Qui ha dit que no es pugui viatjar amb criatures?

Barcelona“Aprofita-ho ara, que quan tinguis fills se t’han acabat els viatges”. Aquesta és una frase que han hagut de sentir moltes dones viatgeres abans de tenir fills. Però és possible viatjar amb nens? Hem parlat amb tres dones que no en tenen cap dubte. La resposta és contundent: sí. Tres viatgeres ens expliquen com ho fan, com gestionen les pors que tenen a l’hora d’emprendre una aventura, com han adaptat els viatges i quins beneficis aporten als seus fills i les seves famílies, i ens donen consells per llançar-nos a aquesta increïble aventura.

Viatja des d’adolescent i ha convertit aquesta passió en una professió. Periodista, bloguera, podcaster i emprenedora, la Carla Llamas, autora del blog La maleta de Carla, admet que ja no concep la vida sense els viatges i que el naixement de la seva filla Lucía fa un any i mig no va ser una trava, sinó tot el contrari. Reconeix que va tenir una crisi d’identitat: “La meva feina és la meva passió i m'havia plantejat una maternitat molt ideal pel fet de ser autònoma. Res més lluny de la realitat”. “Em va costar combinar la meva feina amb acceptar aquest nou rol de mare entregada en el qual jo era l’aliment, el consol i el coixí de la meva filla”, segueix. En canvi, el primer viatge a la Selva Negra (Alemanya), quan la Lucía tenia 6 mesos, “va ser una experiència molt tranquil·litzadora": "Em va curar. El núvol d’oxitocina que expliquen que noten moltes mares just quan neix la seva cria va arribar amb el meu primer viatge com a mare –admet–. La maternitat no em va resultar natural, però la maternitat viatjant sí”. A partir d’aquí, van arribar Amsterdam, Jordània, Mèxic i Itàlia. Alguns viatges els han fet en família i d’altres soles o amb alguna amiga de la Carla. “No m’ha costat gens adaptar els viatges. L’única diferència és que ara em penso molt més el destí, perquè hi ha pors relacionades amb les malalties”. També explica que viatja molt més lenta i que busca l’equilibri per cobrir les necessitats de la seva filla: “Si hem de parar dues hores en un parc, parem i després anem a un museu”, posa com a exemple.

Té clar que els viatges amb nens només aporten beneficis: “Ens uneix molt. En el dia a dia a casa no estem sempre en equilibri, en canvi de viatge guanyem molta presència i compenetració, i ella ho nota”. També creu que dona a la nena més flexibilitat i més obertura a noves gastronomies i cultures.

No s’amaga de les pors que té quan viatja: “No les supero, però me les emporto amb mi; m’espanta més quedar-me a casa, i sempre porto una bona assegurança mèdica de viatge, que és una tranquil·litat”.

“Al principi ens plantejàvem el fet de viatjar amb nens perquè nosaltres ho havíem fet sempre. Ara viatjar amb ells forma part de la seva educació, a més de compartir temps en família”, explica la Norma Levrero, mare del Blai, de 6 anys, i l’Elna, d’un i mig. Aquesta periodista nodreix el blog El món ens espera de consells i relats dels viatges que fa en família, tant a l’estranger com a Catalunya. “Tenim un país petit però molt ric, i considerem que aquí també podem aprendre coses sobre volcans, dinosaures, mines o estanys”, explica. Així i tot, no renuncia als grans viatges. Quan el Blai tenia només tres mesos van fer una ruta per la Toscana: “Vam veure que s’hi adaptava bé i vam anar agafant confiança”. Amb un any se’l van endur als Estats Units a fer la Ruta 61; amb dos anys a les illes Lofoten, a Noruega, i amb tres, a Bali i Singapur. Això sense comptar les innumerables escapades per Catalunya i Europa.

Des que ha nascut l’Elna han fet un viatge en autocaravana per Europa, han estat a diferents destins europeus i aquest estiu han fet un altre gran viatge: Abu Dhabi i Malàisia. “Ja no tenim por com quan no teníem experiència. L’experiència ens ha demostrat que d’hospitals n’hi ha a tot arreu”, explica. També creu que té dos fills que s’adapten fàcilment a les noves situacions: “Saben què implica un transport llarg i que no hi ha macarrons a tot arreu”. La Norma també considera el viatge un benefici absolut per als seus fills: “Són molt més receptius a acceptar que hi ha altres maneres de viure com a infants i els permet tenir la ment més oberta”. Al Blai creu que “li ha despertat la curiositat i li ha generat la necessitat de saber què hi ha més enllà de casa seva”.

“Va ser una experiència revolucionària que ens va unir molt com a família”. La Patri Arribas, mare del Magí, de 9 anys, i l’Alguer, de 5, parla del viatge d’un any pel Sud-est Asiàtic i Austràlia que va fer amb la seva família el 2019 i que va narrar al blog La mochifamily. Ella i la seva parella ja havien viatjat arreu del món abans de tenir fills i havien estat al Nepal i a l'Iran amb el Magí de petit. El 2015 van tenir el somni de fer un viatge sense bitllet de tornada i van començar a estalviar per fer-lo realitat. Aquell viatge els ha demostrat que viatjar amb nens és la millor inversió. “Els nens quan viatgen aprenen moltíssim, perquè ho fan a partir de l’experiència”, diu la Patri. “Aprenen a tastar altres gastronomies, a respectar altres cultures, a conèixer noves realitats i a valorar la sort que tenen d’haver nascut on han nascut”, segueix. També creu que “viatjar és la porta per estimar el planeta on vivim: perquè l’estimin l’han de conèixer”.

Ella no considera que hagi adaptar els viatges des que té fills: “Crec que es pot viatjar a gairebé qualsevol lloc, excepte als llocs en conflicte”. Tot i que admet que ja no van a qualsevol allotjament: “Ara han de complir uns mínims de neteja, i viatgem més lents”. Sobre les pors, no se n’amaga: “No marxen mai, però amb l’experiència es fan més petites. Tot i això, crec que totes les mares que viatgem les posem a la motxilla i marxem amb elles”. Considera que la més gran és la de la salut: “L’únic que et fa tenir una mica més de tranquil·litat és una bona assegurança”.

Per on començo?

A poc a poc i bona lletra. Les tres mares viatgeres coincideixen en un punt: si vols començar a viatjar amb nens comença per un lloc on et sentis segura, tingues paciència i flexibilitat i rebaixa expectatives. “Si tu estàs còmoda, la teva criatura ho estarà”, diu la Carla. Aquesta mare considera, en general, que les capitals europees són “fàcils i adaptades als nens, sobretot Alemanya”. La Norma apunta que als països nòrdics “hi ha una sensibilitat molt especial per les famílies, són molt acollidors i tots els serveis estan adaptats als nens”. I també recomana les Canàries, “perquè és primavera tot l’any i la logística d’equipatge és fàcil”. La Patri, per la seva banda, assenyala Malàisia com “un país molt amable amb les famílies, on els nens no molesten mai”, i proposa el Marroc com a destinació exòtica propera i Portugal com a país europeu fàcil per recórrer amb criatures. La Norma anima totes les famílies a viatjar: “No serà ben bé igual que abans, però amb organització, una mica més de preparació i paciència es pot viatjar igual”, diu.