Colònies, casals i campaments no són una 'commodity' ni un destí turístic

Xavier Gual, en un encertat article titulat "M’agrada anar de colònies", a l’Ara Criatures del dissabte 7 d’agost, ens explicava l’experiència familiar agredolça d’aquest estiu passat. Els dos fills havien participat per primer cop en uns campaments amb resultats desiguals. Determinades pràctiques de mal gust per part de monitors adolescents, el vocabulari utilitzat durant l’activitat, els veritables valors de fons que inspiraven alguna de les activitats, etc. no concordaven ni amb els de la família ni amb els que consideraríem positius socialment. 

I és que amplis sectors socials creuen que qualsevol activitat de lleure és, per se, educativa i executada amb el rigor que suposadament l’administració garanteix. I això passa mentre diverses institucions a les quals atribuïm interès per la infància contracten casals d’estiu o els monitors de menjador buscant només l’oferta més econòmica. Sembla que el lleure educatiu sigui el que el món del màrqueting anomena una commodity, entesa com aquell material fungible molt demandat, pràcticament, d’igual qualitat sigui de la marca que sigui i que comprem fonamentalment per preu. En podrien ser exemples el detergent o l’energia. Diverses són les famílies que s’interessen especialment pel valor de canvi que una activitat pot oferir, com l’aprenentatge d’una llengua, la pràctica d’activitats socialment atractives o el destí concret on es faran. Alerta, aquests elements poden ser significatius, però l’important, com valorava l’autor esmentat, és la voluntat i capacitat educativa dels organitzadors. 

Escric aquestes línies sabent que l’entitat que dirigeixo pot haver comès errors aquest estiu. Colònies, casals i campaments són serveis en què els actors que els lideren i en gaudeixen són persones. Per això, en situacions imprevisibles és difícil saber com reaccionarà el grup. Amb tot, som moltes les organitzacions, els educadors, que treballem per un lleure de qualitat, que formem els monitors i monitores en rigor, i que fixem pautes i criteris d’actuació acompanyant les activitats. A les famílies gosem suggerir-vos que us impliqueu amb els centres d’esplai i agrupaments escolta i analitzeu bé les trajectòries de les diferents propostes que tantes organitzacions oferim durant el curs, des de l’escola i, sobretot, a l’estiu.

Josep Oriol Pujol i Humet és director general de la Fundació Pere Tarrés