /  Família 26/01/2022

Anna Formiguera: "L’essència és cuidar i acompanyar"

3 min
Anna Formiguera és infermera de pal·liatius

Infermera de cures pal·liatives i mare de l’Isaac i la Maria, de 7 i 4 anys. Autora de ‘Fins al final de la vida’ (Eumo), escrit amb Xavier Gómez-Batiste i Mariona Vilaclara, sobre com cuidar i acompanyar en el tram final d’una malaltia.

— L’arribada d’una persona al món és sempre motiu d’alegria. En canvi, la mort sol ser un moment més íntim i amb una gran càrrega emocional. Però per molt estrany que sembli això que dic, en el procés de morir també hi pot haver alegria i pau.

Què fa que unes persones morin millor que d'altres?

— Més que pensar que hi ha persones que moren més bé que d’altres, crec que tots morim a la nostra manera, i això vol dir que moltes vegades no morim com volem, sinó com podem. Cada persona, cada família, cada situació són úniques. Al llarg dels anys he vist morir moltes persones i he acompanyat moltes famílies, però encara no he vist dues morts que succeeixin de la mateixa manera.

Encara que ens costi, cal parlar de la mort?

— Parlar-ne segurament ens ajuda a estar més preparats i poder afrontar el final de la vida amb més serenitat. Tots ens hauríem de fer algunes preguntes, com ara què necessito per morir en pau o què necessito que els altres sàpiguen de mi per ajudar-me a morir millor.

A alguns nens i nenes els toca veure la mort de la mare o el pare.

— Recordo el cas d’una dona jove en situació de final de vida. La seva filla de quatre anys li va preguntar obertament: "Mama, t'estàs morint?" La resposta de la mare va ser: "Avui no m’estic morint, així que podem jugar". Mare i filla havien parlat de la malaltia i la nena estava familiaritzada amb les visites als metges i els tractaments. En canvi, al fill gran li costava més parlar-ne i sempre van respectar el seu temps i les seves necessitats.

Què t’han preguntat els teus fills sobre la mort?

— L’Isaac va començar a tenir inquietuds sobre la mort al voltant dels quatre anys. Ens va preguntar si els pares ens moríem i li vam explicar que tots ens morim algun dia. Dies després ens va preguntar què passaria amb els nens del món si tots els pares es morissin. Vam tenir una conversa llarga i el missatge va ser que ell tenia moltes persones que l’estimaven i que mai no estaria sol.

Algú que veu la mort cada dia és una mena de mare diferent?

— Cuidar i acompanyar és l’essència de la professió d’infermera. Cuidar i acompanyar és també l’essència d’una mare. Ser mare m’ha permès connectar amb les persones de manera diferent. Al mateix temps, les situacions que visc a la feina em demostren que cal viure cada moment i gaudir de les petites coses de la vida, tal com fan els meus fills.

Tan fàcil com és d’entendre i tan sovint que ho oblidem.

— A la feina he de buscar les fortaleses de cada persona, de cada família, per tal que trobin dins seu les eines que els ajudaran a superar un tràngol molt difícil. També intento això a casa, amb els fills, descobrir què els fa forts i què els pot ajudar al llarg de la vida.

Potser un malalt va dir-te una frase que no oblidaràs.

— Es deia Toni –la família m’ha donat permís per dir el seu nom–, tenia esposa i dos fills preciosos que, tot i la immensa tristesa, van saber fer-li costat i encarar el moment amb valentia. En Toni els deia: "He vist la mort i no li tinc por, però mentre no arriba ajudeu-me a viure".

____________________

Compra aquest llibre

Fes clic aquí per adquirir 'Fins al final de la vida' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

stats