TRINITAT GILBERT

Les emocions s’eduquen des de P3

Els cursos d’educació infantil de trenta-una escoles de Barcelona han participat, en el curs 2018-2019, en el programa ‘1, 2, 3, emoció’, promogut per l’Agència de Salut Pública

Una imatge d'arxiu d'infants treballant l'educació emocional / FOTOS: CÈLIA ATSET / ASPB Zoom

Conèixer les emocions que sents t’ajuda a tolerar més els altres i a estimar-te a tu mateix. La reflexió la fa la professora Míriam Morales Jiménez, tutora de P4 de l’escola El Carmel de Barcelona, que, per segon any consecutiu, ha implantat el programa ‘1, 2, 3, emoció’, promogut per l’Agència de Salut Pública.

La professora, amb la perspectiva que dona el fet d’estar a punt d’acabar un curs escolar sencer, explica casos concrets. “L’escola, pel lloc on és, té un alumnat nombrós provinent d’altres cultures, i tenim casos de nens que tenen situacions familiars complicades”, explica. Saber tractar i dirigir les emocions ha permès a la professora ensenyar-los a escoltar i acompanyar la criatura que s’enfrontava de sobte a una cultura diferent. “Hem donat valor a allò que ens explicava i a la seva manera de ser, i així hem aconseguit que s’estimés a ella mateixa”, diu la professora.

La teoria és fàcil d’explicar, però la pràctica és complicada. Les enrabiades eren la tònica habitual, i la professora s’armava de les seves eines, apreses en la formació del programa ‘1, 2, 3, emoció’ per dir-li i repetir-li “Entenc que estiguis enfadat”, i a partir d’aquí anava creant el clima de confiança perquè tota la classe resolgués el conflicte, perquè negociés els desacords d’una manera positiva. “Ser assertius per acceptar la diferència, per donar valor als altres, i alhora acceptar-nos tal com som”, diu la professora del Carmel.

La feina que es feia a l’aula també ha implicat les famílies. “Vam demanar a pares i mares que pensessin tres qualitats dels seus fills; què és el que feia diferents els seus fills segons la seva opinió”, recorda la professora. A més, també van elaborar, amb l’ajut dels pares, uns bosseta de cotó, que van impregnar d’una olor que identifiqués la família de la criatura. “Així, si tenien un moment de daltabaix a classe, podien dirigir-se a la seva bosseta per olorar-la”, assenyala la tutora de P4. En resum, “són detalls que donen valors a la família de cada un dels alumnes, perquè junts, escola i família, respectem la diferència i la valorem”, comenta Míriam Morales.

UN PROJECTE EN CREIXEMENT

Mentrestant, a l’Agència de Salut Pública de Barcelona, la coordinadora i responsable del programa ‘1, 2, 3, emoció’, Montse Bartroli, assenyala que aquest curs 2018-2019 trenta-una escoles de Barcelona han participat en el projecte després que l’any passat se’n fes una prova pilot. Tot va començar arran de la sol·licitud dels professors, que demanaven que l’Agència impulsés un projecte d’aquest tipus. “A les escoles, tant a primària com a secundària, promovem la salut, amb infermeres que visiten les escoles i els parlen de la salut sexual, i fan prevenció sobre el consum de drogues”, diu Bartroli, però els professors notaven que també era necessari fer un pas més per promoure la salut general. “És el que s’anomena prevenció inespecífica. No preveus un problema concret de salut, sinó que fas una prevenció global”, diu Montse Bartroli. En aquest sentit, “fer que els alumnes siguin competents emocionalment vol dir ajudar-los a tenir salut mental”, opina la coordinadora del projecte.

“Fer que els alumnes siguin competents emocionalment vol dir ajudar-los a tenir salut mental”

Montse Bartroli - responsable del programa

Va ser així com l’Agència de Salut Pública va començar a pensar i elaborar el projecte. Corria el 2013, i un dels primers passos que van fer va ser investigar sobre els programes existents en altres països. “Vam trobar un programa de competències emocionals i socials promogut pel govern anglès, 'Social and emotional aspects of learning'. Vam estudiar-lo i vam veure que el podíem aplicar a la nostra realitat”, continua explicant Bartroli.

El 2015 el programa entrava en discussió amb els mestres, perquè l’Agència buscava la seva opinió. El 2016 feien grups de treballs per dissenyar-ne un de nou i específic i, després de la revisió final, el curs 2017-2018 el projecte s’introduïa a les escoles de Barcelona (“És la nostra població diana”, diu Bartroli) com a prova pilot.

COMPETÈNCIES EMOCIONALS

Per formar-ne part, com a escola, els mestres van haver de fer una formació, perquè “ser competents en les pròpies competències emocionals els fa hàbils per identificar les dels alumnes”, diu Bartroli.

Entre moltes de les propostes, la coordinadora assenyala les activitats continuades que els mestres han fet a les aules de P3, P4 i P5. “Han creat el racó de la calma, al qual els alumnes van per regular les seves emocions, i on es poden trobar des d’una ploma per fer-se un massatge fins a una ampolla omplerta d’aigua i purpurina que poden sacsejar per mirar-la”, explica la coordinadora del projecte. Altres activitats han estat el relat, en veu alta, de contes i històries, en què els alumnes havien d’identificar les emocions dels personatges de ficció. Parlar-ne i fer-los veure què han sentit els personatges forma les criatures perquè, al final, acaben entenent també les seves pròpies. Per continuar, el programa ‘1, 2, 3, emoció’ -que continuarà l’any vinent a Barcelona ciutat- també ha treballat altres paràmetres, com el de gènere. “Hem format els mestres perquè facin servir un vocabulari que inclogui els nens i les nenes. Per exemple, a l’hora de buscar els noms de les aules, que no els diguessin 'Els gats' sinó que optessin per 'Els gats i les gates'”, diu Bartroli. I el mateix amb les emocions, perquè “les nenes no s’associïn amb la feblesa, com molts contes de la literatura tradicional fan”, exemplifica.

A més de la mirada de gènere, el programa també ha impulsat la de multiculturalitat (preocupar-se per fer una pronunciació dels noms propis tan correcta i propera a l’original com sigui possible), la de diversitat funcional (els mestres han proporcionant opcions diverses per expressar-se, ja sigui oralment, amb música, amb símbols, amb fotografies, amb la manipulació física o el moviment) i la de prevenció d’abús sexual. “Les criatures petites s’abracen i es fan petons, però els mestres els han transmès la idea que tenim el dret a no voler un petó i a dir-ho, així com els altres tenen el deure de respectar-ho. Cal transmetre que un petó s’ha d’acceptar o s’ha de donar si ens ve de gust, no per satisfer l’altre o per evitar que s’enfadi”, diu Bartroli. Paràmetres que l’Agència ha treballat amb una fundació especialitzada, que els ha assessorat sobre com treballar-ho a l’aula.