Tribuna Oberta
Sandra Luque

L’acompanyament emocional en temps de covid-19

Consells i propostes sobre educació emocional en temps de confinament

L’acompanyament emocional en temps de covid-19 / GETTY Zoom

Avui dia les famílies ens trobem en un moment de canvi, retrobament, connexió i evolució. Més que mai necessitem acompanyar aquest procés per afavorir el benestar de tota la comunitat, grans, adolescents i petits. Quan penso en l’acompanyament emocional, m’adono d’allò que és realment important, pot ser que sigui una mirada, un somriure, una abraçada, un petó, una carícia, i fins i tot pot ser saber que t’estan escoltant i cuidant. 

I què ens trobem? Una societat amb una alta sobrecàrrega informativa, que afavoreix una infoxicació de la qual ens hauríem d’alliberar. Ens trobem davant d’una situació que no s’havia donat fins ara, els infants a casa hores i hores, els pares i mares teletreballant, els infants amb deures i propostes suggerents infinites, la xarxa magnificant i produint recursos, oferint-los gratuïtament, i així dies i dies. Tots a casa, compartint el mateix temps i el mateix espai. 

Doncs, em replantejo, què hem de fer en un moment com aquest? Què seria el més sa per al nostre benestar i equilibri emocional? T’acompanyo en aquest procés, en què et puc dir que només el que surt del cor, amb ganes i il·lusió, és el necessari. 

A vosaltres, pares i mares, us acompanyo en un moment de cura personal, és vital que us cuideu, i que trobeu aquelles petites coses que us animen a tirar endavant i a brillar cada dia una mica més. Pot ser llegir unes pàgines del vostre llibre, una dutxa tranquil·la i relaxant, mirar una pel·lícula que feia temps volíeu mirar i no teníeu temps, parlar amb els amics i riure una estona, fer un cafè tranquil·lament mirant el sol com es pon. I així milers d’exemples que només vosaltres coneixeu i sentiu dins el vostre ésser. Per poder cuidar els petits i els adolescents, famílies, és indispensable que primer us hagueu cuidat molt a vosaltres. Jo sempre comento que quan ens trobem un adolescent o un infant en la seva pitjor versió és quan l’adult ha de mostrar la seva millor. 

És vital que pares i mares es cuidin i trobin les petites coses que els animen a tirar endavant

I quan teniu les piles ben carregades i us heu pogut dedicar una estona a repensar, estar tranquils i desconnectar, llavors sí, llanceu-vos sobre ells, respecteu-los i cuideu les seves necessitats i moments. Us compartiré algunes idees que us poden facilitar i acompanyar en aquesta situació, i més endavant. 

Dins aquest camp i parlant d’acompanyament emocional, seria interessant que tinguéssiu l’oportunitat de conèixer que les emocions són respostes psicofisiològiques que dona el nostre cos davant un estímul real o imaginat. Per aquest motiu, totes les emocions (alegria, tristesa, por, ràbia, sorpresa...) són necessàries i no podem classificar-les en positives i negatives. Tot i així, del que sí que podem parlar és de les sensacions agradables o desagradables que pot generar en nosaltres i el nostre entorn. 

Quan parlem d’acompanyament emocional és rellevant reconèixer i posar nom a les emocions

Quan parlem d’acompanyament emocional és rellevant reconèixer i posar nom a les emocions, saber què ens està passant i com podem actuar. Per exemple, al llarg d’aquestes setmanes són moltes les famílies que ens han parlat de la frustració i les pors dels infants. I el que cal és reconèixer el que està passant amb paraules dolces i empàtiques: “Estimat, entenc que tu tinguis por, i jo estic aquí amb tu, si necessites una abraçada jo te la puc oferir”. D’aquesta manera, t’hi acostes, des del respecte, l’escolta activa i acompanyant-lo per trobar una sortida i canalització a la seva emoció. Potser en aquell moment no vol un contacte físic, ni un petó ni tampoc una abraçada, doncs respectar-ho. Ell ens dirà el que necessita, i si en aquell moment no ho sap, que vegi que quan ho sàpiga nosaltres seguirem allà. 

Us comparteixo alguns tips que poden ser útils per posar en pràctica a casa:

  1. Comunicació fluida. Aquesta és sens dubte la base de la piràmide, on ens trobem tota la comunitat i les nostres necessitats. Són dies en parella i família, cada un de nosaltres en una etapa diferent i en un moment evolutiu que requereix unes necessitats particulars. Per tant, és clau escoltar-nos i comunicar-nos, esmentar el que necessitem, el que volem, el que no, el que ens agradaria, el que no ens ha agradat gens, el que sí que repetiríem, com ens hem sentit durant el dia, quina emoció ens ha generat més benestar i quina més inquietud. Només escoltant-nos, ens podrem conèixer, respectar i saber com comportar-nos i quines necessitats atendre en aquesta comunitat. 
  2. Validació. Com he explicat en línies anteriors, a partir de la comunicació fluida que treballarem a casa tindrem temps i espai per compartir emocions, i per parlar-ne. És just en aquest moment quan és molt interessant poder validar-les. Quan parlo de validar les emocions, em refereixo a donar-li un espai i un lloc: “Entenc que estiguis trist i malhumorat”, en lloc de voler “tapar” o “excusar” aquella emoció o comportament. 
  3. Empatia. Així doncs, partint de la comunicació fluida i la validació de les emocions, podrem treballar l’empatia. El suport emocional hi juga un paper realment interessant, ja que quan coneixem les necessitats i ritmes dels altres, els podem comprendre millor, posar-nos al seu lloc i saber què estan passant. Així doncs, un cop hem parlat i escoltat, comprendre la situació ens oferirà una situació de benestar més relaxada i confortable. Els més petits necessiten aquesta empatia i paciència per comprendre que el que els està passant és lògic i sa. Simplement acompanyem el que observem lliure de judicis: “T’entenc, estàs molt inquiet i tens moltes ganes de sortir i veure els teus amics. Jo també les tinc. Què et sembla si fem una llista amb totes les persones que volem veure quan aquesta situació acabi i un dibuix de tots els llocs que visitarem?” Aquestes paraules i saber que el confinament és temporal els ajuden a mantenir l’esperança.
  4. Límits. Cal recordar la importància d’establir límits clars, concrets, estables i amb molt d’amor. Com fer-ho? Explicant sempre quin és el límit i el perquè: “Jo aquí no et puc deixar botar perquè pots fer-te mal. Però si tens ganes botar, anem a buscar un lloc on puguis fer-ho”. Els límits no han de reprimir les seves necessitats, si no s’estableixen per garantir seguretat i normes de convivència i tribu. La comunitat infantil recordeu que tenen necessitats de tipus fisiològiques (higiene, son, moviment i alimentació) i també socials. Aleshores, és fantàstic si podem adaptar aquests límits a les seves necessitats del moment, que seran diferents de les que seguíem abans del confinament. 
  5. Relativització. La relativització està íntimament lligada amb els límits. Tenim a les nostres mans el millor moment per relativitzar, adaptar-nos a la situació, acomodar-nos i provar què ens serveix i què no, què ens fa sentir bé i què no tant. Us pot venir de gust una sessió matinera de bots molt alts damunt el llit, llançar coixins i fer pessigolles als vostres estimats. Estem relativitzant, abans no botàvem (o sí) damunt el llit, ara, per a mi, no és tan important que el llit estigui ben estirat. Com a éssers humans necessitem moure’ns, per tant, aquesta situació, més que mai, ens genera una gran tensió que hem d’alliberar.

Aquestes 5 pautes poden acompanyar-nos en aquests dies de confinament, l’acompanyament emocional és una eina fantàstica per satisfer les nostres necessitats i acompanyar la resta dels nostres estimats a fer-ho. Reconèixer el que està passant, saber de ben cert com ens sentim i finalment trobar un camí que ens alliberi i ens reconforti. 

Sandra Luque és mestra d'educació infantil i fundadora de @educamosdesdelcorazon