El diàleg, un pont d’entesa

La convivència, encara que és una necessitat de l'ésser humà, mai és senzilla, ha de construir-se i reconstruir-se dia a dia. Això significa que hem d'educar-nos per conviure. La clau i el secret de tota convivència rauen en el diàleg. El diàleg és imprescindible entre les persones per comunicar-se, canviar punts de vista, arribar a acords i enriquir-se recíprocament; és fructífer si va acompanyat d'una actitud sincera i oberta dels interlocutors. Quan dues o més persones intercanvien frases i idees amb les quals comparteixen o contrasten punts de vista, opinions i sentiments, estan duent a terme un diàleg, però si aquest diàleg és massa racional i distant pot resultar fred i ineficaç. Hem d'esforçar-nos a mantenir diàlegs propers i sincers, perquè els gestos i les mirades també parlen.

Perquè un diàleg resulti constructiu hi ha d’haver entre els interlocutors una actitud honrada i de respecte mutu, sigui quin sigui el grau de coincidència en l'assumpte de la conversa. Mantenir una actitud de flexibilitat i d'acostament a les posicions de l'altre pot facilitar l'acord. En cap cas seria acceptable adoptar actituds de superioritat o de supèrbia.

Establir un diàleg suposa saber escoltar més que saber parlar. Sovint volem imposar-nos més elevant el to de veu o amb silencis que per la lògica del raonament o dels fets. Escoltar sense interrompre, sense fer gestos de cansament o desaprovació i seguir amb atenció els arguments de l'altre és un verdader art.

Els conflictes que puguin sorgir en l’àmbit familiar o amb els companys a l’escola o a la feina s'han de resoldre dialogant, i per això cal estar interessats en la cerca de la veritat mitjançant una disposició oberta a l'escolta sincera de l'altre, encara que tingui idees diferents de les nostres, partint del principi que tots tenim només una part de la veritat. És impossible mantenir un diàleg autèntic si sobre ell plana l’amenaça de la imposició, el desinterès, l'aïllament, l'antipatia o la intolerància.

A més del diàleg formal que puguem establir amb altres persones, hauríem de procurar-nos temps i espais de silenci interior, de trobada amb nosaltres mateixos. Aquesta mirada reflexiva ens pot ajudar a conrear la nostra dimensió espiritual, que hauria d’actuar com a contrapunt del que sol ser el ritme quotidià de les nostres vides bolcades a l'exterior, de presses i sorolls, que, sovint, ens condueixen a pensar i obrar de manera irreflexiva, precipitada i superficial.

Per saber-ne més

Avanzar en valores. Jesús Blanquet

Ediciones del Serbal

La millor manera de fomentar el diàleg en els nostres fills i alumnes és que ens vegin dialogar correctament quan gestionem un conflicte, sigui a casa o a l’escola, cuidant les formes tant verbals com no verbals, és a dir, sense acaloraments ni faltes de respecte ni gestos de disconformitat que puguin resultar ofensius. L’autocontrol és el millor aliat per aconseguir el diàleg fructífer que pretenem.

Dialogar no és fàcil, i costa més com més l’ajornem. En canvi és molt constructiu tant per a nosaltres mateixos com per als altres. Per tant, val la pena l'esforç que hi posem per millorar-lo sempre i fer-ho amb la millor predisposició.

Jesús Blanquet és pedagog