NATÀLIA COSTA

Donar menjar o transmetre conviccions?

Una dieta saludable per als més petits és el camí a seguir i el punt de consens i també de partida de les nombroses opcions alimentàries que hi ha. Però, més enllà de proporcionar una dieta saludable, els pares alimenten els fills en valors

Més enllà de proporcionar una dieta saludable, els pares alimenten els fills de valors / GETTY Zoom

Les conviccions són importants a l’hora de menjar, i molt. Menjar ho és tot: és la materialització de com entenem el món i de com creiem que es relacionen els diferents subjectes que hi viuen. Per exemple, l’acte de menjar fa reals les idees que tenim sobre la superioritat dels homes respecte als animals. També fa reals les opinions i teories que puguem tenir sobre un món dominat per les multinacionals i plasma les nostres creences al voltant del dret individual a decidir i el paper de la família en els nostres hàbits. Menjar és ben bé un acte polític. En el terreny de l’alimentació ningú es posa d’acord, com a la vida real, menys en el que és essencial: una dieta saludable per als més petits és el camí a seguir i el punt de consens i també de partida de les nombroses opcions alimentàries que hi ha.

DEFENSA DELS DRETS ANIMALS

Entre les propostes més qüestionades per la societat hi ha el vegetarianisme, una opció que defensen les doctores i també autores de 'Felices sin comer perdices' (Paidós), Inmaculada Baeza i Elena de la Serna, que defensen que “el vegetarianisme no és considerat pels seus seguidors únicament com un tipus de dieta, sinó més aviat com una filosofia de vida”, amb un ampli ventall d’opcions: des de vegans fins a flexitarians. “Introduir un infant a la dieta vegetariana com a conseqüència de la defensa dels drets dels animals pot arribar a ser criticat per molts”, lamenten les autores, que sostenen que els lactants que reben dietes vegetarianes ben planificades creixen amb normalitat i que aquesta alimentació pot satisfer sense problemes les necessitats nutricionals dels nens i els adolescents i permetre’ls un desenvolupament normal. “Existeix la creença errònia que una gran part de l’energia que obtenim dels aliments només pot ser proporcionada per la carn animal”, afirmen, i insisteixen que una dieta vegetariana ben pensada no requereix cap tipus de complement alimentari. Tanmateix, remarquen que té molts avantatges que els nens i adolescents siguin vegetarians, ja que diversos estudis descriuen un menor índex de colesterol i greixos saturats i, com a resultat, persones més primes, amb tot el que això comporta pel que fa a la salut: un menor índex de massa corporal i menys colesterol i triglicèrids. Així mateix, defensen que diversos estudis apunten que els vegetarians presenten una menor incidència de cardiopaties, hipertensió arterial, diabetis i càncer. En el vessant psicològic remarquen que, segons diversos estudis, els nens vegetarians tenen nivells d’empatia més alts que els nens omnívors.

APOSTA PEL QUILÒMETRE ZERO

El xef Juan Llorca, apassionat de la nutrició i alimentació infantil i defensor del quilòmetre zero, els productes de temporada i la filosofia slow food, i la dietista nutricionista Melisa Gómez són defensors de la dieta mediterrània en tota la seva amplitud, i al seu llibre 'En boca de tothom' (Rosa dels Vents) lamenten que “cada dia es perd més aquest patró dietètic” i es consumeixen més ultraprocessats i fast food. “Tenim l’enorme avantatge de disposar d’una gran varietat de fruites i verdures, peces clau de la dieta mediterrània, i tanmateix només un 30% dels infants consumeixen fruita cada dia”, critiquen els autors, que recorden que la dieta mediterrània no inclou begudes amb xocolata, galetes, carns fredes, ensucrats i ultraprocessats, de manera que cal donar als nens una educació alimentària. La seva aposta és una alimentació basada en els aliments d’origen vegetal: “Cal promoure un consum més elevat de fruita i verdura entre els més petits, i per fer-ho hem de començar preguntant-nos si estem donant el millor exemple”, diuen. Pel que fa al consum de peix i carn, destaquen la necessitat de prioritzar el peix i l’aviram i reduir les carns vermelles i el formatge, a part d’evitar el bacó, les carns fredes, els embotits i altres carns processades.

CRÍTICA A LES MULTINACIONALS

A l’hora de parlar de nutrició infantil saludable, els dietistes Lucía Martínez i Aitor Sánchez parteixen de la base que l’alimentació infantil és un sector sobre el qual pesen molts interessos econòmics. Al seu llibre '¿Qué le doy de comer?' (Paidós) critiquen el que consideren “el negoci de fer-nos sentir mals pares” posant a la venda productes suposadament per a nens però una mica més cars. “És molt possible que molts hàgiu sortit de la consulta de pediatria amb un calendari d’introducció d’aliments adornat amb el logotip d’alguna coneguda marca”, avisen els dietistes, que consideren que la indústria i el màrqueting dirigeixen l’alimentació infantil. Així que la convicció que volen transmetre en el terreny alimentari és que cal tenir “informació i capacitat crítica”.

APROFITAR-HO PER APRENDRE

La pedagogia Montessori també desplega les seves conviccions en el terreny en manuals com 'Mis recetas Montessori' (TimunMas), de Vanessa Toinet, que reivindica la llibertat de moviment que dona aquest mètode als nens i que, com a exploradors sensorials que són, tenen en la cuina i el menjar una activitat ideal: “Com més s’impliquin en la cuina, més atrets se sentiran per una alimentació saludable”. Toinet alaba els avantatges educatius de la cuina amb nens, ja que afavoreix la posada en pràctica de gestos de la vida quotidiana, facilita el descobriment de les matemàtiques, enriqueix el seu vocabulari, amplia la seva versió del món i permet relacionar-los amb la natura. Recalca que la mirada Montessori proposa replantejar-se el ritme i les necessitats reals dels nens i acceptar “totes les vies de descobriment”. Poden passar per moments que semblen caòtics i poden entorpir la recepta, però cal respectar que ells són el motor del seu propi aprenentatge. L’objectiu és aconseguir que cada experiència sigui una oportunitat per aprendre, ja que tant la preparació com el moment de menjar i de recollir “ofereixen una multitud d’activitats que ajuden a la construcció dels moviments i de la intel·ligència dels nens”.

DONAR EXEMPLE

La metge de família Odile Fernández, autora de 'Mi niño come sano' (Urano), assegura que la transició a una alimentació saludable pot ser difícil i que “no hi ha trucs infal·libles”. De fet, segons la seva experiència, una gran part implica donar exemple, ja que si els nens veuen que els pares habitualment mengen de manera sana, tard o d’hora els imitaran: “Som el seu model i tendeixen a imitar-nos. En les coses bones i en les dolentes”.

El seu model de dieta saludable per als més petits inclou posar cereal cada dia, afegir poca sal al menjar, reduir o eliminar les llaminadures, els dolços, els gelats i els refrescos, oferir aigua, menjar entre cinc i nou peces de fruita i verdura diàries i reduir la carn a dos àpats per setmana. Fernández també és una defensora de la dieta mediterrània i dels seus beneficis, que integri el consum regular de peix i la reducció de carn vermella i processada.