Iria Marañón

“Cal empoderar les filles”

Editora de continguts i mare de dues filles de 9 i 6 anys. Viuen a Madrid. Publica ‘Educar en el feminismo. Cómo formar personas libres, seguras de sí mismas y respetuosas sin importar su sexo’ (Plataforma). Mireu ‘comecuentosmakers.com’

Iria Marañón és editora de continguts / JAVIER BARBANCHO Zoom

L’any passat es va publicar un estudi que mostrava que les nenes, als sis anys, se senten menys intel·ligents que els nens. A aquesta edat ja són conscients del lloc que els obliguen a ocupar a la societat. Els estímuls que han rebut ja els han fet entendre que són ciutadanes de segona.

¿Has pogut observar una cosa similar en les teves filles?

Tinc uns amics que són parella. Ella és professora a la universitat i ell en un institut. Un dia, una de les meves filles em va dir que li semblava estrany que fos ella la professora d’universitat, que hauria de ser al revés. Realment des que són molt petites les nenes queden marcades pels estereotips.

¿De quina manera noten dia a dia un tracte diferent?

En un espai compartit com és el pati de l’escola ja queda clar que hi ha diferències. Les meves filles es queixen que els nens ocupen gairebé tot el pati quan juguen a futbol i que elles s’han d’acontentar amb un espai més petit per saltar a corda o fer tombarelles. Es queixen que els nens no les deixen jugar “perquè són nenes”.

Exactament igual que quan tu i jo anàvem a l’escola.

Les meves filles són perfectament conscients d’aquestes injustícies i de moltes altres, i jo els explico que les dones ho tenim més difícil que els homes per accedir als llocs de responsabilitat, que cobrem menys per la mateixa feina o que la nostra opinió compta menys.

Veig que ets ben sincera.

Els explico que hi ha homes que maltracten o assassinen dones, però també que tenim poder per canviar les coses, que som capaces d’aconseguir el que decidim proposar-nos.

¿Ser mare et va donar una perspectiva diferent en relació al feminisme?

Em va fer constatar que les coses no havien canviat gens des que jo era una nena, que seguim educant els nostres fills i filles de la mateixa manera. Continuem vivint en un sistema patriarcal que cal abolir completament, i si no eduquem d’una altra manera això no passarà. Cal continuar fent pedagogia per fer prendre consciència real del problema.

Què cal fer, concretament?

Empoderar les nostres filles. És necessari educar-les perquè no siguin complaents i submises. Han de ser prou valentes per enfrontar-se a les injustícies que es trobaran pel camí, per prendre decisions, per dir no, per deixar les amistats tòxiques. Em preocupa que les meves filles puguin arribar a sentir que els nens fan algunes coses més bé que elles. És essencial estimular el lideratge entre les nenes, donar-los eines que les facin capaces de gestionar la seva vida.

Com s’educa en el feminisme?

Coeducant, cosa que vol dir educar en igualtat. De manera més específica, a les nenes els hem de fomentar l’actitud de no callar, l’esperit de lluita, l’ambició, la valentia i la independència.

¿I als nens?

Cal educar-los més en la no-violència, potenciar la seva autonomia, la generositat, la capacitat de comunicar-se i la sensibilitat. Per fer-ho necessitem armar-nos d’un esperit crític, de més referents femenins i de molta paciència.