Si em dones el poder, no hauré de lluitar

Sovint els terapeutes ens trobem amb demandes que es repeteixen freqüentment, tot i no ser el motiu de consulta inicial. Una és la gelosia entre germans. Són situacions poc controlades pels pares en què cal ser coneixedors d’alguns aspectes que evitaran un alt grau de malestar familiar.

Rols entre fills

Les relacions entre els individus poden ser simètriques o complementàries. Les relacions simètriques es donen entre persones en igualtat: dos amics, dos companys de treball, una parella, dos germans en etapa adulta, dos alumnes de la mateixa classe. Les relacions complementàries es donen entre persones entre les quals hi ha diferència d’estatus i en què qui se situa en el rang superior aporta un benefici a l’inferior: pares i fills, cap i empleat, professor i alumne. Queda clar, per tant, que si es dona complementarietat en relacions simètriques o simetria en relacions complementàries, fàcilment es poden generar problemes.

Així com els psicòlegs dediquem un temps preciós a fer comprendre als pares, no només des de la cognició sinó des de l’emoció, la importància de diferenciar els rols entre pares i fills per establir models educatius sans, no hem posat prou èmfasi en la necessitat d’establir rols entre els germans. Pensar que no hem de fer diferències entre els nostres fills és erroni, ja que implica educar sense atendre la seva edat, maduresa cognitiva i necessitats, fet que desencadena que el primogènit rivalitzi contínuament per aconseguir tenir el poder dintre de la relació fraternal.

Naixement del germà petit

Quan neix un nou fill, el nen al qual dedicàvem tota la nostra atenció es converteix, de sobte, en un germà gran, a qui educarem en el respecte cap al nou membre de la família amb frases com ara “amb cura”, “ara has d’estar en silenci perquè dorm”, “deixa’l, que és petit”... Atenem en excés una infinitat d’obligacions i molt poc els seus drets com a germà gran. Si no establim privilegis en la jerarquia, tindrem moltes probabilitats que ell lluiti per tenir-los, emergint conductes de tiranització i rivalitat per situar el germà en el lloc inferior al qual pertany per ser el petit. No obstant això, si reportem beneficis en la relació, tindrem un nivell més gran de probabilitats que tendeixi a la protecció i que no hagi de lluitar pel poder, atès que ja el té.

Privilegis en la jerarquia

És interessant establir la jerarquia entre germans, siguin el nombre que siguin. El fet que el petit no pugui tenir privilegis amb relació a un altre, atès que no hi ha ningú més darrere, no és un problema, ja que té múltiples privilegis espontanis només per ser el petit. Els privilegis hem de pautar-los com a rutines diàries per tal d’afavorir la sensació d’empoderament, és a dir, és important que no siguin situacions puntuals. Exemple d’això és que el fill gran vagi a dormir mitja hora més tard que el petit, que tingui les claus de casa, que pugui anar a comprar i dur els diners, que segui davant al cotxe al costat del conductor, etc. Establir edats de privilegis i mantenir-les també és important, com ara anar a dormir fora, tenir mòbil o poder tornar més tard si surten a una festa. Els nens estan molt atents a aquests senyals i agraeixen no haver de lluitar per ser els primers, atès que els pares ho declaren obertament arribant tots al mateix lloc, a la mateixa edat.

La jerarquia

Les obligacions dels fills grans seran també clares atès que l’exigència és més gran des del punt de vista ambiental, tant en obligacions d’ajuda a casa com familiars o escolars. Podem establir obligacions de més importància als fills grans que als petits a casa (com desar la compra o estendre la roba versus parar taula o desparar-la, per exemple) o familiars (relacionades amb la cura o ajuda als germans petits). Si només treballem amb obligacions i no atenem els drets, és molt probable que tinguem un fill que es rebel·li davant aquesta injustícia.

El cas dels més petits

Si tenim a casa nens encara molt petits i volem afavorir l’arribada d’un germà petit, és recomanable veure amb ell vídeos i fotos seves de quan ell era un nadó, fent el mateix que fem ara nosaltres com a pares amb el seu germanet, a més de fer-lo partícip obertament de la cura del nadó i de crear espais on pugui estar només amb nosaltres reprenent la situació de joc i atenció prèvia al naixement del petit.

Helena Alvarado és psicòloga sanitària de l’Institut Balear de Pediatria