L’educació en digital: què funciona?
Les tecnologies digitals tenen un impacte positiu en l’alumnat sempre que estiguin al servei de la pedagogia i es donin una sèrie de requisits
Després de molts mesos en què la majoria de nens i joves han estat en contacte amb l’escola a través de dispositius electrònics, volem saber fins a quin punt la tecnologia pot ser beneficiosa en el procés l’aprenentatge. En aquest context de covid-19, l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) i la Fundació Bofill han elaborat l’estudi Què sabem sobre l’efectivitat de les tecnologies digitals a l’educació?
En aquest article parlem amb la investigadora Mireia Usart, que ha elaborat l’informe, i amb tres centres d’alta o màxima complexitat on la tecnologia hi és molt present, entre altres motius, perquè formen part del programa Magnet. Magnet és el programa d’innovació impulsat pel departament d’Educació, la Fundació Bofill i la Diputació de Barcelona que crea una aliança entre els centres educatius i una institució d’excel·lència. Treballen conjuntament, de la mà del formador que el programa els assigna, un projecte educatiu innovador i de qualitat tant per a les famílies com per a la comunitat educativa.
MANTENIR LA MOTIVACIÓ
D’entrada, la tecnologia resulta molt atractiva, motiva sobretot per la novetat, però també hi ha una corba de la motivació, que baixarà de manera natural si no es treballa per evitar-ho. “Perquè es mantingui cal un bon docent que incorpori la tecnologia de manera natural, l’apliqui correctament, sigui competent digitalment i tingui una bona actitud per la tecnologia. S’ha d’evitar fer una mala còpia del que es feia abans però utilitzant la tecnologia. Això suposa per al docent preparar els materials, dedicar-hi més temps i, sovint, cal ajuda tècnica, tenir un bon accés a wifi i que als centres hi hagi una política clara de dispositius”, exposa Mireia Usart, que és doctora en educació i TIC i especialista en tecnologia educativa. Per mantenir la motivació, a part d’implementar la tecnologia, cal anar proposant a l’alumnat una sèrie de reptes que no siguin extremadament difícils ni gaire senzills. Segons Usart, no és fàcil dissenyar una bona activitat per a l’aula: “S’ha de trobar l’equilibri entre el repte i la dificultat -trobar recompenses a mesura que superen les dificultats-, i també entre els treballs individuals i en grup”.
Que fan què?
La tecnologia està present a les aules més enllà dels ordinadors i les tauletes. L'alumnat aprèn manipulant impressores 3D, robots, plaques Arduino i Makey Makey, Lego WeDo, drons, jocs que funcionen amb energia solar, engranatges, robots Edison que es programen amb scratch i jocs de tecnologia, excavadores que funcionen amb aire a pressió, Bee-Bots, Cubettos…
- Scratch. Llenguatge de programació per blocs (scratch.meet.edu). S'utilitza per programar Arduino, Makey-Makey, Lego We Wo o un videojoc a la pantalla.
- Bee-Bot. Robot amb aparença d'abella, perquè a infantil i primària aprenguin a programar amb instruccions simples fent que l'abella es mogui.
- Cubetto. Funciona igual que un Bee-Bot però és de fusta. Funciona per Bluetooth amb una pissarra que té unes peces magnètiques amb les ordres direccionals.
- Placa Arduino. Microxip amb connexió USB al qual se li poden connectar sensors. Es pot programar per blocs o escrivint en codi la informació que vols que rebin els sensors.
- Makey Makey. Placa electrònica que es connecta a l'ordinador per USB. L'ordinador l'identifica com un teclat, sense necessitat d'instal·lar-hi cap programari.
- Lego WeDo. Joc de Lego que permet muntar infinitat de robots i màquines i programar-les.
EXPERIÈNCIES
Conxita Gimeno és directora d’un centre d’alta complexitat (CAC), l’Escola Montessori de Rubí, que té una aliança Magnet amb el CIM-UPC. El centre havia engegat un procés de transformació amb molt de fonament tecnològic abans de ser centre Magnet, però amb l’arribada de Frank Sabaté, el formador que els assigna el programa, l’han desenvolupat, modificant-lo i adaptant-lo segons les seves indicacions. La directora explica que han arribat a aquest procés de transformació gràcies a l’entusiasme i el coneixement de Sabaté i a les ganes del professorat que s’autopropulsa.
El material de robòtica i tecnologia sempre és a l’aula, és una eina que és al seu servei, no una joguina, perquè en facin un ús adequat i correcte. A través del CV utilitzen eines tecnològiques i digitals. “A vegades ensenyes contingut tecnològic i d’altres és una eina per arribar a un altre tipus de coneixement”, explica Gimeno. Treballen les llengües a través de racons i la resta del currículum de manera globalitzada i transversal sense assignatures i amb franges de treball. “Al professorat -afegeix- ens ha enriquit, tothom té interès per formar-se. I la majoria de l’alumnat està molt més motivat”.
Aquest curs l’Escola Rocafonda de Mataró ha començat el tercer any com a centre Magnet, en aliança amb el TecnoCampus de Mataró. Quan Roser Majó va assumir la direcció d’aquest centre de màxima complexitat, ara fa cinc anys, ho va fer amb la voluntat de transformar l’escola amb la col·laboració de tot el claustre. “Calia reformular el currículum, adaptant-nos a la realitat actual. El programa Magnet ens va agradar perquè ens permetria caracteritzar-nos com a escola, especialitzar-nos en la tecnologia”, recorda.
A més de canviar la metodologia i la manera de fer, el professorat s’ha format per ser competent tecnològicament i a l’aula hi ha eines digitals i de robòtica. Ara fan programació i robòtica amb els tutors, tothom té correu electrònic amb domini de l’escola, fan servir Classroom, les activitats que es plantegen es fan a través del Drive del correu, solen agafar el Chromebook o la tauleta els més petits… “Una sèrie de canvis que han transformat la motivació dels nanos. A casa la majoria continuen sense estar gaire estimulats amb l’aprenentatge, però tot i així han fet un canvi impressionant. És un canvi que ha afectat tota la comunitat, el professorat, l’alumnat i les famílies, a les quals també intentem implicar”.
Els dissabtes fan tallers a les criatures i les seves famílies per ajudar-les amb la tecnologia. Tot l’equip de mestres treballa per oferir el màxim nombre d’oportunitats a l’alumnat quan va a l’escola: “Per a ells l’escola és la porta que els obre el món. I amb la tecnologia ha sigut exponencial”, assegura.
L’Escola Saavedra de Tarragona és també un CAC. Aquest curs és el tercer que té una aliança Magnet amb l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Tarragona (ETSE-URV). “A més de l’impuls de la robòtica i les noves tecnologies, hem guanyat en visibilitat exterior. La ciutadania té més coneixement del que fem a l’aula, cosa que ha millorat la percepció que tenien abans de conèixer el nostre projecte pedagògic”, explica Sergi Moncusí, coordinador de cultura digital del centre.
Abans del Magnet, el Saavedra ja havia fet una aposta per la tecnologia amb robòtica i pensament computacional a petita escala. Ara la tecnologia és present de manera transversal a tot arreu, no només quan fan robòtica. Es tracta que el professorat de plàstica, llengües o matemàtiques introdueixi a la seva classe activitats amb un pensament computacional i STEAM (ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques). Però l’objectiu també és que a robòtica aprofitin el que fan a l’aula per treballar aquests continguts d’una manera més tecnològica.
Què i com funciona
- L’accés a la tecnologia és fonamental, un element bàsic que el confinament ha evidenciat que moltes famílies no tenen. I cal resoldre-ho.
- La tecnologia és una eina que ha d’estar al servei de la pedagogia. L’aprenent i l’aprenentatge s’han de situar al centre del procés.
- Utilitzar la tecnologia en certes tasques concretes -llengües, matemàtiques i ciències- és més efectiu. Es desconeix l’impacte en àrees com les humanitats.
- Cal competència digital dels docents per acompanyar l’alumnat en l’ús correcte de la tecnologia per aprendre.
- No s’ha de replicar el que es feia presencialment. No es pot pretendre que les criatures estiguin connectades tot el dia a Google Classroom.
- A primària funciona que sigui un aprenentatge més de transmissió, el docent introdueix temes nous i acompanya amb els dubtes concrets, i a casa poden fer tasques d’autocorrecció o autoaprenentatge. Gràcies a la intel·ligència artificial, en el que coneixem com a sistemes de tutoria intel·ligents la màquina veu què sap l’alumne i li posa les coses cada cop més difícils. Funciona sobretot a la fase inicial de la lectoescriptura i en matemàtiques.
- A secundària funciona l’aprenentatge híbrid (en concret, el model flipped classroom): una part es fa a l’aula i l’altra a fora. L’alumnat rep materials, vídeos o temes interactius que ja existeixen, o dissenyats pel professor perquè se’ls mirin abans de plantejar dubtes a classe. Hi ha d’haver un espai per interactuar amb el docent i entre l’alumnat. Quan hi ha un espai virtual on l’alumnat pot interactuar milloren els resultats; té a veure amb l’aprenentatge social.
- L’aprenentatge basat en jocs és el que, segons l’evidència, més funciona a tots els nivells. Una dinàmica ben implementada pedagògicament i amb la tecnologia incorporada de manera natural millora l’aprenentatge.
- Presència natural de la tecnologia a l’aula. Per a infantil i primària no és adequat basar l’educació en l’ús constant de dispositius, però quan ho facin, millor que sigui amb la mateixa docent i integrant els dispositius a la mateixa aula.
- L’impacte positiu en l’ús de les tecnologies s’intensifica en àrees com llengua (sobretot a infantil i primària), matemàtiques i ciències.