MAR DOMÈNECH

La seguretat a la xarxa passa per la formació

La nova llei de protecció de dades ha convertit la seguretat a internet en un tema de debat però ¿què passa amb els joves i els infants? ¿Estan prou protegits quan entren a la gran xarxa de xarxes? Prou informats? Busquem respostes

¿Hi ha consciència dels perills que amaga la xarxa? / GETTY Zoom

El passat mes de maig tothom va viure un bombardeig a base de newsletters a causa del nou reglament general de protecció de dades (RGPD) que des del 25 de maig ja és d’obligat compliment per a totes les empreses. Un reglament que agrupa les diferents normatives de protecció de dades que existeixen a nivell europeu, i estableix noves directrius i obligacions per poder anar tots en la mateixa direcció.

El RGPD assenyala que els adolescents a partir de 13 anys han de trobar la informació en relació amb el tractament de les dades o l’exercici de drets d’una manera concisa, transparent, intel·ligible i proporcionada amb un vocabulari senzill i clar.

Les principals empreses de xarxes socials i aplicacions de missatgeria instantània, com ara Facebook, Twitter, Instagram, YouTube, WhatsApp i Snapchat, són les que s’hauran d’esforçar més. María Belén Pose Vidal, directora d’Assesoria Jurídica Corporativa de la companyia ARAG a Espanya, assenyala que “la nova normativa serà força dura amb elles, l’import de les sancions tindrà un efecte dissuasiu per contribuir a fer que totes segueixin la llei”. I afegeix que “hi ha moltes diferències entre els controls parentals de les xarxes socials. Moltes haurien de ser més estrictes en el futur per protegir els menors, mirant sempre de garantir la intervenció real del pare o tutor”.

Actualment, les xarxes socials estan totalment integrades en el dia a dia dels nens i nenes, i encara més en el dels adolescents. A Espanya, la llei de protecció de dades de caràcter personal marca el límit d’edat per fer-les servir als 14 anys, i pròximament el límit es rebaixarà als 13 anys, com ja es fa als Estats Units. Aquesta és l’edat que es considera adequada per fer-ne un ús conscient, responsable i segur. Per tant, els menors de 14 anys només poden utilitzar-les si els seus pares o tutors legals han donat el seu consentiment.

Les xarxes socials estan totalment integrades en el dia a dia dels nens i nenes

Però ni els pares ni els fills són prou conscients dels perills que comporten les xarxes socials. Segons Unicef, un de cada tres internautes a Espanya és menor d’edat, dels quals el 95,2% hi naveguen habitualment i tres de cada quatre estan registrats en una xarxa socials abans dels 14 anys. Aquest és el cas de la Susana Simó. Fa poc que ha fet els 18 anys, però reconeix que des dels 12 anys té Instagram. Donar-se d’alta no li va ser gens complicat. Al principi hi entrava amb un iPod Touch, i els seus pares no ho sabien perquè, com ella mateixa explica, “no m’haurien deixat, ni de broma! Jo no vaig tenir mòbil fins als 14 anys”. I remarca: “Per contra, no m’ha interessat cap altra xarxa social. Instagram em sembla més segura, tot i que tinc amigues que han patit algun tipus d’atac o abús cibernètic!”

REPTES I RESPONSABILITATS

No tota la responsabilitat recau en les empreses, també hi juguen un paper cabdal els pares, l’escola i les mateixes institucions públiques. Com a tutors legals, els progenitors han de ser proactius i compromesos en l’educació dels seus fills. I han de supervisar, acompanyar i ensenyar en l’ús responsable d’internet al seus fills, almenys fins que siguin majors d’edat. María Belén Pose apunta que “els adolescents han de ser conscients que moltes de les conductes que poden portar a terme en l’àmbit digital poden ser delicte, com ara reenviar una fotografia d’un company ridiculitzant-lo”.

A les escoles es fan xerrades als alumnes, sobretot a cicle mitjà i cicle superior, sobre ciberseguretat a la xarxa. Normalment les fan agents dels Mossos d’Esquadra, Policia Nacional o de la Policia Municipal. Així, si algun nen vol denunciar algun abús ja tenen la persona de referència per fer-ho. Amb tot, també es poden fer denúncies i consultes telemàticament, com ara a través del Proyecto Ciberexpertos de la Policia Nacional o Internet Segura for Kids de l’Instituto Nacional de Ciberseguridad de España. Aquest últim també ha posat en marxa la línia gratuïta 900 116 117.

Des de l’administració a poc a poc es van generant més eines i recursos sobre ciberseguretat per a famílies, educadors i nens. Fins i tot per a franges d’edat més petites, com ara el conte explicat amb titelles per a infants de 4 a 6 anys que ha desenvolupat l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades perquè aprenguin la importància de protegir la seva informació personal quan es troben en l’entorn digital. Però encara hi ha molt de camí per córrer i, sobretot, calen més campanyes de sensibilització i un impuls i inversió important en programes d’atenció i formació a les pròpies famílies i educadors de tots els cursos de primària i secundària.

UNA GRAN CONTRADICCIÓ

Actualment, però, estem immersos en general en una gran contradicció. Es vol que els fills naveguin segurs per la xarxa, se’ls adverteix de la importància de preservar la seva privacitat, però molts pares i mares no prediquen amb l’exemple. És cada cop més comú entrar a Instagram o Facebook i trobar perfils oberts de mares i pares que parlen dels seus fills, en comparteixen fotos, dades personals i petits detalls que arriben a un gran nombre de gent desconeguda. Hi ha perfils amb tants seguidors que han traspassat la línia que separa una afició d’una autèntica professió i negoci.

1 de cada 3 internautes a Espanya és menor d’edat, dels quals el 95,2% hi naveguen habitualment

Els pares, com a tutors legals, poden difondre per les xarxes fotos, dades i altra informació privada dels fills, però potser en un futur això se’ns pot girar en contra. Tota aquesta informació compartida no s’esborra. En aquest context, Marisa Ara Comin, psicòloga clínica infanto-juvenil col·legiada, comenta que “en un moment com és el de l’adolescència, quan la imatge personal és molt fràgil, pot causar gran impacte i malestar personal veure com la seva vida, les seves coses, el seu cos i la seva imatge han estat utilitzades d’aquesta manera”. I remarca: “És molt important que la relació entre els pares i fills estigui basada en l’afecte i l’educació, i que aquest component narcisista dels pares no sigui excessiu”.

De la mateixa manera, sense voler els pares transmeten una sèrie de valors que no són positius en l’educació dels fills. “Es genera competitivitat en la relació amb els altres, hi ha necessitat d’excloure el diferent. Cal valorar més a cadascú pel que fa, pel que ofereix i no pel que té o pel que mostra”, puntualitza Marisa Ara. Com molt bé diu una frase de José Saramago: “Els nostres fills no ens pertanyen”. Estarem en un tram de la seva vida i gaudirem del que ens donen en aquest temps, però la seva vida és seva.