Escola 07/10/2017

Educar en moviment

L’escola Els Alocs de Vilassar de Mar aposta per la dansa contemporània com una eina per descobrir els potencials propis i la construcció del coneixement

Gemma Castanyer
6 min
Barreja de  Grans i petits  Educar en moviment   Per què dansar?

Dansa contemporània per ajudar-nos a crear, a pensar i a descobrir-nos a nosaltres mateixos. Dansa contemporània per integrar-nos en el grup, trencar clixés, pors i timidesa. Dansa contemporània per aprendre a explorar, a sentir i a comunicar-nos. Dansa contemporània per... I així hauríem pogut passar tot un matí! Lluís Rodríguez i Marta Juanola, director i cap d’estudis, respectivament, de l’escola Els Alocs de Vilassar de Mar, expliquen entusiasmats la “nineta del seus ulls”, el projecte que més singulars i especials els ha fet sentir des que el centre es va posar en marxa ara fa dotze anys. “Com a escola ens interessa molt que els infants tinguin consciència de qui són, de què saben fer, de quins són els seus punts forts i els seus punts febles, i per això intentem garantir-los tot un conjunt de llenguatges perquè hi puguin arribar”, explica el Lluís. I entre aquests llenguatges, l’artístic destaca especialment: “És un camp molt ampli i hem d’aconseguir que arribi a tots els infants, com més millor”, continua la Marta. “El treball de l’art permet que cadascú busqui i trobi el seu lloc i el seu llenguatge per poder expressar-se com necessita”, diu.

BRILLAR DALT DE L’ESCENARI

El projecte de dansa contemporània d’Els Alocs s’inicia l’any 2007 de la mà de l’associació Sudansa, una estructura cultural centrada en la producció d’obres artístiques, la recerca, la formació i la seva difusió. Els coreògrafs de l’entitat es desplacen fins al centre per portar a terme les sessions de dansa: sis de repartides durant tot l’any, des de P4 fins a sisè, de dues hores de durada amb l’objectiu que l’infant pugui reconèixer un llenguatge propi, una “escriptura coreogràfica”, una construcció completa d’un mateix i de la seva relació amb l’altre. Els tallers acaben amb un Encontre o Miniencontre, una coreografia que es representa, segons el curs, o bé al Mercat de les Flors o bé a l’escola davant la resta de companys: “Volem que tant grans com petits visquin aquesta experiència artística. La dansa inclou un vessant global i un vessant artístic. Col·loca l’infant en relació amb l’altre, en l’espai, el ritme i el temps; i alhora ell és l’artífex d’una disciplina artística. Elaborem art i a més els oferim eines de pensament”, explica Aranza López, codirectora de la companyia Labuena Compañía i coreògrafa de Sudansa.

Barreja de grans i petits

El Carnaval és una de les festes més esperades i celebrades a Els Alocs. La incorporació de la dansa ha ajudat que la festa sigui un espectacle de moviment, llum i colors al qual les famílies són convidades. Aquí hi té un pes molt important la barreja d’edats per elaborar les disfresses o ambientar l’escola. Entre grans i petits s’estableixen complicitats i vincles i s’afavoreix l’aprenentatge.

I mentre ballen passen coses, moltes coses. Una de les més destacables és que el grup parteix de zero. Desapareixen rols i estigmes. Res no està bé ni malament perquè tothom s’expressa a la seva manera, segons les seves pròpies habilitats i vivències. I això en una classe que passa centenars d’hores junta durant el curs s’agraeix. Un altre aspecte fonamental és que aquest grup que balla es cohesiona: “Quan poses vint-i-cinc persones concentrades en la seva pròpia respiració, només en la respiració, acabes respirant com el del teu costat. I aquest és només el punt de partida. La dansa ens ajuda a mirar, a escoltar i a situar-nos. Fem dinàmiques de moviment, d’empatia... És brutal l’evolució d’un grup des que iniciem fins que acabem el curs. El col·lectiu ha canviat, la mirada ha canviat”, explica l’Aranza. I això passa tant en els grups de petits com en els de més grans, on el ball aconsegueix transcendir pors i vergonyes.

Un altre aspecte destacable és que gràcies a la dansa “els nens invisibles brillen”. L’Aranza fa servir aquestes mateixes paraules per explicar allò que dona sentit a la seva feina: “Malauradament la institució escolar sobrevalora l’intel·lecte. L’infant que obté bones notes està més ben considerat. I això la dansa contemporània ho desmunta perquè donem llum a altres tipus d’intel·ligències, cosa que implica que aquells infants que a l’aula passen inadvertits, dalt de l’escenari brillin. Creix la seva autoestima i això acaba repercutint positivament en el seu aprenentatge global”, diu. El mateix passa amb infants que, com explica el director d’Els Alocs, es poden mostrar “disruptius a l’aula”, impulsius o amb dificultats per concentrar-se i relaxar-se: “Veiem canvis molt positius a escala emocional i d’actitud en aquests infants. Aquí la dansa els ofereix una eina molt eficaç per aconseguir acostar-se als aprenentatges escolars i a una nova manera de relacionar-se”.

I, finalment, per a Els Alocs aquests tallers han sigut un motor per enfortir l’equip de mestres: “No ha sigut fàcil perquè ens ha calgut temps per anar comprovant evidències d’aprenentatge, de grup i social. Dinàmiques de grup viscudes des del cos i al voltant del cos enforteixen l’equip. S’enforteixen vincles i es creen complicitats”.

DANSAR, PENSAR, CREAR I ESTIMAR

Una de les prioritats d’aquesta petita escola del Maresme a l’hora d’incorporar la dansa ha sigut vincular-la amb altres llenguatges. Així, les coreografies que els alumnes preparen durant tot el curs parteixen d’un tema proposat per Sudansa, per exemple l’arquitectura, el fauvisme i els haikus (poemes japonesos). Posteriorment els mestres traslladen aquestes temàtiques a l’aula a través de la plàstica, el dibuix, el cinema, les matemàtiques i la literatura: “És amb el coneixement dels diferents llenguatges que afavorim la construcció del coneixement, la interconnexió dels aprenentatges i, sobretot, n’afavorim la comunicació i l’expressió”, expliquen. I és que un moviment circular o lineal fet amb el cos es pot traslladar després sobre paper i d’aquí fer-ne un treball plàstic o fins i tot matemàtic que ens servirà per aprendre el significat, per exemple, de corba, recta, espiral o ondulació: “A l’escola entenem que el coneixement no està compartimentat. Per això tendim cap a la no-assignatura. Als horaris dels alumnes no hi llegim català i mates sinó que hi diu treball col·lectiu, treball individual i tallers ”, explica Rodríguez.

Un altre aspecte a destacar sobre aquesta voluntat d’interconnectar llenguatges i coneixements és el vincle que hi ha entre dansa i filosofia. Els Alocs forma part de les anomenades Filoscoles, una xarxa de centres educatius que treballen el projecte de Filosofia 3/18 propiciat pel GrupIREF i que té per objectiu “estimular la capacitat reflexiva de l’infant o jove perquè esdevingui més acurat, crític i creatiu en la seva vida personal i col·lectiva”. En aquest cas els tallers de dansa es traslladen després al voltant d’una taula per posar veu a allò que ha passat a dins de cadascú. I aquí hi juguen un paper molt important les emocions: “El diàleg filosòfic ens ajuda i ens enriqueix en la manera d’expressar les nostres emocions. Com que a l’escola els infants estan avesats a posar paraules als seus pensaments, idees i emocions, a partir de la pràctica de les habilitats de pensament són capaços d’expressar el que senten i tenen el temps i l’espai per fer-ho”, explica la cap d’estudis, Marta Juanola. De fet, el treball emocional forma part de l’ADN del centre: en la manera de comunicar-se amb els infants, de resoldre conflictes, de plantejar reptes o de resoldre dubtes. “Les emocions formen part de tot allò que fem en el nostre dia a dia”, diu la Marta.

MIRA, MAMA!

Tot i algunes reticències inicials, sobretot per desconeixement, actualment les famílies aplaudeixen que els seus fills facin dansa a l’escola, alhora que hi participen activament. Els pares assisteixen als Encontres al Mercat de les Flors; a P4 s’organitzen tallers oberts per a famílies, i Sudansa ofereix tallers en dissabtes per a mestres i famílies que també acaben amb una coreografia final conjunta. Com expressen Eva Claraco i Gemma Cazorla, mares de l’escola, “veure’ls entregats dalt de l’escenari o rebolcant-se per terra i reproduint el que han après no té preu!”

Per què dansar?

L’expressió corporal i les diferents disciplines de la dansa i els seus usos terapèutics coincideixen en el benefici que aporten a la ment, el cos i l’ànima. Com diuen des de l’escola Els Alocs, “la dansa contemporània és una eina més que enriqueix tant mestres com alumnes”. Així, doncs, dansar és bo per...

  • Assimilar en nosaltres mateixos el moviment de la nostra pròpia manera de ser en el món.
  • Diluir tensions motores cròniques.
  • Afavorir l’humor.
  • Reforçar el sistema immunològic.
  • Fer augmentar l’autoestima. Gràcies a la dansa, els nens invisibles brillen.
  • Valorar el propi cos.
  • Estimular un bon contacte interpersonal. Desapareixen rols i estigmes. El grup parteix de zero i amb l’experiència es cohesiona.
  • Ajudar a trobar noves motivacions per viure.
stats