‘Trap’ contra el ‘bullying’

“A l’altra escola, a Mataró, érem el grup dels xulos i tots junts ens ficàvem amb els que anaven sols o contra grups que eren menys que nosaltres. No ens passàvem, però...”, explica el Víctor. “I ara que ho has explicat, com et vas sentint?”, pregunta el Jan. “Em fa vergonya”, respon el Víctor. “Doncs jo crec que ets molt valent per haver-ho explicat, perquè t’estàs exposant davant tot el grup”, li respon el Jan. “¿Algú li vol dir alguna cosa, al Víctor?”, pregunta. “M’agrada que hagis sigut valent i que ens ho hagis explicat”, li diu una companya.

Aquest és només un bocí de la sessió 'Rispect' - respecte seguint la pronúncia anglesa-, que Jan Garrido i Rikki Arjuna, tots dos educadors socials i membres del grup d’animació musical Xiula, han portat a terme recentment a l’Institut Escola Trinitat Nova, a Barcelona, amb els alumnes de 1r i 2n d’ESO (a la fotografia). Una dinàmica educativa en què es treballa l’assetjament escolar i que permet descobrir eines, estratègies i processos interiors per gestionar les pròpies necessitats i canviar la relació amb l’altre. “L’objectiu és que tothom transiti per totes les parts, perquè en temes d’agressivitat seria un error posar-se només en el lloc del jutge o de la víctima. En una situació de conflicte, quan reconeixem totes les parts, la d’agressor i la de víctima, hi ha més probabilitats de mirar l’altre, trobar-se, dialogar i construir junts una alternativa”, explica el Jan.

La dinàmica, que dura un matí, remou moltes emocions, tant entre els nois i noies com entre els tutors, que per primera vegada fan un paper d’observadors dins l’aula. La manera de parlar del Jan i el Rikki, la manera que tenen de relacionar-se i de tractar els temes, ajuda el grup a obrir-se i a fluir: “Cada grup és diferent, però si ens donen permís per entrar-hi poden arribar a fer aflorar temes molt personals vinculats a situacions de violència viscudes en l’àmbit familiar, per exemple”, explica el Rikki. Els plors, les abraçades, les mirades, les petites confessions que van sorgint, serveixen per curar i anar tancant aquelles ferides generades temps enrere. Tot plegat per aconseguir un grup classe amb més vincle i cohesió. “Els Xiula han col·laborat en obrir una porta per treballar habilitats com l’empatia”, explica Marc O’Neill, tutor de 1r d’ESO. “O per aprofundir en temes encara tabú per a ells, com el sexe, i que cadascú ha explicat que viu de manera molt diferent”, afegeix.

‘TRAP’ EDUCATIU

Un cop acabada la sessió terapèutica arriba la part més creativa, en què els nois i noies elaboren el seu propi trap contra el trapbullying. “El trap diria que és una involució del rap”, explica el Rikki. “És un estil de música que escolten molt aquests joves i que normalment té un contingut sexista o parla de drogues o de diners. Volíem donar-hi un missatge positiu i que fossin capaços d’escoltar un trap”, diu. El resultat, elaborat conjuntament per primer i segon d’ESO, es titula TriniTrap i parla de situacions d’abús que viuen els joves en primera persona i de com fer-hi front: “Ya no somos los de antes, queremos la igualdad, porque todos somos grandes, una gran comunidad", diu la tornada.

Un recorregut per l’interior del cos humà

Xiula és un grup d’animació musical compost per dos músics, Adrià Heredia i Marc Soto, i dos educadors socials, Jan Garrido i Rikki Arjuna, que han revolucionat l’animació infantil gràcies a cançons trencadores i amb esperit crític que beuen de ritmes actuals com el hip-hop, el reggae, la rumba catalana, el dubstep o el pop-rock. Va ser arran de 'Rispect', la seva cançó trap antibullying, que va tenir un gran ressò en moltes escoles, que el Jan i el Rikki, amb molt bagatge en el treball amb joves i adolescents, van decidir tornar a les aules amb sessions educatives sobre l’assetjament escolar. Ara el grup està de gira de presentació del seu últim treball, 'Dintríssim', un disc que fa un emocionant recorregut per l’interior del cos humà i on, a més de Rispect, també hi trobarem cançons sobre l’excés de sucre, l’addicció a les pantalles o les maneres d’estimar-se, continguts amb ulls d’infant però que no només van adreçats als més petits de casa.

L’Institut Escola Trinitat Nova no és l’únic centre per on han passat aquests dos membres dels Xiula. També han visitat, entre d’altres, els alumnes de 6è de l’Escola Pompeu Fabra de Llançà. Allà la sessió dels Xiula els va servir per treballar amb dos casos de bullying que s’havien detectat a l’escola, un dels quals perdurava en el temps: “Va ser molt intens. Van aconseguir un treball emocional molt positiu i des d’aleshores l’aula està més unida”, explica Mireia Prats, tutora del curs, que recorda que s’ha acabat amb els dos casos d’assetjament i que a més ara el professorat té més recursos per prevenir-ne d’altres. “Ara ens estem plantejant fer-ho a cicle mitjà, també”, afegeix.

A l’Escola Antoni Doltra de Pineda de Mar l’assetjament escolar es treballa des d’educació infantil. El professorat s’ha acollit al programa d’innovació pedagògica #aquiproubullying, impulsat pel departament d’Educació, que ofereix formació, estratègies i recursos per elaborar un projecte de prevenció, detecció i intervenció davant l’assetjament amb la participació de tota la comunitat escolar: “Érem conscients que ens faltava formació i que hi ha casos d’assetjament que ens passaven per alt. No és que no hi vulguis intervenir, és que no ets conscient que estigui passant”, explica Joan Camps, mestre de cicle superior.

El curs passat el Jan i el Rikki van passar pel grup de cinquè, amb el qual van crear un trap antibullying que va sonar durant les jornades de convivència organitzades pel centre. Tant el treball amb els alumnes com la formació del professorat ha contribuït a fer possible que no només siguin els mestres els que detectin senyals d’alarma: “Ara ja són els mateixos alumnes els que, quan veuen que alguna cosa no funciona, sigui al pati o a casa, hi intervenen i ens ho fan arribar. Ja no són xivatos. Ara entenen que això s’ha de dir”, diu el Joan.

FALTA DE FORMACIÓ

Segons Save the Children, a Catalunya el 84,4% dels professionals de l’educació no han rebut mai formació especialitzada en aquesta matèria, i un 74,4% afirmen que han detectat algun tipus de violència, tot i que dels casos detectats només se’n notifiquen un 27,6%. “Si coneixem els factors de risc i reconeixem el símptomes que poden presentar les víctimes, tenim a les nostres mans les eines necessàries per detectar aquestes situacions i actuar ràpidament”, explica Susana Capell, responsable d’acció social de l’entitat.

Segons l’informe 'Jo a això no hi jugo', publicat el 2016 per Save the Children, a Catalunya 16.000 adolescents són víctimes d’assetjament i gairebé 12.500 ho són de ciberassetjament (en què s’utilitzen les TIC per intimidar algú). “Són dades esgarrifoses”, afirma Capell. “Un 9% dels infants i adolescents ens diuen que han patit assetjament, i un 7% consideren que han estat víctimes de ciberassetjament”, explica. L’entitat alerta que aquestes dades s’han de revisar a l’alça perquè, igual com passa amb altres formes de violència contra la infància, l’assetjament escolar i el ciberassetjament escolar són situacions poc detectades i infravalorades.

DIFÍCIL DE DETECTAR

Què fa que l’assetjament escolar sovint passi desapercebut? Des de l’associació NACE (No al Acoso Escolar), Josep Soler, psicòleg de l’entitat, explica alguns factors que hi contribueixen: “En general passa quan no hi ha presència de professorat (entre aula i aula, al pati, etc.) La víctima calla. I la resta de companys segueixen el joc activament o passivament, no s’atreveixen a dir-ho o no saben com fer-ho. És l’anomenada llei del silenci”, explica. Save the Children afegeix com a agreujant la falta d’una persona de referència als centres educatius a la qual els afectats puguin recórrer.

Jo a això no hi jugo

Què és el bullying?

És l’assetjament escolar, que es produeix entre iguals i es caracteritza per la intenció d’agredir, la repetició en el temps i el desequilibri de poder.

Què és el ciberbullying o ciberassetjament?

Una nova forma d’assetjament que implica l’ús de les TIC per assetjar o intimidar algú.

Qui el pateix?

El 9% dels adolescents han patit assetjament. El 7% dels nois i noies han patit ciberassetjament. 7 de cada 10 adolescents reconeixen haver rebut insults i el 27,4% asseguren que han sigut freqüents. El 34,5% dels nois i noies han rebut agressions, i un 8,4% de manera freqüent.

Què recomana Save the Children?

Fomentar la consciència generalitzada de la societat a través d’una campanya de sensibilització i donar formació als professionals de l’àmbit de l’educació i de les famílies. Educar i formar els infants en la prevenció de la violència, així com en els valors i la ciutadania digital. Elaborar protocols i plans d’actuació eficaços, ràpids i àgils. Restaurar el perjudici causat donant suport psicològic a la víctima i engegant mecanismes de justícia restaurativa encaminats a educar l’agressor i no a criminalitzar-lo.