TRINITAT GILBERT

30 reptes de l’escola catalana

Pedagogs, mestres, psicòlegs i famílies enumeren quins són els reptes que ha d’encarar l’escola catalana

30 reptes de l’escola catalana / PERE TORDERA Zoom

Les criatures tenen el mateix nivell de maduresa de les de fa 40 anys, “però no són les mateixes pel que fa a vivències, família, entorn, cultura, valors, tecnologia, experiències, coneixements”, assegura la pedagoga Núria Pedrós. Per això, l’escola ha d’estar atenta a aquests canvis, perquè els alumnes estan “tan informats que estan desinformats”, diu.

De fet, segons sosté Pedrós, “avui l’èxit escolar es juga més a fora de l’escola en l’educació no formal: nous models de famílies, múltiples activitats extraescolars, esplais, varietat d’esports, aparells tecnològics, ludificació”. I aquest és un dels reptes de les escoles: incorporar “alguns models educatius d’aquestes activitats no formals de tant d’èxit”, diu Pedrós.

Per la seva banda, el professor jubilat Ramon Casals sosté que la manera d’aprendre dels alumnes ha canviat. Amb això Casals no vol dir que s’hagi de “treballar només per projectes”, però sí que cal buscar noves maneres de fer-ho i que, siguin quines siguin, el professor se les cregui. El mateix passa amb les tecnologies. “L’escola no els ha de girar l’esquena, però tampoc poden ser les protagonistes, perquè s’hi perd molt de temps”, diu Casals. Així que “si es fan servir, que sigui d’una manera que se’n tregui el màxim profit”, afirma el professor. I tot plegat amb la idea que l’alumne s’ha d’esforçar. “L’alumne ha de trobar el gust per la feina ben feta, cosa que s’aconsegueix esforçant-s’hi”, conclou Ramon Casals.

“L’escola no ha de girar l’esquena a ls tecnologies, però tampoc poden ser les protagonistes, perquè s’hi perd molt de temps”

Ramon Casals - Professor

Volem valorar quins són els grans reptes que afronta l’escola catalana davant del nou curs que comença dimecres i per això hem parlat amb el professor Ramon Casals, amb els pedagogs Enric Prats, Xavier Besalú, Marta Burguet, Núria Pedrós i Anna Forés, amb el president del Centre Unesco de Catalunya, Eduard Vallory, i amb la doctora en psicologia Susanna Pérez. A partir de les seves reflexions dibuixem el mapa de reptes que afronta l’escola en els àmbits general, polític, curricular i del professorat.

REPTES GENERALS

  • La llengua, el català. El model lingüístic escolar s’ha de preservar, perquè funciona, perquè l’escola integra com un sol poble l’onada migratòria.
  • Convivència i inclusió. Un dels reptes de l’escola és aconseguir la convivència entre col·lectius que pensen de manera diferent. Els alumnes han d’aprendre que no s’han de deixar atrapar pels prejudicis, tampoc en les relacions entre països, cultures i pobles. Ells han d’aprendre com a éssers, que és el que garantirà ciutadans compromesos. I alhora aconseguir de veritat que l’escola sigui inclusiva: que infants i adolescents amb dificultats físiques i mentals hi puguin compartir de veritat l’educació.
  • Educació integral. Establir com a prioritat el dret de tot infant a accedir a una educació integral de qualitat des d’una escola inclusiva i orientadora. I això exigeix una acció decidida per la transformació educativa, un pla de xoc contra la segregació, la revisió del model de concerts i l’obertura de l’escola a l’entorn.
  • Conèixer les pròpies emocions. L’escola ha d’apostar perquè els alumnes treballin la seva interioritat, perquè és on es forja la fortalesa i és important per afrontar amb èxit tots els reptes professionals i personals.
  • Compromís amb la no-violència activa. L’educació en la pau i el respecte ha de ser essencial, fins i tot per sobre dels programes curriculars concrets.
  • Líders. Cal educar-los en la capacitat de lideratge personal i social. I per això han de ser joves desperts, que no es deixin atrapar fàcilment pel poder ni pels discursos fàcils i buits.

REPTES POLÍTICS

  • Mapa educatiu.Preparar el mapa educatiu (amb una planificació acurada pensant en els pròxims 15-20 anys) amb una identificació de xarxes educatives i una previsió acurada d’equipaments.
  • Despesa pública. Incrementar la despesa pública en educació i situar-la en un 4,5% per al 2020.
  • Més professors. Augmentar la dotació de personal en educació (un 5% més, com a mínim, a curt termini) per assegurar ràtios d’alumnes més baixes per aula.
  • Autonomia i flexibilitat. Dotar de més autonomia i flexibilitat els centres educatius per contextualitzar el currículum competencial. I, alhora, promoure un lideratge pedagògic que permeti crear equips docents estables vinculats al projecte educatiu de centre i així determinar pràctiques d’aprenentatge, horaris i espais.
  • Centres de referència. Establir com a centres de referència educativa aquelles escoles i instituts que tinguin pràctiques d’aprenentatge avançades i que puguin servir per a la transformació d’altres centres i per a la formació inicial dels docents, com estan fent a Finlàndia i Estònia.
  • Nova administració educativa. Descentralitzar l’administració educativa des de la corresponsabilització amb ens locals i amb centres educatius. Acompanyar els centres i els docents en la funció de garantir una educació integral orientada al ple desenvolupament de la persona.
  • Inversió en els edificis. Cal millorar els edificis de les escoles, perquè n’hi ha molts que han anat envellint, i encara n’hi ha que mantenen barracons, que teòricament eren provisionals però que allà els tenim.
  • Abaixar taxes. Les actuals taxes universitàries són abusives. Cal revisar-les per fer-les més assequibles.

REPTES CURRICULARS

  • Diferents ritmes. L’escola ha de continuar fixant l’atenció en els processos d’aprenentatge diferents i en les necessitats expressades per les famílies, perquè els alumnes aprenen a ritmes diferents.
  • Sisè sentit. Cal despertar en els alumnes el sisè sentit, és a dir, que descobreixin el llenguatge de les intuïcions per tenir una mirada més enllà del que està escrit.
  • Compromís i implicació. Els infants i els joves saben indignar-se, i demostrar-ho, però també han d’aprendre a assumir compromisos i a implicar-se en tot el que fan.
  • Humanitats. Reforçar els continguts humanístics en totes les etapes educatives (com ara el pla lector, o Filosofia 3/16).
  • Implicació de les famílies. Aplicar el principi d’escola democràtica i assegurar la participació efectiva de les famílies i altres estaments, com ara el personal no docent.
  • Escola lligada a la universitat. Reforçar el lligam entre escoles i universitat, per incrementar els programes d’innovació i formació.
  • Coneixement compartit. Compartir projectes amb altres centres educatius en entorns de proximitat.
  • Aprenentatge-servei. Reforçar les metodologies d’aprenentatge que comporten i aporten un servei a la comunitat.
  • Currículum competencial. Donar coherència a l’enfocament competencial de tot el currículum de l’educació obligatòria (assegurant la continuïtat entre primària i secundària), perquè es garanteixi el caràcter inclusiu i orientador de l’escola.
  • Avaluació global. Garantir que el conjunt de l’avaluació que fa el sistema educatiu dels infants i els adolescents es du a terme de manera global, competencial i formativa, i donar els instruments (també formatius) als docents perquè sigui així, incloent-hi l’evolució de les proves de selectivitat.
  • Etapes educatives.És indispensable que l’escola bressol estigui enllaçada amb l’etapa de l’educació infantil, perquè és la més important d’una persona. És a l’edat de 0 a 6 quan es desenvolupen i capaciten totes les intel·ligències de la criatura. Per tant, s’estan posant les bases fisiològiques, neurològiques, psicològiques i pedagògiques amb què l’infant treballarà i aprendrà en edats i etapes posteriors. Així doncs, sembla també molt adequat garantir un ensenyament obligatori i una educació formal bàsica que doni oportunitats, capaciti i comenci a fer competents els nens i nenes des que tenen mesos fins als sis anys. A partir d’aquesta edat s’ha d’acabar amb els cursos escolars tal com estan entesos, i s’ha d’eliminar l’obligatorietat de passar de curs o de repetir quan no s’han assolit uns mínims que són iguals per a tothom, estiguin o no assolits. Els itineraris són el futur.

REPTES DEL PROFESSORAT

  • Mestres, bones persones. Els mestres han de tenir relacions afectives i han de comprendre els alumnes, perquè aquestes dues qualitats faran que l’alumne vulgui aprendre i avançar. I això ho aconseguiran abans aquests mestres que un de fred i distant que faci servir el mètode pedagògic més innovador.
  • Més varietat de perfils. Diversificar els perfils professionals en educació (orientadors psicopedagògics, educadors socials).
  • Els professors-guies. Actualitzar la funció dels docents com a “guies que permeten als aprenents desenvolupar-se i avançar a través del laberint en constant expansió del coneixement”, com diu la Unesco. Això comporta orientació i accions de formació permanent per possibilitar-ho.
  • Formació.Reformar a fons la formació inicial del professorat, tant de primària com de secundària, perquè respongui a la funció que se’ls demana i perquè adquireixin les competències que els han de permetre generar estratègies d’aprenentatge personalitzades.
  • Selecció de professorat. Reformar el sistema de selecció, de desenvolupament professional i de mobilitat dels docents de l’escola pública, perquè la selecció es basi en competències i el perfil personal. Així doncs, que el desenvolupament professional incentivi l’actualització, la millora i el treball en equip, i que l’estabilitat i la qualitat del projecte educatiu del centre estigui per sobre de l’antiguitat de cap docent a l’hora de determinar la provisió de places.