Trobades que són un regal

Pocs metres separen la residència d’avis Els Bons Amics de l’Escola Bressol El Bressol, a Seva (Osona). La proximitat i la bona entesa entre les respectives directores han fet néixer un projecte que pot servir de model per a molts altres centres. Un cop per setmana, les persones grans i els infants es troben per interactuar i relacionar-se tot creant vincles intergeneracionals.

Ja feia temps que els dos centres organitzaven trobades puntuals per Nadal, Carnestoltes o Sant Jordi, però van veure que el vincle entre les dues generacions era mínim. Com molt bé assenyala Irene Rovira, directora d’Els Bons Amics, “calia donar un altre sentit a les trobades”. “No feia falta -explica- tenir cap activitat organitzada, el més interessant era reunir les dues generacions i compartir moments de manera espontània”. Ara avis i nens viuen plegats estones de joc, d’activitat o de passejada pel poble. Inicialment, l’objectiu principal era simplement buscar-hi la part humana, però amb el temps han pogut constatar que s’hi treballen altres aspectes. Gemma Morató, directora de l’escola bressol, ho concreta: “Els nens i les nenes han anat normalitzant la diversitat i agafant confiança amb els avis i àvies. I les persones grans interactuen amb ells establint-hi diàlegs, ajudant-los i compartint moments que els permeten recuperar el rol d’avis que, a l’estar institucionalitzats, no poden desenvolupar”.

DINAMITZACIÓ DE LES TROBADES

La residència Els Bons Amics és rural i ara hi ha 12 avis i àvies, i a l’escola bressol hi ha un total de 23 infants amb edats compreses entre els 4 mesos i els 3 anys. Tots participen cada setmana en les trobades, sempre que estiguin bé de salut aquell dia i el temps ho permeti. Normalment s’ajunten a l’escola bressol perquè és un espai ampli on els nens se senten còmodes com a ambient de referència seu. Però si el dia acompanya també aprofiten l’avinentesa per conèixer l’entorn natural de Seva.

Els beneficis d’aquesta activitat són diversos i neixen gràcies a la complicitat que es crea entre les dues generacions a través de les mirades, els gestos i els somriures. Com explica Irene Rovira, “a les persones grans de seguida se’ls desperten les ganes d’interaccionar amb els infants; hi connecten de seguida i s’encomanen de la seva vitalitat, alegria i espontaneïtat”. D’aquesta manera, les persones grans desenvolupen un rol d’avis i àvies en aquesta societat i s’ha observat com millora el seu benestar, la depressió o la mateixa motivació i autoestima.

Per la seva banda, els infants amplien el seu coneixement i la seva percepció de la vellesa. No només són una referència adulta, sinó que també hi estableixen vincles emocionals que s’enforteixen cada setmana. De fet, han pogut constatar que les tensions que viuen els més petits en el procés d’acollida a l’escola es redueixen gràcies a aquests primers contactes.

Els pares dels infants també donen molt de valor al projecte. “Principalment perquè no és una relació ni una vivència que tinguin, normalment, al seu nucli familiar, ja que els models de família han canviat i són més nuclears, sense persones grans a casa”, assenyala Morató.

UN CAS PER ESTUDIAR

Davant aquesta valuosa experiència, els dos centres han fet un pas més i han proposat a l’Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional (EUIT), adscrita a la UAB, estudiar els beneficis de les activitats intergeneracionals. La investigació està en fase inicial, però les evidències d’altres estudis realitzats fins ara en destaquen l’impacte positiu. Elisabet Capdevila, professora i investigadora de l’EUIT, afirma que “aquestes activitats educatives fan que la persona adquireixi i enforteixi competències útils per a la vida: a més, són experiències que ajuden a construir vincles significatius de participació social”.

El valor de la generativitat

Erik Erikson (1902-1994), psicoanalista alemany, va ser el primer a parlar de generativitat com un procés evolutiu que se situa en l’edat adulta mitjana. I la defineix com “l’interès que la gent gran té per guiar i assegurar el benestar de les generacions següents. Un traspàs de coneixements i valors que també permet, en últim terme, deixar un llegat que ens sobrevisqui”. Erikson es va especialitzar en psicoanàlisi infantil i va emigrar el 1933 als Estats Units, on va estudiar a fons el desenvolupament infantil, relacionant el creixement de la personalitat amb els valors socials, culturals i familiars.