Uns dies de vacances sense fills

En aquest 2020 que ens ocupa tot és excepcional. L’estiu ho és perquè anem amb mascaretes, hi ha menys turistes a les platges, molts països han tancat fronteres i alguns dels viatges que moltes famílies solien fer s’han hagut de posposar per la intempèrie en què et deixa fer plans en temps de covid-19. Som per aquí i més a prop de casa que mai, com avala un estudi de la consultora TourisLab, que assegura que el 52% dels catalans han decidit que el seu destí de vacances serà Catalunya.

A aquesta realitat amenaçadora i canviant cal afegir-hi que parlar de vacances enguany és més que mai un privilegi: segons les dades facilitades pel ministeri de Treball, al juny l’atur ha crescut a Catalunya un 0,4%, el segon increment més important dels últims 25 anys. La crisi econòmica generada pel coronavirus ha provocat que, encara que socialment estiguem en plena època vacacional, hi hagi més de 485.000 persones a l’atur i 382.000 més en situacions d’ERTO al nostre país.

Però si esteu de vacances o, malgrat les dificultats, encareu aquestes setmanes com una descompressió, també cal parlar d’una altra anormalitat. Un dels laments habituals de l’estiu és com es conjuguen els tres mesos de vacances que tenen els escolars amb les dues o tres setmanes que solen fer els seus pares. Aquest any aquest debat és una entelèquia perquè la majoria de les famílies afronten l’exercici inusual d’haver gestionat una conciliació forçosa de sis mesos sense escola. Potser per això, i venint d’un temps de convivència tan intensa, és bo conèixer experiències de parelles que, de manera militant, es dediquen a fer vacances sols uns dies i a cuidar-se per ser millors pares.

“És gairebé com una tradició quan comencen les vacances”, afirma Enric Bastardas, comunicador, il·lusionador i provocador, segons es defineix ell mateix, que es dedica a fer tallers i formacions sobre gestió d’equips, productivitat digital, motivació i creativitat o lideratge emocional. És també el pare del Martí i el Nil i, amb la seva parella, la Mariona, ho van començar a fer com un “cap des setmana amb sense Quan acaben l’escola, “passen una setmana a casa de l’àvia i tots encantats, perquè viu en un conjunt d’apartaments amb piscina”.

AGAFAR FORCES

“És una manera d’agafar forces com a parella, una reconnexió”, assegura Bastardas, i permet fer coses que amb nens potser són una mica més complicades: “Diguem coses d’adults, però tan senzilles, de vegades, com poder mirar aquelles sèries que si esperes al vespre, t’adorms i no pots mirar. Hem arribat a fer maratons de tardes senceres!”

“Després de tres anys, ens escapem tres dies i dues nits”, diu l’Anna. La seva filla petita tot just acaba de fer els dos anys i ha coincidit que ha anat deixant la lactància materna, i els altres dos ja tenen cinc i set anys i torna a ser un bon moment per marxar en un parèntesi curt. La idea és simple i l’ambició acotada: “Temps per a nosaltres, per desconnectar i tornar amb les piles carregades”. L’objectiu és fer alguna activitat que, normalment, amb una família nombrosa, és més difícil: “Fer alguna sortida amb motos d’aigua o caiac al mar”, per exemple. I un altre aspecte que cal tenir en compte: la logística familiar passa per comptar amb la família extensa, que acaba sent un factor cabdal.

La psicòloga Magda Sallés recomana fer-ho en funció de l’edat dels fills -perquè “no és el mateix un nadó de mesos, que una criatura de dos anys que un de dotze, que ja marxa de colònies”- i sabent molt bé amb qui es queden, “si és família, oncles o amics molt íntims, perquè llavors el vincle no es trenca”, apunta. “Fer-ho amb algú que coneixen poc pot ser menys fàcil d’entendre”. A l’hora de compartir aquesta petita separació amb els fills, la psicòloga és partidària d’anticipar-ho, “amb uns dies abans n’hi ha prou”, i deixar que els nens “s’emportin alguna joguina de casa o ajudar-los a fer la bossa perquè entenguin que estaran molt bé i els cuidaran molt”.

Bastardas reconeix que per als seus fills també s’ha convertit en un temps de qualitat, “una setmana sencera amb l’àvia és com un casal més, i guanyen tota una setmana sense pares atabalant-los, i més aquest any, després d’haver estat confinats junts tant de de temps”.

TROBAR-SE A FALTAR, TROBAR-LOS A FALTAR

“Un fill sempre es fica al mig del matrimoni i de la parella”, recorda Sallés, que també subratlla que “l’ideal és que hi hagi temps per a la persona, per a la parella i per a la família”. “Hi ha parelles que no han fet de parella ni una sola hora des del moment que han sigut pares...!”, per això, a vegades, “trobar-se” també passa per saber desconnectar alguns moments, anar a fer un volt o parlar d’altres temes que no siguin únicament els fills, perquè “si això no es cuida, et pots trobar que han passat deu anys i s’ha desdibuixat aquella persona que havies conegut fa vint anys”.

“Ho recomano fer cada any -afirma Bastardas- per adonar-nos del molt que els estimem”; de fet, “unes hores sense ells i et trobes que totes les converses giren al voltant seu o et trobes mirant fotos seves al mòbil”, reconeix.

I què es pot fer? Aquí sí que cadascú és un món, des de fer escapades de pocs dies a fer excursions o recuperar activitats que eren pròpies de la parella abans de tenir fills. Existeixen hotels específics per a adults en els quals se subratlla que no hi ha nens. També es poden trobar, fins i tot, agències de viatges que programen sortides per a grups de parelles o per a persones soles, per quan aquest espai propi encara requereix més autonomia.

Però Bastardas en té prou “no marxant enlloc”. “Ens limitem -diu- a recuperar sensacions de parella i anem a un ritme més lent, fem coses com sortir a sopar a llocs de no-nens, bevem vi, no fem plans, en resum”. Doncs això, un temps per a cada cosa. Per parlar dels nens o per conjurar-se a no fer-ho. Per recuperar els cabals propis de la parella, per cuidar-se i per agafar energia. Que sigui com sigui aquest estiu, la imprevisibilitat per als mesos que vindran està servida.

El 60% de les parelles que se separen ho fan després de l’estiu

Les vacances no són un moment desitjat per totes les famílies perquè, en molts casos, són tests d’estrès per a les relacions de parella. Cada any, a l’estat espanyol, el 60% dels casos de divorcis i separacions es produeixen durant l’últim trimestre de l’any, sovint coincidint amb el període just després dels mesos estivals. Si bé aquest any potser les estadístiques s’alteraran per l’efecte del confinament, així ho corrobora la perspectiva dels últims deu anys, segons les dades d’EP Data i el Consell General del Poder Judicial. Els factors que influeixen en aquestes ruptures són diversos, segons apunten experts de la UOC.

1. Convivència intensa en relacions ja deteriorades. Més temps i més convivència provoca la tempesta perfecta perquè aflorin els conflictes, es manifesti la desconnexió i les diferències siguin més evidents. Per a Francesc Núñez, professor dels estudis d’art i humanitats de la UOC, les vacances fan que “les parelles estiguin molt més temps juntes i més a prop que la resta de l’any, i solen viure situacions diferents de la quotidianitat. La intensitat de les vacances pot ser un suplici i tenir efectes molt negatius”.
2. Bombolles de parella. Segon Adrián Montesano del Campo, professor dels estudis de psicologia i ciències de l’educació, durant l’any “les ocupacions diàries fan més fàcil escapolir-se de les tasques de la parella: tenir cura de la relació i vetllar per la bombolla”, com un espai de benestar i trobada. Si no es cuida, a l’estiu “tot es complica”. Segons l’INE, les parelles que se separen han conviscut una mitjana d’entre 16 i 20 anys abans de trencar.
3. Descobrir el que no t’agrada de l’altre. També hi ha separacions entre persones que porten molt poc temps junts i que a l’estiu descobreixen “cares no desitjables de la parella”, segons Núñez.
4. Enamoraments d’estiu. Núñez apunta també que l’estiu és un temps propici per conèixer altres persones que “no passen per la vida domèstica, potser tediosa” o que es poden contraposar “a una relació conjugal avorrida”. En aquest cas, “l’enamorament dona les forces necessàries per trencar amb el passat i el vincles que et lliguen i pensar que una nova vida és possible”.
5. Expectatives de les vacances i perspectives de futur. Cal aprendre a modular les expectatives elevades de les vacances. Si no es compleixen, “la decepció” s’afegeix a altres causes de malestar que ja eren prèvies.