Coach personal i mare de la Mary, de 6 anys. Col·labora en diferents mitjans, publica Tu vida épica. Una hoja de ruta para tomar las riendas de tu vida y liberar la fuerza de tu propósito (Amat Ed.), www.margabarcelo.com.
— Tenir un fill és potser l’aventura més gran de la vida. No som prou conscients de la grandesa del fet. No te la poden explicar, l’has de viure. És una de les experiències més fascinants i, tanmateix, no en vull fer el meu propòsit vital. Voler trobar el sentit de la vida en els fills implica carregar-los amb un pes massa feixuc. El propòsit de la nostra vida l’hem de trobar dins nostre.
Què més implica ser mare?
— Tenir fills és l’oportunitat de fer les paus amb el teu passat. Per la meva professió, abans de ser mare jo ja havia fet molt de treball interior, però tenir una filla va significar deixar de mirar el passat i orientar-me cap al futur. Això va activar facetes que tenia desades en un calaix, com el joc i el cant.
Quin aspecte vigiles especialment?
— Quan era petita, molts pares i mares consideraven que educar consistia sobretot en dir no als fills i aquest patró és dins meu. Per tant, he d’estar sempre pendent de trencar aquesta manera de fer i preguntar-me que qualsevol situació es pot convertir en un sí, un sí sota certes condicions, però en general som en aquest món per dir que sí a la vida.
Sí, d’acord, però a vegades no estem d’humor per a massa històries.
— Cada cop que reacciono negativament, o quan dic alguna cosa fora de to, sé que la meva filla em veu i interioritza allò que em veu fer. Això és una responsabilitat enorme. Per ser bons pares i mares hem de fer un cert treball interior per intentar ser la millor versió de nosaltres mateixos.
En què s’assemblen, fer de mare i de coach?
— En els dos casos es tracta de confiar en la persona i en la seva capacitat d’aprendre i de créixer. Cal plantejar-se reptes. El creixement es realitza quan hi ha una dosi equilibrada de reptes, per una banda, i de suport, per una altra. Cal oferir opcions d’acció sense forçar-les.
Quin és l’element clau en l’educació?
— La importància del vincle emocional. Quan ens sentim vinculats, els aprenentatges flueixen i el creixement és exponencial. Tant en la criança com en el coaching, l’ingredient principal és la relació entre dues persones. Educant la meva filla també he sigut conscient de la gran importància del joc. Cal saber plantejar la nostra vida com un tauler de joc, tenint en compte que som lliures per canviar les regles, per triar els companys de joc o per inventar-nos nous jocs.
Les emocions sempre costen, oi?
— Les emocions han de ser expressades pels adults amb intel·ligència, per oferir-ne als fills un ventall ben ampli i legitimar-les totes. Cal ser capaços de deixar anar les emocions sense instal·lar-nos perpètuament en cap d’elles. A la nostra família l’emoció dominant és l’alegria. Som optimistes de mena. De vegades també expressem enuig. La tristesa és més puntual. Conscientment, comparteixo la meva frustració quan no m’ha sortit alguna cosa, i això m’acosta a la meva filla.
Quina pregunta t’ha sorprès, de la teva filla?
— Més que una pregunta, va ser una resposta. Jo li vaig dir: "Saps on es guarden les emocions si no les expressem?" I ella va respondre: "Mama, es queden al cos".
