Tribuna Oberta
Jesús Blanquet

Com ajudem els fills a fer les feines escolars?

Com pares i mares poden ajudar els fills en l’estudi (també en temps de confinament)  

Un nen fent classe online  a casa durant  el confinament decretat  pel govern espanyol  per intentar frenar la propagació del coronavirus / MARC ROVIRA Zoom

Sovint, molts estudiants no acaben d’aconseguir resultats satisfactoris en els seus estudis i, en molts casos, el motiu no és la falta de capacitat intel·lectual, sinó la manca d’organització personal i el desconeixement de les tècniques i els recursos que poden facilitar la feina diària d’aprendre. Els estudiants tenen una matèria bàsica prèvia a les matèries curriculars que han d’aprendre: són les tècniques d’estudi. Si es desconeixen o no es dominen, es multipliquen l’esforç i el temps necessaris per aprendre els continguts. Les tècniques d’estudi són dreceres que faciliten l’aprenentatge i fan que amb un estalvi de temps i esforç els resultats d’un treball siguin millors. Cal dir, però, que és inútil parlar de tècniques, si primer no hi ha l’hàbit de treball. És a dir, que per aplicar aquestes tècniques l’estudiant s’hi ha d’implicar. 

Si ens fixem en els factors indispensables per estudiar, se’n poden esmentar almenys tres:

  • Tenir actituds i motivacions.
  • Envoltar-se d’unes condicions ambientals favorables (emocionals i físiques).
  • Ajudar-se de tècniques i recursos adequats i d’una planificació i organització del temps de treball.

Les actituds i motivacions

Les actituds i motivacions serioses que l’estudiant ha de tenir són: el convenciment que amb l’estudi es pot créixer intel·lectualment i com a persona, i que s’està construint el seu futur professional. Quan aquestes actituds es donen, s’adquireix força moral per vèncer les dificultats que aniran sorgint en la seva etapa de formació.

És important recordar que és inútil parlar de tècniques si primer no hi ha l’hàbit de treball

Els estudiants han de saber que la motivació personal, l’hàbit de treball, la voluntat, l’autodisciplina i el coneixement de les tècniques d’estudi són tan importants com la mateixa capacitat intel·lectual a l’hora de sortir-se’n en els estudis. Quan no hi ha algun d’aquests factors, els rendiments poden ser baixos i fins i tot es pot arribar al fracàs escolar. Els pares han d’inculcar als fills aquestes actituds i motivacions amb un tarannà positiu.

Condicions emocionals

És molt important tot allò que envolta un estudiant a nivell emocional: l’ambient familiar i la seva adaptació escolar i social. La qualitat del seu treball i l’èxit dependran, en gran mesura, de les motivacions que rebi de la família, de les relacions que tingui amb els seus professors, de la seva autoestima i de la seva capacitat per saber viure en un ambient relaxat que afavoreixi la seva estabilitat emocional, la seva concentració i l’harmonia establerta en la seva vida quotidiana.

També cal garantir certes condicions ambientals físiques que afavoreixin l’estudi. En aquest sentit, és important tenir presents aquests aspectes:

  • El lloc d’estudi ha de ser personal, ha d'estar endreçat i ventilat, i sempre ha de ser el mateix.
  • La taula ha de ser prou espaiosa i estar endreçada.
  • La cadira, sense excessos de comoditat, amb el respatller recte.
  • Un mobiliari suficient per tenir a mà tot el material escolar i els llibres de consulta.
  • El silenci és imprescindible per aconseguir una bona concentració i, en general, res d’estudiar amb música i sorolls.
  • La temperatura ha de ser agradable, ni massa fred, ni massa calor, al voltant dels 20 graus.
  • La il·luminació, amb un llum de sobretaula situat a la part contrària de la mà amb què s’escriu per evitar fer-se ombra.
  • L’estat emocional, seure a estudiar lliure de preocupacions, amb la ment relaxada, sense que hi hagi motius per perdre la concentració.

Els pares han d’afavorir un ambient de silenci a casa mentre s’estudia. Evitar la televisió, el telèfon, demanar-los de fer encàrrecs, controlar els germans petits que juguen... i, sobretot, si l’habitació d’estudi és compartida, que hi hagi, entre els germans, el pacte de respectar el silenci en les hores de treball. És a dir, fer-los sentir que els pares valoren el temps del seu estudi com a molt important.

Les tècniques d’estudi, la planificació i l’organització del treball

Les tècniques d’estudi ajuden a fer el treball amb menys esforç i amb resultats d’acord amb el nivell intel·lectual de cada estudiant. Les tècniques bàsiques que un estudiant ha de conèixer són les que es refereixen al tractament de la informació escrita: el subratllat, l’esquema i el resum; també han de saber com planificar i elaborar un treball monogràfic, com prendre apunts; com llegir i interpretar gràfics; ha de conèixer estratègies per enfrontar-se als exàmens; ha de conèixer algunes regles mnemotècniques, i ha de tenir un domini suficient de la lectura, tant pel que fa a la velocitat lectora com al grau de comprensió d’allò que llegeix. No hem d’oblidar que la lectura és l’eina principal per aprendre.

És cabdal saber planificar i organitzar el temps d’estudi. Una bona planificació ha de repartir el temps de manera equilibrada entre l’estudi, l’esbarjo i el descans. S’ha de respectar el temps de descans, que ha de ser d’unes 8 hores, especialment ara, quan s’està en etapa de creixement. Això ha d’obligar a fer un ús racional de la televisió, dels jocs d’ordinador, de les connexions a internet, etc. 

La voluntat i la constància són claus per a l’estudi

Un estudiant, per aprendre, ha de tenir la voluntat, les ganes de fer-ho, i ha de posar-hi l’esforç i els mitjans per aconseguir-ho. La voluntat és com el motor d’una persona, la força que empeny a realitzar o no una cosa i allò que dona la motivació per afrontar-la o rebutjar-la sense rebre cap pressió externa. Amb voluntat, es multiplica el que tenim, però sense voluntat, sovint, es perden totes les possibilitats.

El més important i extraordinari que requereix la nostra voluntat és la constància. Tots, joves i adults, estaríem disposats a realitzar un acte heroic en un moment determinat, però hem de pensar que la heroïcitat que se’ns demana és la de complir el nostre deure cada dia:

  • No defallir davant les dificultats.
  • Sostenir i alimentar les motivacions necessàries per no caure en el desànim o en la rutina.
  • Descobrir nous al·licients per seguir avançant malgrat les dificultats.

Hi ha una estratègia que ha ajudat moltes persones. En primer lloc, alimentar les nostres decisions amb una il·lusió renovada, voler destacar-se amb el propi projecte de vida, no acontentar-se amb les coses a mitges.  

Algunes recomanacions per als pares

Insistir en la planificació i l’esforç. Sense un aprofitament racional del temps, sense esforç, sense atenció a classe i sense dedicació a casa, no hi pot haver aprenentatges sòlids possibles. També és vital aconseguir l’hàbit de la lectura, llegint una mica cada dia. La lectura ens obre a nous horitzons, esperona la nostra creativitat i ens fa viatjar per mons desconeguts; consolida les nostres habilitats lectores i facilita que el nostre vocabulari sigui cada cop més extens i la nostra expressió oral més fluida. I serà més fàcil que els fills trobin gust a la lectura si a casa veuen que els seus pares gaudeixen llegint i ho fan com una activitat habitual.

Els pares han de tenir en compte:

  • Supervisar i orientar la planificació i organització de l’estudi. Controlar l’agenda escolar cada dia.
  • Revisar el treball que es realitza cada dia i comprovar la seva assimilació, però mai fer-li els deures i treballs.
  • Mostrar una actitud pacient a l’hora de veure els progressos en l’aprenentatge.
  • Valorar l’esforç del fill més que els resultats. Un fracàs no s’ha de convertir ni en un drama ni en una font de retrets, ha se ser una oportunitat per a la reflexió i anàlisi de la situació.
  • Davant d’un rendiment baix, esbrinar amb l’escola si és un problema de capacitat, de baix nivell de comprensió lectora, de poca base de coneixements, de falta d’esforç, de problemes visuals o auditius, etc.
  • Mantenir un contacte de confiança amb l’escola per fer el seguiment dels progressos del fill i per si sorgeixen problemes.
  • Adequar les condicions ambientals físiques de l’estudi a casa en la mesura que sigui possible.
  • No comparar els resultats amb els dels seus germans, amics... Cada fill és una persona diferent i única. Hem d’evitar rivalitats i enveges.
  • Mantenir els fills al marge de possibles tensions familiars.
  • Fer l’esforç d'encomanar-li una visió positiva, esperançada i optimista de la vida.
  • No projectar sobre els nostres fills les frustracions pròpies (estudis no aconseguits, problemes econòmics, de relació familiar, ajudes que no es van tenir, etc). Fugir dels retrets.

I, en general, actuar amb sentit comú, afecte i grans dosis de paciència. Ah!, i si, malgrat aquests consells, les coses no acaben d’anar bé, no oblideu que abans que un estudiant, el que teniu a casa és un fill, una persona. Ànims!

Jesús Blanquet és pedagog