Triem escola. Les jornades de portes obertes

En les setmanes prèvies a la presentació de sol·licitud de preinscripció als centres d’educació infantil de segon cicle, primària i secundària obligatòria -del 29 de març al 9 d’abril- són habituals les visites als centres educatius. Les famílies dels futurs alumnes assisteixen a les jornades de portes obertes o sessions informatives per a grups, per conèixer els projectes educatius, aspectes pedagògics, el funcionament del centre i les seves instal·lacions. És freqüent trobar parelles, pares o mares, que viuen amb preocupació la decisió de triar l’escola per als fills i filles, sobretot a les edats primerenques. Rosa Maria Garcia, psicòloga del Centre de Psicologia El Trèvol de Sant Just Desvern, recomana que la decisió es prengui amb el cor: “La presentació d’una escola en general és agradable i és fàcil que sembli una bona opció. Per això, llevat dels casos en què clarament es vol una línia educativa molt concreta, més elitista o que aposta pels idiomes, l’elecció ha de ser emocional, que tinguis la sensació que quadra amb la teva família, que et sentis còmode amb l’ambient que veus”, proposa Garcia.

ESCOLES IDÒNIES

La Mildred (41) i la Cristina (44) encara no tenen clar a quina escola volen que vagi el seu fill León (2). “Fa tot just uns mesos que ens hem mudat a Sant Just Desvern. Anirem a les portes obertes de les públiques i concertades de la zona. Tenim referències de gairebé totes, però preferim veure les instal·lacions, que ens expliquin el seu projecte educatiu i sobretot veure com respiren”. La Cristina explica que d’entrada prefereixen que sigui a prop de casa, perquè els futurs amics visquin a prop i evitar el servei d’acollida. Justament la proximitat és un factor de benestar, que, a més de ser important per a l’infant, crea xarxa, et connecta amb el barri i resulta més còmode per a la logística familiar.

8 orientacions per triar escola

Consells de la Fundació Jaume Bofill per tenir en compte a l’hora d’escollir l’escola:

1. Parla i escolta el paper d’altres persones.
2. Deixa de banda els teus prejudicis.
3. Mira els espais web de les escoles.
4. Visita les escoles a les jornades de portes obertes.
5. Pensa en tota l’escolaritat del teu fill o filla.
6. Compara la informació amb els teus criteris.
7. Posa en una balança les teves preferències i les possibilitats d’entrar-hi.
8. Pren-te temps i, finalment, fes el que creguis convenient.

Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, recorda que la tria d’escola no és com anar a comprar un producte concret amb una sèrie de prestacions, és més important la perspectiva, com es viu l’elecció. “S’ha de veure com un viatge, on hi ha un procés de confiança, comprensió i aprenentatge mutu. Aquest plantejament és més realista i constructiu, perquè no hi ha una escola ideal que ho tingui tot. Aquest tot no vol dir res, canvia en funció dels valors i les expectatives de la família o com és el futur alumne, entre altres factors”, explica Palacín. El que sí que existeix és l’escola idònia amb la qual es genera un procés de confiança, un diàleg en què vas rebent i donant informació amb els mestres i el projecte educatiu, com una història d’amor. El procés de tria també és una oportunitat per a les famílies per preguntar-se què és per a ells l’educació, quin volen que sigui el seu rol com a pares, per buscar una escola que tingui certa coherència amb els seus valors, així com tenir present com és el seu fill per ajudar-lo a tenir una bona vivència de benestar, confiança i aprenentatge al llarg de la seva escolaritat.

La Mildred, que és mestra d’infantil, sap perfectament què els agradaria trobar al centre on acabi anant: “Una escola inclusiva, on es respiri un bon ambient, que siguin respectuosos amb les criatures i les seves necessitats; que treballin bé per projectes i tinguin ambients de lliure circulació; que hi hagi arbres, verd, que notin la diferència quan surtin a l’exterior, i que tingui cuina pròpia. També m’interessa saber com gestionen el pati i el futbol, no tinc res en contra del futbol però entenc que el pati ha de permetre que passin altres coses a més de jugar amb la pilota”. Un cop es fa la tria hem de tenir present que, encara que ens agradi molt el centre, no és garantia d’èxit, per això cal recordar que la decisió no és inamovible. Si més endavant sorgissin problemes i no aconseguim solucionar-los, es pot canviar d’escola.

ASPECTES A VALORAR

En l’elecció del centre generalment s’evidencien les desigualtats que viuen les famílies. “La nostra societat no és homogènia” argumenta Marta Bertran, professora del departament de pedagogia sistemàtica i social de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB, “per això en funció del tipus de família les seves necessitats i prioritats són diferents”. Assegura que no tothom pot escollir centre lliurement; la situació socioeconòmica o la manca d’accés d’algunes famílies a la informació els impedeix valorar els diversos models pedagògics, i fa que, a la pràctica, no tinguin un ventall de possibilitats tan ampli.

El curs que ve la Laia (11) va a l’institut i els seus pares, la Cristina (43) i en Roger (43), estan immersos en el procés de triar centre. Ara ella i la seva germana Bruna (7) van a una escola concertada del barri. “Abans de decidir-nos vam anar a moltes portes obertes i entrevistes. Des d’escoles com l’Escola Americana, l’Alemanya, Aula, el Liceu Francès o l’Escola Suïssa; les públiques, i les concertades del barri”, explica el Roger. Reconeixen que entre les del barri no hi havia gaires diferències: “Jo havia anat a la pública, que m’havia agradat, però no m’atreia la idea que la Laia repetís el mateix escenari. Semblava que els resultats acadèmics de les concertades eren millors i al Roger l’amoïnava no saber del cert si entraria a la pública que poséssim com a primera opció; en canvi, a la concertada, que els havia agradat més, hi entrava segur. “Vam decidir no córrer el risc” diu la Cristina.

Acaben de descobrir que si a primària tries la concertada t’adscriuen en centres de secundària també concertats, no comença l’elecció des de zero. Així, si decidissin passar a un centre públic, tenen preferència els que ja han fet primària en un centre públic. Tot i així el curs passat ja van visitar algun institut públic i privat, han parlat amb famílies que tenen fills a secundària i seguiran amb les visites per acabar de decidir-se. Asseguren: “Com més opcions veus, més aprecies les diferències entre els projectes”. El pare reconeix que fa nou anys estaven bastant més angoixats que ara: “Som capaços de prendre’ns-ho amb més calma. La nostra indecisió està fent que la Laia estigui més inquieta. Ella prefereix anar al concertat, on aniran la majoria de les seves amigues”. En tot cas, llevat dels casos que volen seguir una línia educativa concreta com música o dansa, per a secundària les expectatives que les famílies tenen dels centres són més flexibles. La Cristina ho té prou clar: “Crec que el que decantarà la balança serà el vessant més personal, que els ajudin a desenvolupar-se com a persona amb ganes i il·lusió, fomentant el respecte i l’estima cap als altres i cap a ells mateixos”.

Què pot marcar la diferència i condicionar la decisió?

A banda del que s’expliqui a les jornades de portes obertes, Ismael Palacín recomana que ens fixem en tres detalls:

• ¿És una escola activa que es fa preguntes i intenta anar millorant? És igual quantes coses fan, el superactivisme no garanteix una millor educació, però un equip de professors inquiet que es pregunta què vol dir aprendre i ensenyar és bon senyal.
• Està enriquida? Estarà enriquida si és una escola que no només es preocupa per la qualitat dels continguts, sinó que també ofereix extraescolars, la pràctica d’esports, compta amb una AFA o AMPA activa, i les famílies estan implicades. Quan la comunitat educativa fa pinya, hi ha riquesa i es tradueix en una millor educació.
• ¿Hi ha acompanyament i personalització en l’aprenentatge? A més d’avaluar amb qualificacions, és important que l’escola estigui atenta als ritmes de desenvolupament dels alumnes, que miri a cadascun d’ells de manera més individual i que acompanyi l’alumne i la família en la mesura que tingui necessitats d’aprenentatge.

I com podem saber tot això? Més enllà del projecte educatiu, que és una declaració d’intencions, ajuda parlar amb altres famílies, amb els mestres, veure els tipus d’activitats en les quals participen o com són les parets de l’escola.